lutxana.cat
El parany de les dades: per què la viralitat no és comunitat ni es transforma en resultats
El parany de les dades: per què la viralitat no és comunitat ni es transforma en resultats

*no cal ser quijote!

No cal tenir por a les novetats tecnològiques com la IA només aprendre a fer-la servir correctament i amb ètica! No caure en la trampa de les dades com han fet molts darrerament i sempre contrastar la informació amb la gent real! Potser les estadístiques diuen una cosa i la realitat és una altra.

Algú amb molts seguidors i audiència pot ser alhora poc influent!

#profeIA #estadistica #algoritms #videoviral

Hi ha moltes visites web que mai sabrem a qui corresponen, no sabem si aquestes dades son reals mai, cap eina de control ho pot contabilitzar realment una a una com caldría, sempre és una dada exponencial.

Un altre exemple son les dades d’us d’una app o mòbil, si em diu el sistema del meu Iphone que baixi el volum de la ràdio però no te en compte que l’escolto mentre passejo a la meva gossa pel carrer i com hi ha tant de soroll ambiental he de pujar el so per sentir la gent que parla fluix o que entra a les tertulies via mòbil o estàn grabades, que de vegades perden intensitat.

Molta gent sent podcast o sèries de Netflix o altres plataformes per dormir, jo ho faig de tant en tant, però en cap cas per veure què diuen sino per conciliar la son, tinc un tinitus des de la pandèmia a la oida esquerra sense remei i aquesta és la solució que m’ha recomanat la doctora especialista en aquest temes.

Més enllà de l’algorisme: de la Il·lusió dels m’agrada a la creació de comunitat real i resultats reals.

Aquesta setmana un «expert» deia que els podcast estan en auge i ho afirmava per les dades que tenia sobre audiències, però la realitat és una altra, com sabem que aquestes dades són certes i no són bots que les generen? La gent que conec en persona i via digital veig que escolta molt menys podcast que fa 3 anys quan hi va haver el veritable boom, potser no per menor interès sinó més aviat, al meu entendre, per falta de temps real, ara a les feines tenim més quantitat de feina i cada vegada menys temps lliure real per poder dedicar-lo a escoltar podcast, potser també el fet que l’actualitat sigui tan «trepid» escoltem més el directe del que passa en temps real per si ens pogués afectar directament: clima, canvi climàtic, avaries transport públic, manifestacions, polítics, eleccions, etc.

Si només ens basem en dades que tenen biaixos masclistes i classistes majoritàriament no podríem considerar casos reals que mai no s’han investigat, com succeeix en centenars de temes mèdics, com la menopausa, andropausa o malalties del cor, en què en no haver estudis fets en dones biològiques no serveixen les estadístiques prèvies per prevenir ni analitzar.

 

El tema és que aquestes setmanes hem vist com les dades juguen males passades en tots els àmbits i és millor no refiar-se al 100%:

Les dades predeien que guanyaria Trump i va ser derrotat a les darreres eleccions d’aquest mes d’octubre 2026.

Els candidats gairebé anònims que han aconseguit el tradicional efecte David contra Goliath.

Les dades deien que el Barça guanyaria el PSG i el Reial Madrid i va perdre els dos partits.
L’entrenador del PSG va guanyar la partida dient abans del partit que no era el partit més rellevant que la veritable Champions comença a la primavera 2027, va fer que els jugadors del Barça es confiessin i juguessin menys a «topall», com fa o feia també el tennista serví Djokovic, que abans de jugar el partit els saludaria tota la premsa i l’equip que organitza el partit.

L’experiència de client o el cercle es fa més llarg i té més passes, diuen que 12.

