lutxana.cat
El parany de les dades: per què la viralitat no és comunitat ni es transforma en resultats
El parany de les dades: per què la viralitat no és comunitat ni es transforma en resultats

*no cal ser quijote!

No cal tenir por a les novetats tecnològiques com la IA només aprendre a fer-la servir correctament i amb ètica! No caure en la trampa de les dades com han fet molts darrerament i sempre contrastar la informació amb la gent real! Potser les estadístiques diuen una cosa i la realitat és una altra.

Algú amb molts seguidors i audiència pot ser alhora poc influent!

#profeIA #estadistica #algoritms #videoviral

Hi ha moltes visites web que mai sabrem a qui corresponen, no sabem si aquestes dades son reals mai, cap eina de control ho pot contabilitzar realment una a una com caldría, sempre és una dada exponencial.

Un altre exemple son les dades d’us d’una app o mòbil, si em diu el sistema del meu Iphone que baixi el volum de la ràdio però no te en compte que l’escolto mentre passejo a la meva gossa pel carrer i com hi ha tant de soroll ambiental he de pujar el so per sentir la gent que parla fluix o que entra a les tertulies via mòbil o estàn grabades, que de vegades perden intensitat.

Molta gent sent podcast o sèries de Netflix o altres plataformes per dormir, jo ho faig de tant en tant, però en cap cas per veure què diuen sino per conciliar la son, tinc un tinitus des de la pandèmia a la oida esquerra sense remei i aquesta és la solució que m’ha recomanat la doctora especialista en aquest temes.

Més enllà de l’algorisme: de la Il·lusió dels m’agrada a la creació de comunitat real i resultats reals.

Aquesta setmana un «expert» deia que els podcast estan en auge i ho afirmava per les dades que tenia sobre audiències, però la realitat és una altra, com sabem que aquestes dades són certes i no són bots que les generen? La gent que conec en persona i via digital veig que escolta molt menys podcast que fa 3 anys quan hi va haver el veritable boom, potser no per menor interès sinó més aviat, al meu entendre, per falta de temps real, ara a les feines tenim més quantitat de feina i cada vegada menys temps lliure real per poder dedicar-lo a escoltar podcast, potser també el fet que l’actualitat sigui tan «trepid» escoltem més el directe del que passa en temps real per si ens pogués afectar directament: clima, canvi climàtic, avaries transport públic, manifestacions, polítics, eleccions, etc.

Si només ens basem en dades que tenen biaixos masclistes i classistes majoritàriament no podríem considerar casos reals que mai no s’han investigat, com succeeix en centenars de temes mèdics, com la menopausa, andropausa o malalties del cor, en què en no haver estudis fets en dones biològiques no serveixen les estadístiques prèvies per prevenir ni analitzar.

 

El tema és que aquestes setmanes hem vist com les dades juguen males passades en tots els àmbits i és millor no refiar-se al 100%:

Les dades predeien que guanyaria Trump i va ser derrotat a les darreres eleccions d’aquest mes d’octubre 2026.

Els candidats gairebé anònims que han aconseguit el tradicional efecte David contra Goliath.

Les dades deien que el Barça guanyaria el PSG i el Reial Madrid i va perdre els dos partits.
L’entrenador del PSG va guanyar la partida dient abans del partit que no era el partit més rellevant que la veritable Champions comença a la primavera 2027, va fer que els jugadors del Barça es confiessin i juguessin menys a «topall», com fa o feia també el tennista serví Djokovic, que abans de jugar el partit els saludaria tota la premsa i l’equip que organitza el partit.

L’experiència de client o el cercle es fa més llarg i té més passes, diuen que 12.

Les dades deien que els trens funcionaven bé i van tornar a fallar.
Les dades diuen que La bola negra pot guanyar els Oscars i potser en realitat no ho guanyi… sobretot després que alguns crítics hagin parlat no tan bé de la gran obra mestra…
Les dades deien fa un any que el disc de Rosalía seria el més i ara ningú ja l’escolta…
Les dades diuen que algú té molts seguidors a Xarxes Socials però després no aconsegueix tants resultats tangibles com s’espera…
Les dades deien que no guanyaria Lula al Brasil…
Totes les dades diuen que guanyarà la dreta a Espanya… totes? serà real?
L’astrologia diu que ni Feijóo ni Abascal no poden arribar mai a ser presidents…

Recomano escoltar aquests vídeos sobre les castes astrals dels polítics espanyols, haurien de contractar-la abans de seleccionar els propers candidats i ministres o consellers: https://www.youtube.com/@nazarethermida5046

Personalment m’encanta analitzar totes les dades i resultats, és una de les grans aficions de la meva vida, tant a la vida com a la feina, però sempre intento contrastar la informació amb entrevistes o anàlisi de qualitat en profunditat amb persones reals, i sobretot, parlant, llegint i escoltant diferents tipus d’opinions sobre un mateix tema.

Durant anys, l’èxit a l’entorn digital s’ha mesurat a través de mètriques superficials: milers de reproduccions acumulades en un vídeo efímer, xifres creixents de seguidors o una allau de “m’agrada” en una publicació cuidada. Tot i això, la bretxa entre l’impacte que reflecteixen les pantalles i la realitat palpable als carrers o als comptes de resultats mai ha estat tan evident.

