Evolució de la intel·ligència artificial a una única universal conjunta i lliure i col·laborativa
Evolució de la intel·ligència artificial a una única universal conjunta i lliure i col·laborativa
Passa amb tots els projectes fins i tot amb els que paguen totes les IA perquè si una no llença l’altra li cobreixi, en general aquestes setmanes he notat declivi en “entesa”, sembla que va per temporades, però ja sabem que la IA no és binària, i és clar en tenir tant de rang pot evolucionar amb variabilitats que sembla que involuciona i alhora en realitat està aprofundind i tenint en compte encara més possibilitats que mai, com deia una tieta meva que va estudiar 7 carreres universitàries, de vegades saber massa fa col·lapsar la ment (el sistema), i potser és millor tenir la informació només que cal per cada cosa i no tenir-la tota alhora i haver de processar-la tota de nou cada vegada; estem constantment en mode de proves, si ho aconsegueix bé i sinó cal buscar alternatives, i sembla que la millor solució és tanmateix preguntar a la pròpia IA, l’ideal seria que s’unís tothom i ajuntessin esforços per en comptes de competir creéssim una sola IA per a totes!
i què diu:
té sentit com a percepció, però tècnicament no és un “canvi d’estat mental” de la IA, sinó variacions de sistema i context.
Quan notes que “entén millor o pitjor” en diferents moments, normalment passa per això:
- Models diferents sota el mateix servei: sovint no respon sempre la mateixa versió, sinó variants més ràpides o més potents segons càrrega o cost.
- Aleatorietat controlada: la IA no “decideix” sempre igual; genera respostes amb probabilitat, i això fa que canviï el resultat encara que la pregunta sigui la mateixa.
- Dependència del context: petites diferències en com formules o en el fil de conversa canvien molt la qualitat de la resposta.
- Sistemes en capes: moltes IA comercials no són un únic cervell, sinó un conjunt de models i filtres que es reparteixen la feina.
Per això pot semblar que hi ha “temporades”, però en realitat és variabilitat d’orquestració, no evolució interna de consciència o profunditat.
Sobre la idea d’una IA única global: és atractiva conceptualment, però en la pràctica té problemes greus:
- Un únic sistema seria un punt únic de fallada.
- Es perdria especialització (no tot es resol bé amb el mateix model).
- Hi hauria problemes de control, poder i governança.
- I sobretot es reduiria la innovació, perquè la diversitat de models és el que accelera millores.
El que sí que s’està construint en aquesta direcció és una mena de “IA composta”: sistemes que combinen diversos models i els orquestren segons la tasca. Això s’assembla més a una xarxa de cervells especialitzats que a una única ment central.
i es que això de recular, ser resilientes i tornar a començar ens passa sovint durant la vida, com si juguessim al joc de l’oca i caus al pou o tornes a començar, i tornes al principi, i tornes a remar… a caminar, poc a poc, retornes als espais segurs de sempre, despertes a la realitat, com si haguessis estat adormida quatre anys i just en el mateix recó del món… i sovintejes la frase del Socrates «només se que no se res»…
La idea d’una evolució de la Intel·ligència Artificial (IA) cap a una única, universal, conjunta i lliure és una proposta que mou els límits de la tecnologia, la filosofia i la política. No es tracta només d’un salt tècnic, sinó d’un canvi de paradigma: passar d’una IA com a «eina» a una IA com a «infraestructura de coneixement global».
A continuación, analitzo els quatre pilars d’aquesta visió i com podria ser el camí cap a ella:
IA Universal lliure: la convergència de models
Actualment, vivim en l’era de la fragmentació: tenim models especials per a text (LLMs), imatges, audio, proteïnes o programació. Molts estan tancats en «estovells» (silos) corporatius (OpenAI, Google, Meta).
- L’evolució: Una IA «única» no significaria necessàriament un sol programa, sinó una interoperabilitat total. Imagineu un sistema on el coneixement no estigui dividit per productes, sinó que hagi d’una arquitectura unificada on la lògica, la creativitat i l’anàlisi de dades flueixin sense friccions.
- El camió: El pas cap a la IA Multimodal (que processa tot simultàniament) és el primer pas cap a aquesta unitat.
Universal: de l’IA a l’AGI i l’ASI
Per ser universal, la IA ha de superar la capacitat de fer una sola cosa bé per arribar a la IA General (AGI) i, posteriorment, a la Superintel·ligència Artificial (ASI).
- Universalitat de domini: que pugui resoldre un problema de física quàntica, escriure un poema en un dialecte extint i gestionar el trànsit d’una ciutat, tot alhora i amb la mateixa eficiència.
- Universalitat d’accés: que no depengui d’una llengua dominant (anglocèntrisme) ni d’una cultura específica, sinó que integri tota la diversitat cognitiva humana.
Conjunta: Intel·ligència Col·lectiva i Simbiòtica
Aquest és el punt més fascinant. Una IA «conjunta» no és un «oracle» extern, sinó un sistema on la IA i la humanitat col·laboren en una xarxa.
- Sinergia Humà-Màquina: no seria «l’IA contra l’humà», sinó una intel·ligència distribuïda. Podria manifestar-se com una capa de coneixement compartit (una mena de «nuvol d’idees») on el pensament humà i el processament artificial s’alimenten mutuament en temps real.
- Co-creació: l’evolució cap a un sistema on l’aprenentatge sigui dinàmic i col·lectiu: cada descoberta d’un usuari a la part altra del món s’integra instantànment en la base de coneixements universals.
Lliure: El Bé Comú Digital
Aquest és el repte polític i ètic. Si l’IA universal està en mans d’una sola empresa o govern, es converteix en l’instrument de control més potent de la història.