Les dades deien que els trens funcionaven bé i van tornar a fallar.
Les dades diuen que La bola negra pot guanyar els Oscars i potser en realitat no ho guanyi… sobretot després que alguns crítics hagin parlat no tan bé de la gran obra mestra…
Les dades deien fa un any que el disc de Rosalía seria el més i ara ningú ja l’escolta…
Les dades diuen que algú té molts seguidors a Xarxes Socials però després no aconsegueix tants resultats tangibles com s’espera…
Les dades deien que no guanyaria Lula al Brasil…
Totes les dades diuen que guanyarà la dreta a Espanya… totes? serà real?
L’astrologia diu que ni Feijóo ni Abascal no poden arribar mai a ser presidents…

Recomano escoltar aquests vídeos sobre les castes astrals dels polítics espanyols, haurien de contractar-la abans de seleccionar els propers candidats i ministres o consellers: https://www.youtube.com/@nazarethermida5046

Personalment m’encanta analitzar totes les dades i resultats, és una de les grans aficions de la meva vida, tant a la vida com a la feina, però sempre intento contrastar la informació amb entrevistes o anàlisi de qualitat en profunditat amb persones reals, i sobretot, parlant, llegint i escoltant diferents tipus d’opinions sobre un mateix tema.

Durant anys, l’èxit a l’entorn digital s’ha mesurat a través de mètriques superficials: milers de reproduccions acumulades en un vídeo efímer, xifres creixents de seguidors o una allau de “m’agrada” en una publicació cuidada. Tot i això, la bretxa entre l’impacte que reflecteixen les pantalles i la realitat palpable als carrers o als comptes de resultats mai ha estat tan evident.

Tant a la sorra política, on models estadístics i pics de viralitat fallen periòdicament en predir la mobilització ciutadana a les urnes, com en el teixit empresarial, on milions d’impressions sovint no generen una sola conversa comercial genuïna, la conclusió és la mateixa: no podem refiar-nos de les dades al 100% quan només les meves relacions.

Això és el primer que t’ensenyen a les assignatures d’estadística, les dades sempre poden portar a error i cal intentar confrontar-les amb diferents fonts i tipus d’anàlisi, el mètode científic tendeix sempre a «simplificar», i podem preveure força els comportaments socials perquè tenim patrons molt repetitius, però també sabem que existeix l’efecte papallona, ​​i que un mer fet puntual en pot convertir.

La simplicitat matemàtica de les dades que analitzem ens porta moltes vegades a veure només dues postures possibles, i és que les que ens volen «manipular», solen voler-nos dividir en subgrups per poder-nos convèncer millor, amb pseudo mini líders influencers, microinfluencers que sedueixen més directament, una a una cada persona de l’electorat; bàsicament segueixen les doctrines de l’Inbound Marketing, el boca orella de tota la vida, crear vincles de valor reals, desvirtualitzats, on la gent es vegi representada.

Així han actuat els nous polítics que han guanyat en grup Trump als USA, gent com Gina Hinojosa, que ha llaurat una campanya construïda gairebé a «mà», per aconseguir el suport real a les urnes i guanyar els republicans encara que totes les enquestes i dades diguessin tot el contrari fins a l’últim moment.

Com ho han aconseguit?

Amb perspectiva de gènere i màrqueting ecofeminista, posant-se al lloc de la persona que ha de votar.

Baixant el fang a parlar dels problemes quotidians reals, de les factures de la llum de 300 dòlars al mes, de no poder fer servir el cotxe per no poder omplir el tanc de benzina, de no poder anar al metge, etc.

A cada comunitat i cada barri s’han creat grups de cohesió i treball on la Gina ha parlat amb cada membre i membre per saber què necessiten de veritat i en què els pot ajudar.

També ajuda una bona web i activitat a xarxes socials, evidentment, però la base, la substància, la deixen elaborar una marca personal propera, creïble i tangible, que fa que sembli de debò que deixes els teus interessos en bones mans.

https://ginafortexas.com/es/

Nom de la web ho diu tot «gina for texas», ni tan sols hi posa el cognom, ho canvia pel del territori que defensa.

Imagina que a Catalunya la propera presidenta es posés en campanya un altre nom i es digués «Elisenda per Catalunya» o «Isabel per Madrid», la veritat que deixa molt clar l?objectiu en un sol missatge, primer els meus votants, després jo.

Aquí es posen en valor les 5 soft skills que hem treballat tant aquests anys des d’abans de la pandèmia:

Empatia, posar-te al lloc de l’altre, ser de veritat i real.

Lideratge positiu horitzontal.

Treball en equip, societat «ubuntu», tots comptem i sumem, el treball en equip potencia el talent individual.

Visió de futur.