Tant a la sorra política, on models estadístics i pics de viralitat fallen periòdicament en predir la mobilització ciutadana a les urnes, com en el teixit empresarial, on milions d’impressions sovint no generen una sola conversa comercial genuïna, la conclusió és la mateixa: no podem refiar-nos de les dades al 100% quan només les meves relacions.

Això és el primer que t’ensenyen a les assignatures d’estadística, les dades sempre poden portar a error i cal intentar confrontar-les amb diferents fonts i tipus d’anàlisi, el mètode científic tendeix sempre a «simplificar», i podem preveure força els comportaments socials perquè tenim patrons molt repetitius, però també sabem que existeix l’efecte papallona, ​​i que un mer fet puntual en pot convertir.

La simplicitat matemàtica de les dades que analitzem ens porta moltes vegades a veure només dues postures possibles, i és que les que ens volen «manipular», solen voler-nos dividir en subgrups per poder-nos convèncer millor, amb pseudo mini líders influencers, microinfluencers que sedueixen més directament, una a una cada persona de l’electorat; bàsicament segueixen les doctrines de l’Inbound Marketing, el boca orella de tota la vida, crear vincles de valor reals, desvirtualitzats, on la gent es vegi representada.

Així han actuat els nous polítics que han guanyat en grup Trump als USA, gent com Gina Hinojosa, que ha llaurat una campanya construïda gairebé a «mà», per aconseguir el suport real a les urnes i guanyar els republicans encara que totes les enquestes i dades diguessin tot el contrari fins a l’últim moment.

Com ho han aconseguit?

Amb perspectiva de gènere i màrqueting ecofeminista, posant-se al lloc de la persona que ha de votar.

Baixant el fang a parlar dels problemes quotidians reals, de les factures de la llum de 300 dòlars al mes, de no poder fer servir el cotxe per no poder omplir el tanc de benzina, de no poder anar al metge, etc.

A cada comunitat i cada barri s’han creat grups de cohesió i treball on la Gina ha parlat amb cada membre i membre per saber què necessiten de veritat i en què els pot ajudar.

També ajuda una bona web i activitat a xarxes socials, evidentment, però la base, la substància, la deixen elaborar una marca personal propera, creïble i tangible, que fa que sembli de debò que deixes els teus interessos en bones mans.

https://ginafortexas.com/es/

Nom de la web ho diu tot «gina for texas», ni tan sols hi posa el cognom, ho canvia pel del territori que defensa.

Imagina que a Catalunya la propera presidenta es posés en campanya un altre nom i es digués «Elisenda per Catalunya» o «Isabel per Madrid», la veritat que deixa molt clar l?objectiu en un sol missatge, primer els meus votants, després jo.

Aquí es posen en valor les 5 soft skills que hem treballat tant aquests anys des d’abans de la pandèmia:

Empatia, posar-te al lloc de l’altre, ser de veritat i real.

Lideratge positiu horitzontal.

Treball en equip, societat «ubuntu», tots comptem i sumem, el treball en equip potencia el talent individual.

Visió de futur.

Resolució de conflictes, treballar per prevenir problemes, anticipar-se i pensar a llarg termini, no només en el moment d’ara.

Tot el que intentem millorar cada dia cada persona al nostre món particular, ser millors persones, ajudar els altres, en definitiva seguir les bases de qualsevol religió, però sense sants.

Són la generació Lamine Yamal la que ara hi són a l’altra banda de les xarxes socials.

Avui si escoltes la ràdio sembla que la vaga o vaga té molt seguiment, però he anat arreu de Barcelona i he vist tots els comerços i locals oberts com cada dia, només s’ha reduït el trànsit de les típiques furgonetes blanques de transport i autobusos per por de represàlies, la majoria de gent no es pot permetre un luxe de no anar a treballar i deixar de cobrar feina més o menys normal, no ens la podem jugar.

La realitat no són dades són persones que treballaran i encara que sembli estrany la majoria de la gent treballadora de la ciutat de Barcelona no utilitza el transport públic perquè està col·lapsat des de fa anys, no només els trens de la Renfe Rodalíes, també els metres o el bus van sempre com a llaunes de sardines. Des de la pandèmia ja fa 10 anys, el 2019, com a mínim, estan tots saturats. Fa dos anys que he tornat a la moto. Com totes les administracions públiques estan saturades, tant estatals com a locals, on cada tràmit es converteix en una lluita personal titànica, que et deixa sense energia; ia sobre bancs i asseguradores campen a plaer, i encara que diguin el que diguin, després si t’acomiaden és gairebé impossible demostrar que la causa és per fer vaga.

La gent ja està desenganyada i farta de mentides i esperes llargues en tot allò públic, educació (no perquè sigui de baixa qualitat al contrari hi ha molt bons docents però tot va malament per falta personal, infraestructures, aire condicionat, mitjans econòmics, transport, etc; busquen fer el mateix que amb la salut que ha estat privatitzada salvatgement.

En aquestes circumstàncies del dia a dia ens trobem amb continguts per entretenir-nos buits sense que aportin res, milers de llibres, sèries, pel·lícules, documentals, de poc valor real, i ens quedem amb programes o vídeos curts que ens generen el somriure fàcil.