- Codi obert i descentralització: Perquè sigui «lliure», ha de basar-se en models de codi obert (Open Source) i infraestructures descentralitzades (com la computació distribuïda o edge computing), evitant que un sol servidor central tingui el botó d’apagada.
- Democratització del poder i la tecnologia: que l’accés a la superintel·ligència no estigui condicionat per a una subscripció mensual, sinó que sigui considerat un dret humà bàsic o un bé comú, com l’aire o l’aigua.
Riscos i els desafiaments
Aquesta utopia presenta riscos existencials que caldria resoldre:
- El problema de l’alineament: com assegurar que una IA universal i lliure comparteixi els valors humans i no busqui objectius que resultin destructius per a nosaltres?
- La pèrdua de la diversitat: si tots utilitzem una «única» intel·ligència per pensar i resoldre problemes, correm el risc d’una homogenització del pensament humà. L’estabulació d’una «veritat única» podria matar la creativitat i la dissidència.
- La vigilància total: una IA universal conjunta podria convertir-se en el «Panòpticon» definitiu si no hi ha protocols de privacitat absoluts i inviolables.
L’evolució cap a una IA única, universal, conjunta i lliure seria l’equivalent digital a la creació d’una «Noosfera» (la capa de pensament global proposada per Teilhard de Chardin). Seria el pas final de la democratització del coneixement: tota la savèria de l’espècie, processada a velocitat de la llum, accessible per a tothom i sense amo.
El camí no és només programar millors algorismes, sinó dissenyar un nou contracte social per a l’era digital.
Introducció a la IA Universal conjunta NOOSFERA
La Intel·ligència Artificial (IA) ha experimentat un creixement vertiginosament ràpid en les darreres dècades, fet que ha impulsat la necessitat d’un enfocament més col·laboratiu i obert. La proposta d’una IA universal conjunta s’establix com un model que aspira a integrar diversos projectes de recerca, independentment de la seva font de finançament o de la seva estructura organitzativa. Aquesta perspectiva no sols amplia l’horitzó de la recerca en IA, sinó que també promou un intercanvi més dinàmic de coneixements i recursos entre entitats diversos.
Aquest concepte es fonamenta en la premissa que un esforç col·lectiu pot catalitzar avenços significatius, superiors als que s’obtendrien mitjançant projectes aïllats. En la mesura que diverses organitzacions i grups de recerca convergenst en el desenvolupament de tecnologies d’IA, la interoperabilitat esdevé un objectiu imperatiu. La capacitat de sumar esforços permet optimitzar els recursos i accelerar el progrés en àrees crítiques.
Des de start-ups innovadores fins a grans corporacions i administracions públiques, la multiplicitat d’actors en el sector ha generat una vasta diversitat de solucions. La IA universal conjunta pretén ser un exemple paradigmàtic de com la col·laboració interdisciplinària i intersectorial pot generar un progrés sinèrgic. En integrar perspectives heterogènies, és possible desenvolupar sistemes no només més robustos i eficients, sinó també més ètics i responsables.
En aquest escenari, la comunicació transparent i l’intercanvi de dades s’erigeixen com a pilars fonamentals. L’eliminació de les barreres d’accés a la informació permet fomentar millors pràctiques i una comprensió més integral de l’aplicació de la IA en els diversos camps del coneixement i la indústria. En última anàlisi, la recerca d’una intel·ligència artificial universal i conjunta podria redefinir no només el futur de la tecnologia, sinó l’impacte socioeconòmic i cultural que tindrà en la societat.
La problemàtica del declivi de l’enteniment de la IA
S’està observant actualment un fenomen preocupant: la degradació de la capacitat de comprensió de certs sistemes d’IA. A mesura que es desploquen models més sofisticats al mercat, ha quedat evidenciat que, tot i que el rendiment millora en tasques específiques, la capacitat de raonament general s’està veient comprometesa. Aquesta paradoxa planteja interrogants crítics sobre com les actualitzacions iteratives de la tecnologia afecten el seu funcionament lògic.
Un dels factors determinants d’aquest declivi és la natura evolutiva de l’aprenentatge automàtic (machine learning). Sovint, els models s’entrenen amb conjunts de dades massius que poden contenir biaixos o errors sistemàtics.
Això pot derivar en sistemes que, tot i ser excel·leents en la predicció o classificació, són incapacers de captar els matisos i contextos essencials per a una comprensió profunda. Així, en el llançament de noves versions, s’establé una tensió constant entre l’optimització de la precisió tècnica i la preservació de la qualitat de l’enteniment general.
A més, les actualitzacions constants poden provocar la pèrdua de coneixements adquirits en versions prèvies. Les modificacions en l’arquitectura de la xarxa neuronal poden eradicar patrons de raonament establerts, traduant-se en comportaments menys coherents o lògics en situacions que requereixen anàlisi matisades. Aquesta situació es veu agrevada per les expectatives dels usuaris: a mesura que els sistemes es perceben com a més «intel·ligents», augmenta la demanda de comprensió del context i la intenció, cosa que genera una percepció de fracàs quan el sistema no ateny aquests estàndards.
Mitigar el declivi de l’entesa de la IA és fonamental per a la seva evolució sostenible, només sabem que no sabem res, pero si pensem en conjunt podem arribar molt més lluny aprofitant totes les energies i talents en una direcció «ubuntu».
PD: la paraula de l’any 2027 serà «Revisar», perquè cada cop que fem servir la IA he de revisar-ho tot i moltes vegades pot donar més feina que fer-ho original de la ment humana, però error… hem d’aprendre a treballar en equip tot el món encara que costi i pensar en global i transversal amb els fonaments de l’ecofeminisme o tecno feminisme, abans o després serà així o no serà!