Resolució de conflictes, treballar per prevenir problemes, anticipar-se i pensar a llarg termini, no només en el moment d’ara.

Tot el que intentem millorar cada dia cada persona al nostre món particular, ser millors persones, ajudar els altres, en definitiva seguir les bases de qualsevol religió, però sense sants.

Són la generació Lamine Yamal la que ara hi són a l’altra banda de les xarxes socials.

Avui si escoltes la ràdio sembla que la vaga o vaga té molt seguiment, però he anat arreu de Barcelona i he vist tots els comerços i locals oberts com cada dia, només s’ha reduït el trànsit de les típiques furgonetes blanques de transport i autobusos per por de represàlies, la majoria de gent no es pot permetre un luxe de no anar a treballar i deixar de cobrar feina més o menys normal, no ens la podem jugar.

La realitat no són dades són persones que treballaran i encara que sembli estrany la majoria de la gent treballadora de la ciutat de Barcelona no utilitza el transport públic perquè està col·lapsat des de fa anys, no només els trens de la Renfe Rodalíes, també els metres o el bus van sempre com a llaunes de sardines. Des de la pandèmia ja fa 10 anys, el 2019, com a mínim, estan tots saturats. Fa dos anys que he tornat a la moto. Com totes les administracions públiques estan saturades, tant estatals com a locals, on cada tràmit es converteix en una lluita personal titànica, que et deixa sense energia; ia sobre bancs i asseguradores campen a plaer, i encara que diguin el que diguin, després si t’acomiaden és gairebé impossible demostrar que la causa és per fer vaga.

La gent ja està desenganyada i farta de mentides i esperes llargues en tot allò públic, educació (no perquè sigui de baixa qualitat al contrari hi ha molt bons docents però tot va malament per falta personal, infraestructures, aire condicionat, mitjans econòmics, transport, etc; busquen fer el mateix que amb la salut que ha estat privatitzada salvatgement.

En aquestes circumstàncies del dia a dia ens trobem amb continguts per entretenir-nos buits sense que aportin res, milers de llibres, sèries, pel·lícules, documentals, de poc valor real, i ens quedem amb programes o vídeos curts que ens generen el somriure fàcil.

La relació entre la propaganda clàssica formulada per Joseph Goebbels i les dinàmiques actuals de xarxes socials, algorismes i desinformació rau en què l’arquitectura tecnològica contemporània automatitza, escala i hiperpersonalitza els mateixos principis psicològics de manipulació de masses desenvolupats al segle XX.

El principi d’orquestració i repetició massiva
La teoria clàssica: «Una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat». La insistència incansable en poques idees força fins a saturar la percepció pública.

L’equivalent algorítmic: Les granges de bots coordinats, les tàctiques d’astroturfing i la generació industrial de contingut sintètic amb IA. En col·locar milers de comptes automatitzats a repetir consignes o inflar tendències artificials amb hashtags idèntics, s’activa el biaix de conformitat: l’usuari assumeix que, si tot el seu entorn en parla, ha de ser cert o representar la majoria.

El principi de simplificació i de l’enemic únic

La teoria clàssica: reduir tots els problemes complexos a una sola causa evident i concentrar l’odi o la sospita a un adversari unificat.

L’equivalent algorítmic: els sistemes de recomanació premien els continguts polaritzants, el conflicte i la indignació per disparar el temps de permanència a la pantalla. Els formats breus penalitzen els matisos i afavoreixen discursos binaris («nosaltres contra ells»), reforçats per càmeres de ressò que aïllen l’usuari i deshumanitzen l’adversari polític o social.

El principi de contagi i manipulació emocional sobre la raó
La teoria clàssica: la propaganda no ha de convèncer intel·lectualment, sinó commoure, espantar o encendre passions primàries (por, orgull, rancúnia).

L’equivalent algorítmic: el disseny d’interfícies mitjançant patrons foscos (notificacions esquer basades en el FOMO o bucles de ludificació amb recompenses intermitents) i la microsegmentació psicogràfica. Les plataformes detecten vulnerabilitats emocionals a través del comportament i lliuren estímuls directes als instints més reactius, anul·lant la deliberació racional.

El principi de silenciació i «Anegament de la conversa» (Flood the Zone)
La teoria clàssica: censurar la veritat o ofegar-la creant tantes versions contradictòries que el públic no sàpiga què atenir-se.