La relació entre la propaganda clàssica formulada per Joseph Goebbels i les dinàmiques actuals de xarxes socials, algorismes i desinformació rau en què l’arquitectura tecnològica contemporània automatitza, escala i hiperpersonalitza els mateixos principis psicològics de manipulació de masses desenvolupats al segle XX.

El principi d’orquestració i repetició massiva
La teoria clàssica: «Una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat». La insistència incansable en poques idees força fins a saturar la percepció pública.

L’equivalent algorítmic: Les granges de bots coordinats, les tàctiques d’astroturfing i la generació industrial de contingut sintètic amb IA. En col·locar milers de comptes automatitzats a repetir consignes o inflar tendències artificials amb hashtags idèntics, s’activa el biaix de conformitat: l’usuari assumeix que, si tot el seu entorn en parla, ha de ser cert o representar la majoria.

El principi de simplificació i de l’enemic únic

La teoria clàssica: reduir tots els problemes complexos a una sola causa evident i concentrar l’odi o la sospita a un adversari unificat.

L’equivalent algorítmic: els sistemes de recomanació premien els continguts polaritzants, el conflicte i la indignació per disparar el temps de permanència a la pantalla. Els formats breus penalitzen els matisos i afavoreixen discursos binaris («nosaltres contra ells»), reforçats per càmeres de ressò que aïllen l’usuari i deshumanitzen l’adversari polític o social.

El principi de contagi i manipulació emocional sobre la raó
La teoria clàssica: la propaganda no ha de convèncer intel·lectualment, sinó commoure, espantar o encendre passions primàries (por, orgull, rancúnia).

L’equivalent algorítmic: el disseny d’interfícies mitjançant patrons foscos (notificacions esquer basades en el FOMO o bucles de ludificació amb recompenses intermitents) i la microsegmentació psicogràfica. Les plataformes detecten vulnerabilitats emocionals a través del comportament i lliuren estímuls directes als instints més reactius, anul·lant la deliberació racional.

El principi de silenciació i «Anegament de la conversa» (Flood the Zone)
La teoria clàssica: censurar la veritat o ofegar-la creant tantes versions contradictòries que el públic no sàpiga què atenir-se.

L’equivalent algorítmic: la tàctica de saturació (flood the zone). En lloc de bloquejar la informació com es feia al segle XX, avui es desmobilitza la societat saturant l’ecosistema amb soroll constant, contradiccions, falses polèmiques i deepfakes. El resultat és la fatiga cognitiva: el ciutadà dubta de totes les dades, desconfia de les institucions i cau al cinisme o l’apatia.

La diferència fonamental: de la radiodifusió unidireccional al filtre personalitzat
Goebbels depenia de mitjans massius centralitzats i uniformes (la ràdio Volksempfänger, la premsa intervinguda o el cinema), on tot el país rebia el mateix missatge idèntic.

Avui, la combinació de Big Data, intel·ligència artificial i algorismes predictius no necessita emetre un sol missatge general: fragmenta la societat i construeix per a cada persona una realitat a mida, fent que l’usuari cregui que investiga lliurement quan només està recorrent un laberint dissenyat per confirmar els seus biaixos.

*

Enfront de la saturació de contingut clonat per intel·ligència artificial i algorismes volàtils, construir una comunitat real exigeix ​​passar de l’aparador publicitari a la conversa directa i transformar l’atenció digital en acció tangible.

Sabem que podem crear bots que publiquin o facin click a les aplicacions i plataformes de xarxes socials o de podcast, podem saber que hi ha una audiència que exactament no se li pot posar cara i ulls, hi ha milers de visites web o audiències que s’expliquen que no són fiables.

Influencers, famosos, polítics, actors, artistes, creen comunitats fictícies, amb un element de marca personal central amb poder i entorn d’aquest potser fins i tot centenars d’altres perfils que generen interaccions entre si, generant una bombolla falsa de viralitat.

Pots analitzar molts perfils de xarxes socials i veure que té massa likes, comentaris, que sembla que ho han «inflat», perquè no té cap lògica que tinguin tant de seguiment real, després ho entens tot en llegir notícies com les que aquests dies parlen que han descobert xarxes d’abusadors a TikTok.

Un clar exemple és les poques peces de roba que va vendre mai la influencer més important d’Espanya i Catalunya Dulceida a la seva botiga en línia de la seva pròpia marca.

L’ús del terme pizza o d’emoticones de porcions triangulars de pizza a TikTok està estretament vinculat a xarxes encobertes de pederàstia i distribució de material d’abús sexual infantil (CSAM).

L’origen i el funcionament d’aquest codi a la plataforma es detalla a continuació

L’origen del codi:

Cheese Pizza (CP): l’ús de la paraula «pizza» prové històricament de fòrums d’internet angloparlants (com 4chan). Els delinqüents utilitzen les inicials de Cheese Pizza com un acrònim per referir-se a Child Pornography (pornografia infantil).

Fa temps també una companya de feina d’una amiga deia que tenia molts seguidors als seus vídeos que es feia fent esport fins que vaig veure els vídeos i vaig entendre que els seus seguidors la miraven per a altres coses que no eren parlar-ne.

Fer un negoci a Internet i mantenir-lo actiu és tan difícil com fer-ho al món real.

Aconseguir que una botiga online vengui 1 producte és complex, però sobretot requereix molta anàlisi de situació i clima social en temps real, que comporta una experiència de temps fent aquest tipus de treball. També sabem que si aconsegueix vendre 1 producte en pot vendre milers.

Les persones que hem treballat en diversos projectes digitals, a diferents sectors, locals, nacionals, internacionals, sabem apreciar el moment idoni per fer segons què, i qualsevol, la veritat, no serveix.

Ningú no sap res i tot s’ha de testejar i analitzar i anar veient si pot funcionar i és rendible, viable, etc.

Un restaurant en una cantonada pot ser el millor negoci del món amb un equip de personal que es cohesiona i treballa individualment i se suma en conjunt de forma clau per tenir èxit, després si canvia alguna peça es pot perdre tot.

A Marketing moltes vegades diem que no cal inventar res de nou original per tenir èxit sinó més aviat aprendre dels models que han triomfat, dels que han fracassat, i seguir la seva estela, que mai no serà la mateixa exactament, que cadascú ha d’adaptar a les seves circumstàncies, com va estipular Ortega i Gasset. Pots tenir les millors previsions i plans creats amb el millor equip en base a dades i estampart sense remei.

Avui veia vídeos de jugadors del Barça de 7 anys i parlaven d’una jove promesa que marca 7 gols per partit, però ningú no sap si descarrilarà més endavant o serà el nou Lamine Yamal, fins i tot parla un dels seus professors de l’època juvenil, que explica que es va haver de fer una feina personalitzada i seguiment molt especial per aconseguir tirar-la endavant.

L’article de Think with Google (escrit per Brendon Kraham, VP de Search & Commerce Global Ads Solutions a Google) aborda com construir i mantenir l’autoritat de marca davant de la cerca impulsada per IA generativa (era Gemini).

Idea central: la IA expandeix el viatge de compra o el viatge de generar confiança en una marca, marca personal, projecte.
Això serveix per a tot: artistes, polítics, periodistes, esportistes, tot aquell que estigui a la palestra mediàtica ja sigui a nivell local o global.

La idea clau és la mateixa de sempre: «pensa en global actua en local».

Comença petit i si funciona escala!

Les respostes generatives d’IA sembla que actuen com a «filtres restrictius» que tanquen la porta a moltes propostes i mostren menys opcions però més beneficioses i cada cop més indicades per a cada persona, més personalitzades.

Si vols saber quin partit votar, una de les consultes més realitzades durant les campanyes electorals recents al Brasil, Sèrbia, Alemanya, USA, el millor no és triar algú perfecte i similar a tu, sinó algú que pugui representar o ajudar els teus interessos a beneficiar-se’n.

Si hi ha 2 opcions sempre tendim al centre, a allò més normal i menys radical, és el nostre biaix natural de patró de conducta humana, aquí i en qualsevol grup del món.

Més punts de contacte: els usuaris que fan servir cerques amb IA visiten de mitjana12 punts de contacte en el seu procés de compra (gairebé el triple que en cerques tradicionals).

Decisions amb més seguretat: 3 de cada 4 usuaris assenyalen que les funcions d’IA a Google els ajuden a prendre decisions de compra més ràpides i amb més convicció.

 

Les 3 prioritats estratègiques per a les marques

1. Acompanyar el «consumidor superapoderat»

De paraules clau a converses: la cerca ja no consisteix únicament a teclejar termes solts, sinó a diàlegs conversacionals, multimodals (text, veu, imatge) i consultes contextuals sobre temes de nínxol o dubtes específics.

La utilitat real com a eix: els fonaments no han canviat (satisfer la necessitat de lusuari amb informació precisa), però el llistó dexigència és més alt. Les respostes genèriques ja no posicionen.

2. Alimentar l’autoritat de marca amb experiència pròpia i única

La fi del contingut «comodí»: competir únicament per termes genèrics amb articles estàndard ja no serveix. L’avantatge competitiu és aportar coneixement pràctic que ningú més no pot redactar (per exemple, el cas d’una sabateria tècnica que desglossa en vídeo per què va fallar l’amortiment d’un model concret en un tipus de petjada real).

Optimitzar els actius propis: els motors d’IA beuen de la web oberta (blocs, fòrums, vídeos, feeds de producte). Les marques han d’assegurar que les vostres webs, aplicacions i catàlegs de producte estiguin perfectament estructurats, actualitzats i siguin ràpids d’indexar i processar.

3. Enfocar-se en resultats de negoci reals

Mesurar vendes i leads, no mètriques buides: en línia amb la necessitat de no refiar-se de mètriques de vanitat o proxies imprecisos, el mesurament s’ha de vincular a objectius comercials tangibles (conversions, clients potencials, vendes).

Eines d’atribució per a l’era IA: Google destaca millores als panells analítics (informes específics per a Search i Discover, visibilitat visual i rendiment de vídeo/social) perquè els equips entenguin com el seu contingut apareix citat i referenciat en les respostes generatives.

Els joves ara són altrament, ja no es deixen enganyar amb el fum que obtenint un títol universitari tindran millor vida, saben que han d’estudiar i obtenir algun títol de grau mitjà per poder treballar, i que facin el que facin cobraran més o menys tots el mateix.