L’equivalent algorítmic: la tàctica de saturació (flood the zone). En lloc de bloquejar la informació com es feia al segle XX, avui es desmobilitza la societat saturant l’ecosistema amb soroll constant, contradiccions, falses polèmiques i deepfakes. El resultat és la fatiga cognitiva: el ciutadà dubta de totes les dades, desconfia de les institucions i cau al cinisme o l’apatia.

La diferència fonamental: de la radiodifusió unidireccional al filtre personalitzat
Goebbels depenia de mitjans massius centralitzats i uniformes (la ràdio Volksempfänger, la premsa intervinguda o el cinema), on tot el país rebia el mateix missatge idèntic.

Avui, la combinació de Big Data, intel·ligència artificial i algorismes predictius no necessita emetre un sol missatge general: fragmenta la societat i construeix per a cada persona una realitat a mida, fent que l’usuari cregui que investiga lliurement quan només està recorrent un laberint dissenyat per confirmar els seus biaixos.

*

Enfront de la saturació de contingut clonat per intel·ligència artificial i algorismes volàtils, construir una comunitat real exigeix ​​passar de l’aparador publicitari a la conversa directa i transformar l’atenció digital en acció tangible.

Sabem que podem crear bots que publiquin o facin click a les aplicacions i plataformes de xarxes socials o de podcast, podem saber que hi ha una audiència que exactament no se li pot posar cara i ulls, hi ha milers de visites web o audiències que s’expliquen que no són fiables.

Influencers, famosos, polítics, actors, artistes, creen comunitats fictícies, amb un element de marca personal central amb poder i entorn d’aquest potser fins i tot centenars d’altres perfils que generen interaccions entre si, generant una bombolla falsa de viralitat.

Pots analitzar molts perfils de xarxes socials i veure que té massa likes, comentaris, que sembla que ho han «inflat», perquè no té cap lògica que tinguin tant de seguiment real, després ho entens tot en llegir notícies com les que aquests dies parlen que han descobert xarxes d’abusadors a TikTok.

Un clar exemple és les poques peces de roba que va vendre mai la influencer més important d’Espanya i Catalunya Dulceida a la seva botiga en línia de la seva pròpia marca.

L’ús del terme pizza o d’emoticones de porcions triangulars de pizza a TikTok està estretament vinculat a xarxes encobertes de pederàstia i distribució de material d’abús sexual infantil (CSAM).

L’origen i el funcionament d’aquest codi a la plataforma es detalla a continuació

L’origen del codi:

Cheese Pizza (CP): l’ús de la paraula «pizza» prové històricament de fòrums d’internet angloparlants (com 4chan). Els delinqüents utilitzen les inicials de Cheese Pizza com un acrònim per referir-se a Child Pornography (pornografia infantil).

Fa temps també una companya de feina d’una amiga deia que tenia molts seguidors als seus vídeos que es feia fent esport fins que vaig veure els vídeos i vaig entendre que els seus seguidors la miraven per a altres coses que no eren parlar-ne.

Fer un negoci a Internet i mantenir-lo actiu és tan difícil com fer-ho al món real.

Aconseguir que una botiga online vengui 1 producte és complex, però sobretot requereix molta anàlisi de situació i clima social en temps real, que comporta una experiència de temps fent aquest tipus de treball. També sabem que si aconsegueix vendre 1 producte en pot vendre milers.

Les persones que hem treballat en diversos projectes digitals, a diferents sectors, locals, nacionals, internacionals, sabem apreciar el moment idoni per fer segons què, i qualsevol, la veritat, no serveix.

Ningú no sap res i tot s’ha de testejar i analitzar i anar veient si pot funcionar i és rendible, viable, etc.

Un restaurant en una cantonada pot ser el millor negoci del món amb un equip de personal que es cohesiona i treballa individualment i se suma en conjunt de forma clau per tenir èxit, després si canvia alguna peça es pot perdre tot.

A Marketing moltes vegades diem que no cal inventar res de nou original per tenir èxit sinó més aviat aprendre dels models que han triomfat, dels que han fracassat, i seguir la seva estela, que mai no serà la mateixa exactament, que cadascú ha d’adaptar a les seves circumstàncies, com va estipular Ortega i Gasset. Pots tenir les millors previsions i plans creats amb el millor equip en base a dades i estampart sense remei.

Avui veia vídeos de jugadors del Barça de 7 anys i parlaven d’una jove promesa que marca 7 gols per partit, però ningú no sap si descarrilarà més endavant o serà el nou Lamine Yamal, fins i tot parla un dels seus professors de l’època juvenil, que explica que es va haver de fer una feina personalitzada i seguiment molt especial per aconseguir tirar-la endavant.

L’article de Think with Google (escrit per Brendon Kraham, VP de Search & Commerce Global Ads Solutions a Google) aborda com construir i mantenir l’autoritat de marca davant de la cerca impulsada per IA generativa (era Gemini).

Idea central: la IA expandeix el viatge de compra o el viatge de generar confiança en una marca, marca personal, projecte.
Això serveix per a tot: artistes, polítics, periodistes, esportistes, tot aquell que estigui a la palestra mediàtica ja sigui a nivell local o global.

La idea clau és la mateixa de sempre: «pensa en global actua en local».

Comença petit i si funciona escala!

Les respostes generatives d’IA sembla que actuen com a «filtres restrictius» que tanquen la porta a moltes propostes i mostren menys opcions però més beneficioses i cada cop més indicades per a cada persona, més personalitzades.

Si vols saber quin partit votar, una de les consultes més realitzades durant les campanyes electorals recents al Brasil, Sèrbia, Alemanya, USA, el millor no és triar algú perfecte i similar a tu, sinó algú que pugui representar o ajudar els teus interessos a beneficiar-se’n.

Si hi ha 2 opcions sempre tendim al centre, a allò més normal i menys radical, és el nostre biaix natural de patró de conducta humana, aquí i en qualsevol grup del món.

Més punts de contacte: els usuaris que fan servir cerques amb IA visiten de mitjana12 punts de contacte en el seu procés de compra (gairebé el triple que en cerques tradicionals).

Decisions amb més seguretat: 3 de cada 4 usuaris assenyalen que les funcions d’IA a Google els ajuden a prendre decisions de compra més ràpides i amb més convicció.

 

Les 3 prioritats estratègiques per a les marques

1. Acompanyar el «consumidor superapoderat»

De paraules clau a converses: la cerca ja no consisteix únicament a teclejar termes solts, sinó a diàlegs conversacionals, multimodals (text, veu, imatge) i consultes contextuals sobre temes de nínxol o dubtes específics.

La utilitat real com a eix: els fonaments no han canviat (satisfer la necessitat de lusuari amb informació precisa), però el llistó dexigència és més alt. Les respostes genèriques ja no posicionen.

2. Alimentar l’autoritat de marca amb experiència pròpia i única

La fi del contingut «comodí»: competir únicament per termes genèrics amb articles estàndard ja no serveix. L’avantatge competitiu és aportar coneixement pràctic que ningú més no pot redactar (per exemple, el cas d’una sabateria tècnica que desglossa en vídeo per què va fallar l’amortiment d’un model concret en un tipus de petjada real).

Optimitzar els actius propis: els motors d’IA beuen de la web oberta (blocs, fòrums, vídeos, feeds de producte). Les marques han d’assegurar que les vostres webs, aplicacions i catàlegs de producte estiguin perfectament estructurats, actualitzats i siguin ràpids d’indexar i processar.

3. Enfocar-se en resultats de negoci reals

Mesurar vendes i leads, no mètriques buides: en línia amb la necessitat de no refiar-se de mètriques de vanitat o proxies imprecisos, el mesurament s’ha de vincular a objectius comercials tangibles (conversions, clients potencials, vendes).

Eines d’atribució per a l’era IA: Google destaca millores als panells analítics (informes específics per a Search i Discover, visibilitat visual i rendiment de vídeo/social) perquè els equips entenguin com el seu contingut apareix citat i referenciat en les respostes generatives.

Els joves ara són altrament, ja no es deixen enganyar amb el fum que obtenint un títol universitari tindran millor vida, saben que han d’estudiar i obtenir algun títol de grau mitjà per poder treballar, i que facin el que facin cobraran més o menys tots el mateix.