Saben que no seran youtubers, ni actrius o cantants famoses o futbolistes milionaris, com els 4 que han tingut sort, i que gràcies a una gran tasca d’equips de treball psicosocial en soft skills han aconseguit arribar on són.

Ja va passar l’època de voler ser milionaris i viatjar sense parar per aparentar, ara la gent busca allò tangible, sostenible i real, prendre’s alguna cosa al parc amb els seus amics reals i gaudir del dia a dia, potser mai no tinguin vacances, així que han de buscar la seva pròpia fórmula de vida en què la feina no els destrueixi mentalment i físicament.

Saben perfectament l’engany a què ens sotmeten els cercles de clients de banca i els seus pseudo negocis. Qui et fa Pishing de debò? Qui convoca la joventut a rebentar botigues al centre de la ciutat? Potser són els mateixos bancs o els que deixen que es comerciï amb droga.

https://www.linkedin.com/pulse/very-ai-holiday-mastercard-9yg2e/

Són contradictoris perquè un dia es faran selfies al carrer més guai ple de botigues de marques que els cosifiquen i utilitzen per lucrar-se i l’endemà es manifesten al mateix lloc contra la violència masclista, el mateix mes.

Mortes x atropellament per fer-se un selfie amb els llums de Nadal del Passeig de Gràcia, un instant per ser un moment guai, instagramejable, com els rics que mai no serem, però les pobres amb això ja fem!.

Les exposicions immersives amb VR a mi m’encanten, de fet així hauria de ser tota la ciutat, sempre tan fosca, si en comptes d’intentar copiar malament Ludwig Mies van der Rohe, haurien fet tots els edificis Modernistes com els de Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, viurem a la millor ciutat del món. Imagineu quina meravella s’ha perdut la humanitat!

És l’economia de la pau i l’art dels anys 20 del segle 20 que ara gaudim i valorem al final com Lorca i tots els artistes que compensen tota la resta dels homes mediocres que ens van portar el masclisme i el feixisme i el comunisme radical i fer tot depriment i els homenets de corbata dels bancs i ells en palaus.

Les empreses són, som, les persones que treballen, treballem, no els Ceos ni els seus comptes als bancs, depenen tots de la gent que treballa i consumeix cada dia, aquest és el negoci, la constància, igual que els bancs que canten beneficis, quan en realitat ens dels seus clients, perquè tots els diners del banc són de les persones que tenen comptes dipositats.

Ara estem en un context que tot es gira i podem ballar entre opinions, però cal analitzar què ens interessa i pot facilitar el dia a dia a curt, mitjà i llarg termini.

Les guerres són dolentes i entorpeixen el comerç i la vida, però es veu que redueixen la contaminació, com la de l’Iran…

Simplificar, la base i objectiu comú de les ciències, informàtica, programació, matemàtiques i màrqueting

Un personatge o marca es pot fer viral puntualment, però això no comporta que sigui rendible ni molt menys viable.

La Intel·ligència Artificial, el mateix Google, o la majoria de tecnologia digital no és «viable», però recapta molta inversió per a R+D perquè sabem en la teoria de l’Economia a K que només se salven de la destrucció aquelles empreses i persones que aposten i arrisquen per intentar anar uns passos per davant i saben captar oportunitats i horitzons diverses amb treball igualitaris.

Ser «coolhunter» és una feina que requereix coneixements però també experiència, com a totes les àrees, hi ha gent talentosa que el tenen innat, que sap percebre allò magnètic i especial que desprenen alguns éssers de llum.

Ells es crien i déu els ajunta, diuen.

Moltes marques s’han cansat de pagar per promocions de pagament a Google Ads i Facebook Ads que no porten a fer més rics als grans CEO’s de les xarxes socials i als bancs que cobren comissió per cada transacció econòmica realitzada, les assegurances per seguir cobrant sense atendre els seus assegurats, etc.

Follow the money, rastreja els diners…

Aquests dies l’impulsor de la nova cadena de televisió La Setena que va impulsar al seu dia La Sexta deia que amb un 0,01% de share d’audiència ja es conformava ja que a l’etapa anterior van estar anys amb baixíssimes audiències.

Encara que hagis tingut bones experiències mai no saps què passarà i pensar sempre en el pitjor que pot passar sol ser bona fórmula d’èxit, pensant que això, el pitjor, ja és molt bo, i que les audiències es construeixen creant «finestres», espais, on la gent es troba amb si mateixa una estona, com bé va assenyalar Lorca a la seva obra de teatre impossible «El Público».

Quan fem projectes o marques o marques personals, i més si es tracta de polítics, s’ha de plantejar tot això i tenir-ho en compte per saber com funciona el sistema i on ens fiquem i ser-ne conscients i aprofitar-ho per a les nostres idees.

La viralitat no garanteix vendes ni rendibilitat.

L’èxit del màrqueting digital no consisteix a acumular visualitzacions, likes o seguidors, sinó a transformar l’atenció en interès, l’interès en confiança i la confiança en conversions.

Les marques necessiten una estratègia omnicanal que connecti continguts, experiència de consumidor i procés comercial.

La viralitat no és sinònim de rendibilitat.