Saben que no seran youtubers, ni actrius o cantants famoses o futbolistes milionaris, com els 4 que han tingut sort, i que gràcies a una gran tasca d’equips de treball psicosocial en soft skills han aconseguit arribar on són.

Ja va passar l’època de voler ser milionaris i viatjar sense parar per aparentar, ara la gent busca allò tangible, sostenible i real, prendre’s alguna cosa al parc amb els seus amics reals i gaudir del dia a dia, potser mai no tinguin vacances, així que han de buscar la seva pròpia fórmula de vida en què la feina no els destrueixi mentalment i físicament.

Saben perfectament l’engany a què ens sotmeten els cercles de clients de banca i els seus pseudo negocis. Qui et fa Pishing de debò? Qui convoca la joventut a rebentar botigues al centre de la ciutat? Potser són els mateixos bancs o els que deixen que es comerciï amb droga.

https://www.linkedin.com/pulse/very-ai-holiday-mastercard-9yg2e/

Són contradictoris perquè un dia es faran selfies al carrer més guai ple de botigues de marques que els cosifiquen i utilitzen per lucrar-se i l’endemà es manifesten al mateix lloc contra la violència masclista, el mateix mes.

Mortes x atropellament per fer-se un selfie amb els llums de Nadal del Passeig de Gràcia, un instant per ser un moment guai, instagramejable, com els rics que mai no serem, però les pobres amb això ja fem!.

Les exposicions immersives amb VR a mi m’encanten, de fet així hauria de ser tota la ciutat, sempre tan fosca, si en comptes d’intentar copiar malament Ludwig Mies van der Rohe, haurien fet tots els edificis Modernistes com els de Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, viurem a la millor ciutat del món. Imagineu quina meravella s’ha perdut la humanitat!

És l’economia de la pau i l’art dels anys 20 del segle 20 que ara gaudim i valorem al final com Lorca i tots els artistes que compensen tota la resta dels homes mediocres que ens van portar el masclisme i el feixisme i el comunisme radical i fer tot depriment i els homenets de corbata dels bancs i ells en palaus.

Les empreses són, som, les persones que treballen, treballem, no els Ceos ni els seus comptes als bancs, depenen tots de la gent que treballa i consumeix cada dia, aquest és el negoci, la constància, igual que els bancs que canten beneficis, quan en realitat ens dels seus clients, perquè tots els diners del banc són de les persones que tenen comptes dipositats.

Ara estem en un context que tot es gira i podem ballar entre opinions, però cal analitzar què ens interessa i pot facilitar el dia a dia a curt, mitjà i llarg termini.

Les guerres són dolentes i entorpeixen el comerç i la vida, però es veu que redueixen la contaminació, com la de l’Iran…

Simplificar, la base i objectiu comú de les ciències, informàtica, programació, matemàtiques i màrqueting

Un personatge o marca es pot fer viral puntualment, però això no comporta que sigui rendible ni molt menys viable.

La Intel·ligència Artificial, el mateix Google, o la majoria de tecnologia digital no és «viable», però recapta molta inversió per a R+D perquè sabem en la teoria de l’Economia a K que només se salven de la destrucció aquelles empreses i persones que aposten i arrisquen per intentar anar uns passos per davant i saben captar oportunitats i horitzons diverses amb treball igualitaris.

Ser «coolhunter» és una feina que requereix coneixements però també experiència, com a totes les àrees, hi ha gent talentosa que el tenen innat, que sap percebre allò magnètic i especial que desprenen alguns éssers de llum.

Ells es crien i déu els ajunta, diuen.

Moltes marques s’han cansat de pagar per promocions de pagament a Google Ads i Facebook Ads que no porten a fer més rics als grans CEO’s de les xarxes socials i als bancs que cobren comissió per cada transacció econòmica realitzada, les assegurances per seguir cobrant sense atendre els seus assegurats, etc.

Follow the money, rastreja els diners…

Aquests dies l’impulsor de la nova cadena de televisió La Setena que va impulsar al seu dia La Sexta deia que amb un 0,01% de share d’audiència ja es conformava ja que a l’etapa anterior van estar anys amb baixíssimes audiències.