    • Aconseguir milions de visualitzacions no significa aconseguir clients.
    • Moltes marques prioritzen les tendències, els influencers, els vídeos virals i els likes sense comprovar-ne l’impacte comercial.
    • Una publicació pot entretenir, generar curiositat o aconseguir interaccions sense crear intenció de compra.
    • L’abast i els seguidors són mètriques de popularitat, però no necessàriament indicadors d’èxit empresarial.

Diferència entre atenció i conversió.

Una marca aconsegueix cinc milions de reproduccions amb un vídeo divertit.

Una altra aconsegueix 100.000 reproduccions amb continguts que expliquen beneficis, resolen dubtes i faciliten la compra.

La segona pot obtenir millors resultats comercials malgrat tenir menys abast.

L’eficàcia depèn de l’objectiu: posicionament, llançament, consideració o conversió.

Els casos d’èxit de Stanley i Apple.

Stanley 1913: ha aconseguit convertir un termo funcional en un element d’identitat, estil de vida i comunitat.

Els consumidors comparteixen experiències, recomanacions i continguts.

Els clients es converteixen en participants actius de la construcció de marca.

El valor percebut va més enllà de les característiques tècniques del producte.

Apple: no centra la comunicació exclusivament en les especificacions tècniques.

Ha construït un univers de marca associat al disseny, l’experiència i la identitat.

Genera preferència i diferenciació més enllà de la comparació de característiques amb la competència.

Tots dos exemples demostren la importància de crear connexions emocionals i simbòliques amb els consumidors.

El consumidor compra a través de múltiples canals.

El procés de compra és omnicanal i no necessàriament lineal.

  • Un consumidor pot:
  • Descobrir un producte a TikTok.
  • Buscar opinions a Instagram.
  • Comparar preus a Google.
  • Comprar en una botiga física o en un ecommerce.

Les marques han de connectar la comunicació digital amb l’experiència comercial.

La manca d’informació, disponibilitat, preus clars o facilitats de compra pot provocar la pèrdua d’una venda potencial.

Cinc recomanacions per transformar l’atenció en vendes:

    1. Entendre el públic objectiu.
      • Prioritzar l’afinitat i la qualitat de l’audiència per sobre del volum de visualitzacions.
      • Atraure persones amb necessitats i interessos compatibles amb el producte.
    2. Comunicar una proposta de valor clara.
      • Explicar què ofereix la marca.
      • Identificar quin problema resol.
      • Comunicar per què el consumidor l’hauria de triar davant d’altres alternatives.
    3. Facilitar el procés de compra.
      • Incorporar enllaços funcionals i informació accessible.
      • Mostrar preus i disponibilitat.
      • Oferir una atenció ràpida.
      • Garantir una experiència de compra senzilla i coherent.
    4. Connectar màrqueting i vendes.
      • Integrar els equips de màrqueting, vendes, ecommerce i atenció al client.
      • Evitar generar demanda si l’empresa no està preparada per convertir-la.
      • Entendre el procés comercial com un sistema coordinat.
    5. Mesurar els resultats de negoci.
      • No limitar-se a les reproduccions, likes i seguidors.
      • Incorporar indicadors com:
        • Trànsit qualificat.
        • Leads generats.
        • Taxa de conversió.
        • Cost d’adquisició de clients (CAC).
        • Valor mitjà de la comanda (Average Order Value).
        • Taxa de recompra.
        • Rendibilitat.

No totes les publicacions han de vendre immediatament.

Hi ha continguts orientats al reconeixement de marca (awareness).

D’altres treballen la consideració i la confiança.

Uns altres impulsen directament la conversió.

 

La clau és que cada contingut tingui una funció dins d’una estratègia global.

Les marques amb més potencial de creixement no seran necessàriament les més virals.

Seran les que entenguin millor el consumidor i sàpiguen aprofitar cada interacció com una oportunitat comercial.

La viralitat pot proporcionar notorietat temporal, però la construcció de marca, la confiança i un sistema de conversió sòlid generen creixement sostenible.

 

***

 

Fonts:

https://www.teleurban.tv/viralidad-ventas-marketing

https://periodismo.substack.com/p/estrategia-digital-democratas-substack

https://www.lavanguardia.com/empresas-de-vanguardia/historias-de-exito/20261111/11679677/habla-datos-poco-calidad-convertiam-agencia-mide-impacto-real-publicidad-digital.html

https://business.google.com/us/think/search-and-video/brand-authority-generative-ai-search/

intel·ligència artificial universal conjunta i lliure i col·laborativa
Evolució de la intel·ligència artificial a una única universal conjunta i lliure i col·laborativa

Evolució de la intel·ligència artificial a una única universal conjunta i lliure i col·laborativa

Passa amb tots els projectes fins i tot amb els que paguen totes les IA perquè si una no llença l’altra li cobreixi, en general aquestes setmanes he notat declivi en “entesa”, sembla que va per temporades, però ja sabem que la IA no és binària, i és clar en tenir tant de rang pot evolucionar amb variabilitats que sembla que involuciona i alhora en realitat està aprofundind i tenint en compte encara més possibilitats que mai, com deia una tieta meva que va estudiar 7 carreres universitàries, de vegades saber massa fa col·lapsar la ment (el sistema), i potser és millor tenir la informació només que cal per cada cosa i no tenir-la tota alhora i haver de processar-la tota de nou cada vegada; estem constantment en mode de proves, si ho aconsegueix bé i sinó cal buscar alternatives, i sembla que la millor solució és tanmateix preguntar a la pròpia IA, l’ideal seria que s’unís tothom i ajuntessin esforços per en comptes de competir creéssim una sola IA per a totes!

i què diu: 

té sentit com a percepció, però tècnicament no és un “canvi d’estat mental” de la IA, sinó variacions de sistema i context.