Encara que hagis tingut bones experiències mai no saps què passarà i pensar sempre en el pitjor que pot passar sol ser bona fórmula d’èxit, pensant que això, el pitjor, ja és molt bo, i que les audiències es construeixen creant «finestres», espais, on la gent es troba amb si mateixa una estona, com bé va assenyalar Lorca a la seva obra de teatre impossible «El Público».

Quan fem projectes o marques o marques personals, i més si es tracta de polítics, s’ha de plantejar tot això i tenir-ho en compte per saber com funciona el sistema i on ens fiquem i ser-ne conscients i aprofitar-ho per a les nostres idees.

La viralitat no garanteix vendes ni rendibilitat.

L’èxit del màrqueting digital no consisteix a acumular visualitzacions, likes o seguidors, sinó a transformar l’atenció en interès, l’interès en confiança i la confiança en conversions.

Les marques necessiten una estratègia omnicanal que connecti continguts, experiència de consumidor i procés comercial.

La viralitat no és sinònim de rendibilitat.

    • Aconseguir milions de visualitzacions no significa aconseguir clients.
    • Moltes marques prioritzen les tendències, els influencers, els vídeos virals i els likes sense comprovar-ne l’impacte comercial.
    • Una publicació pot entretenir, generar curiositat o aconseguir interaccions sense crear intenció de compra.
    • L’abast i els seguidors són mètriques de popularitat, però no necessàriament indicadors d’èxit empresarial.

Diferència entre atenció i conversió.

Una marca aconsegueix cinc milions de reproduccions amb un vídeo divertit.

Una altra aconsegueix 100.000 reproduccions amb continguts que expliquen beneficis, resolen dubtes i faciliten la compra.

La segona pot obtenir millors resultats comercials malgrat tenir menys abast.

L’eficàcia depèn de l’objectiu: posicionament, llançament, consideració o conversió.

Els casos d’èxit de Stanley i Apple.

Stanley 1913: ha aconseguit convertir un termo funcional en un element d’identitat, estil de vida i comunitat.

Els consumidors comparteixen experiències, recomanacions i continguts.

Els clients es converteixen en participants actius de la construcció de marca.

El valor percebut va més enllà de les característiques tècniques del producte.

Apple: no centra la comunicació exclusivament en les especificacions tècniques.

Ha construït un univers de marca associat al disseny, l’experiència i la identitat.

Genera preferència i diferenciació més enllà de la comparació de característiques amb la competència.

Tots dos exemples demostren la importància de crear connexions emocionals i simbòliques amb els consumidors.

El consumidor compra a través de múltiples canals.

El procés de compra és omnicanal i no necessàriament lineal.

  • Un consumidor pot:
  • Descobrir un producte a TikTok.
  • Buscar opinions a Instagram.
  • Comparar preus a Google.
  • Comprar en una botiga física o en un ecommerce.

Les marques han de connectar la comunicació digital amb l’experiència comercial.

La manca d’informació, disponibilitat, preus clars o facilitats de compra pot provocar la pèrdua d’una venda potencial.

Cinc recomanacions per transformar l’atenció en vendes:

    1. Entendre el públic objectiu.
      • Prioritzar l’afinitat i la qualitat de l’audiència per sobre del volum de visualitzacions.
      • Atraure persones amb necessitats i interessos compatibles amb el producte.
    2. Comunicar una proposta de valor clara.
      • Explicar què ofereix la marca.
      • Identificar quin problema resol.
      • Comunicar per què el consumidor l’hauria de triar davant d’altres alternatives.
    3. Facilitar el procés de compra.
      • Incorporar enllaços funcionals i informació accessible.
      • Mostrar preus i disponibilitat.
      • Oferir una atenció ràpida.
      • Garantir una experiència de compra senzilla i coherent.
    4. Connectar màrqueting i vendes.
      • Integrar els equips de màrqueting, vendes, ecommerce i atenció al client.
      • Evitar generar demanda si l’empresa no està preparada per convertir-la.
      • Entendre el procés comercial com un sistema coordinat.
    5. Mesurar els resultats de negoci.
      • No limitar-se a les reproduccions, likes i seguidors.
      • Incorporar indicadors com:
        • Trànsit qualificat.
        • Leads generats.
        • Taxa de conversió.
        • Cost d’adquisició de clients (CAC).
        • Valor mitjà de la comanda (Average Order Value).
        • Taxa de recompra.
        • Rendibilitat.