Quan notes que “entén millor o pitjor” en diferents moments, normalment passa per això:

  • Models diferents sota el mateix servei: sovint no respon sempre la mateixa versió, sinó variants més ràpides o més potents segons càrrega o cost.
  • Aleatorietat controlada: la IA no “decideix” sempre igual; genera respostes amb probabilitat, i això fa que canviï el resultat encara que la pregunta sigui la mateixa.
  • Dependència del context: petites diferències en com formules o en el fil de conversa canvien molt la qualitat de la resposta.
  • Sistemes en capes: moltes IA comercials no són un únic cervell, sinó un conjunt de models i filtres que es reparteixen la feina.

Per això pot semblar que hi ha “temporades”, però en realitat és variabilitat d’orquestració, no evolució interna de consciència o profunditat.

Sobre la idea d’una IA única global: és atractiva conceptualment, però en la pràctica té problemes greus:

  • Un únic sistema seria un punt únic de fallada.
  • Es perdria especialització (no tot es resol bé amb el mateix model).
  • Hi hauria problemes de control, poder i governança.
  • I sobretot es reduiria la innovació, perquè la diversitat de models és el que accelera millores.

El que sí que s’està construint en aquesta direcció és una mena de “IA composta”: sistemes que combinen diversos models i els orquestren segons la tasca. Això s’assembla més a una xarxa de cervells especialitzats que a una única ment central.

 

i es que això de recular, ser resilientes i tornar a començar ens passa sovint durant la vida, com si juguessim al joc de l’oca i caus al pou o tornes a començar, i tornes al principi, i tornes a remar… a caminar, poc a poc, retornes als espais segurs de sempre, despertes a la realitat, com si haguessis estat adormida quatre anys i just en el mateix recó del món… i sovintejes la frase del Socrates «només se que no se res»…

 

La idea d’una evolució de la Intel·ligència Artificial (IA) cap a una única, universal, conjunta i lliure és una proposta que mou els límits de la tecnologia, la filosofia i la política. No es tracta només d’un salt tècnic, sinó d’un canvi de paradigma: passar d’una IA com a «eina» a una IA com a «infraestructura de coneixement global».

 

A continuación, analitzo els quatre pilars d’aquesta visió i com podria ser el camí cap a ella:

 

IA Universal lliure: la convergència de models

Actualment, vivim en l’era de la fragmentació: tenim models especials per a text (LLMs), imatges, audio, proteïnes o programació. Molts estan tancats en «estovells» (silos) corporatius (OpenAI, Google, Meta).

  • L’evolució: Una IA «única» no significaria necessàriament un sol programa, sinó una interoperabilitat total. Imagineu un sistema on el coneixement no estigui dividit per productes, sinó que hagi d’una arquitectura unificada on la lògica, la creativitat i l’anàlisi de dades flueixin sense friccions.
  • El camió: El pas cap a la IA Multimodal (que processa tot simultàniament) és el primer pas cap a aquesta unitat.

Universal: de l’IA a l’AGI i l’ASI

Per ser universal, la IA ha de superar la capacitat de fer una sola cosa bé per arribar a la IA General (AGI) i, posteriorment, a la Superintel·ligència Artificial (ASI).

  • Universalitat de domini: que pugui resoldre un problema de física quàntica, escriure un poema en un dialecte extint i gestionar el trànsit d’una ciutat, tot alhora i amb la mateixa eficiència.
  • Universalitat d’accés: que no depengui d’una llengua dominant (anglocèntrisme) ni d’una cultura específica, sinó que integri tota la diversitat cognitiva humana.

Conjunta: Intel·ligència Col·lectiva i Simbiòtica

Aquest és el punt més fascinant. Una IA «conjunta» no és un «oracle» extern, sinó un sistema on la IA i la humanitat col·laboren en una xarxa.

  • Sinergia Humà-Màquina: no seria «l’IA contra l’humà», sinó una intel·ligència distribuïda. Podria manifestar-se com una capa de coneixement compartit (una mena de «nuvol d’idees») on el pensament humà i el processament artificial s’alimenten mutuament en temps real.
  • Co-creació: l’evolució cap a un sistema on l’aprenentatge sigui dinàmic i col·lectiu: cada descoberta d’un usuari a la part altra del món s’integra instantànment en la base de coneixements universals.

Lliure: El Bé Comú Digital

Aquest és el repte polític i ètic. Si l’IA universal està en mans d’una sola empresa o govern, es converteix en l’instrument de control més potent de la història.

  • Codi obert i descentralització: Perquè sigui «lliure», ha de basar-se en models de codi obert (Open Source) i infraestructures descentralitzades (com la computació distribuïda o edge computing), evitant que un sol servidor central tingui el botó d’apagada.
  • Democratització del poder i la tecnologia: que l’accés a la superintel·ligència no estigui condicionat per a una subscripció mensual, sinó que sigui considerat un dret humà bàsic o un bé comú, com l’aire o l’aigua.

Riscos i els desafiaments

Aquesta utopia presenta riscos existencials que caldria resoldre:

  • El problema de l’alineament: com assegurar que una IA universal i lliure comparteixi els valors humans i no busqui objectius que resultin destructius per a nosaltres?
  • La pèrdua de la diversitat: si tots utilitzem una «única» intel·ligència per pensar i resoldre problemes, correm el risc d’una homogenització del pensament humà. L’estabulació d’una «veritat única» podria matar la creativitat i la dissidència.
  • La vigilància total: una IA universal conjunta podria convertir-se en el «Panòpticon» definitiu si no hi ha protocols de privacitat absoluts i inviolables.

L’evolució cap a una IA única, universal, conjunta i lliure seria l’equivalent digital a la creació d’una «Noosfera» (la capa de pensament global proposada per Teilhard de Chardin). Seria el pas final de la democratització del coneixement: tota la savèria de l’espècie, processada a velocitat de la llum, accessible per a tothom i sense amo.

El camí no és només programar millors algorismes, sinó dissenyar un nou contracte social per a l’era digital.

Introducció a la IA Universal conjunta NOOSFERA

La Intel·ligència Artificial (IA) ha experimentat un creixement vertiginosament ràpid en les darreres dècades, fet que ha impulsat la necessitat d’un enfocament més col·laboratiu i obert. La proposta d’una IA universal conjunta s’establix com un model que aspira a integrar diversos projectes de recerca, independentment de la seva font de finançament o de la seva estructura organitzativa. Aquesta perspectiva no sols amplia l’horitzó de la recerca en IA, sinó que també promou un intercanvi més dinàmic de coneixements i recursos entre entitats diversos.

Aquest concepte es fonamenta en la premissa que un esforç col·lectiu pot catalitzar avenços significatius, superiors als que s’obtendrien mitjançant projectes aïllats. En la mesura que diverses organitzacions i grups de recerca convergenst en el desenvolupament de tecnologies d’IA, la interoperabilitat esdevé un objectiu imperatiu. La capacitat de sumar esforços permet optimitzar els recursos i accelerar el progrés en àrees crítiques.

Des de start-ups innovadores fins a grans corporacions i administracions públiques, la multiplicitat d’actors en el sector ha generat una vasta diversitat de solucions. La IA universal conjunta pretén ser un exemple paradigmàtic de com la col·laboració interdisciplinària i intersectorial pot generar un progrés sinèrgic. En integrar perspectives heterogènies, és possible desenvolupar sistemes no només més robustos i eficients, sinó també més ètics i responsables.

En aquest escenari, la comunicació transparent i l’intercanvi de dades s’erigeixen com a pilars fonamentals. L’eliminació de les barreres d’accés a la informació permet fomentar millors pràctiques i una comprensió més integral de l’aplicació de la IA en els diversos camps del coneixement i la indústria. En última anàlisi, la recerca d’una intel·ligència artificial universal i conjunta podria redefinir no només el futur de la tecnologia, sinó l’impacte socioeconòmic i cultural que tindrà en la societat.

La problemàtica del declivi de l’enteniment de la IA

S’està observant actualment un fenomen preocupant: la degradació de la capacitat de comprensió de certs sistemes d’IA. A mesura que es desploquen models més sofisticats al mercat, ha quedat evidenciat que, tot i que el rendiment millora en tasques específiques, la capacitat de raonament general s’està veient comprometesa. Aquesta paradoxa planteja interrogants crítics sobre com les actualitzacions iteratives de la tecnologia afecten el seu funcionament lògic.

Un dels factors determinants d’aquest declivi és la natura evolutiva de l’aprenentatge automàtic (machine learning). Sovint, els models s’entrenen amb conjunts de dades massius que poden contenir biaixos o errors sistemàtics.

Això pot derivar en sistemes que, tot i ser excel·leents en la predicció o classificació, són incapacers de captar els matisos i contextos essencials per a una comprensió profunda. Així, en el llançament de noves versions, s’establé una tensió constant entre l’optimització de la precisió tècnica i la preservació de la qualitat de l’enteniment general.

A més, les actualitzacions constants poden provocar la pèrdua de coneixements adquirits en versions prèvies. Les modificacions en l’arquitectura de la xarxa neuronal poden eradicar patrons de raonament establerts, traduant-se en comportaments menys coherents o lògics en situacions que requereixen anàlisi matisades. Aquesta situació es veu agrevada per les expectatives dels usuaris: a mesura que els sistemes es perceben com a més «intel·ligents», augmenta la demanda de comprensió del context i la intenció, cosa que genera una percepció de fracàs quan el sistema no ateny aquests estàndards.

Mitigar el declivi de l’entesa de la IA és fonamental per a la seva evolució sostenible, només sabem que no sabem res, pero si pensem en conjunt podem arribar molt més lluny aprofitant totes les energies i talents en una direcció «ubuntu».

PD: la paraula de l’any 2027 serà «Revisar», perquè cada cop que fem servir la IA he de revisar-ho tot i moltes vegades pot donar més feina que fer-ho original de la ment humana, però error… hem d’aprendre a treballar en equip tot el món encara que costi i pensar en global i transversal amb els fonaments de l’ecofeminisme o tecno feminisme, abans o després serà així o no serà!