No totes les publicacions han de vendre immediatament.

Hi ha continguts orientats al reconeixement de marca (awareness).

D’altres treballen la consideració i la confiança.

Uns altres impulsen directament la conversió.

 

La clau és que cada contingut tingui una funció dins d’una estratègia global.

Les marques amb més potencial de creixement no seran necessàriament les més virals.

Seran les que entenguin millor el consumidor i sàpiguen aprofitar cada interacció com una oportunitat comercial.

La viralitat pot proporcionar notorietat temporal, però la construcció de marca, la confiança i un sistema de conversió sòlid generen creixement sostenible.

 

***

 

Fonts:

https://www.teleurban.tv/viralidad-ventas-marketing

https://periodismo.substack.com/p/estrategia-digital-democratas-substack

https://www.lavanguardia.com/empresas-de-vanguardia/historias-de-exito/20261111/11679677/habla-datos-poco-calidad-convertiam-agencia-mide-impacto-real-publicidad-digital.html

https://business.google.com/us/think/search-and-video/brand-authority-generative-ai-search/

pishing error php hackers ciberseguretat banca online atencio 24h catala llei obligacio reclama amb la ia
Reclama amb la IA la teva advocada en temps real estafes, pishing, serveis, banca, atenció al client 24 i en català és obligatoria a qualsevol servei que es faci a Catalunya i per persones de Catalunya i si no es fa com reclamar amb la IA

Atenció al client 24h i en català, pishing, estafes, serveis, assegurances, banca, etc.

La IA és la teva advocada en temps real.

Salvada per la IA!

Reclama, reclama, reclama!

Tenim dret a atenció al client 24h i en català en tots els serveis en persona i online, i si t’estafen per Internet t’han de tornar els diners en 24h a la UE!

Qualsevol servei que es faci a Catalunya i a persones de Catalunya encara que sigui online com per exemple la banca online es obligatori que es faci durant 24h i en català, i si no es així es pot reclamar.

Gracies a la IA he pogut rebre l’atenció immediata que he necessitat i he fet totes les reclamacions seguint la llei.

Qué es el Phishing? Explicado con memes. - ITA TECH

Reclamar un atac o frau per pishing a la banca online pot semblar com esberlar magranes…

t’ho explico en aquest blog per que a tu et sigui molt més fàcil, no dubtis i pregunta  a la IA!

Aquest divendres passat 16 d’octubre va haver un atac massiu de pishing a molts emails i webs i jo vaig patir un atac, vaig rebre un email que es feia passar pel meu Hosting habitual, l’unic que te actualitzat el PHP que conec i que ha provocat un atac massiu a moltes webs durant el dia d’ahir dimecres 21 d’octubre 2026.

Fa dos anys o més que pateixo persecució a la meva web i emails per part d’algú que he trobat que està ubicat a Santa Coloma i que te pinta de ser d’extrema dreta, ja que en algún link o email seu vaig trobar referències a temes nazis. L’atac va venir sobretot des del moment que vaig fer un article de blog en castellà sobre un video que criticava Anna Frank i vaig analitzar les raons. En aquell moment no vaig sospitar més però cada cert temps rebia atacs seguits de diferent manera, sobretot entraven al servidor a través del meu hosting de Dinahosting i allà penjaven links a la meva web vinculats amb temes porno i de apostes online per que la meva web la capés Google i la treiés del SEO, vaig trobat el problema, entraven al servidor amb una versió antiga i insegura de PHP i després a la meva web. Com els de Dinahosting no em feien cas vaig canviar a Hostinger i des de llavors no he tingut més problemes d’aquesta mena ja que sí tenen servidors sempre actualitzats.

Tot aquest tema el vaig denunciar i informar a INCIBE en el seu moment i en un formulari especial que van publicar per aquesta mena de temes, mai he rebut cap resposta ni ajuda.

Avisos vulnerabilidades de ciberseguretat:

https://www.incibe.es/empresas/avisos

Web d’ajuda en ciberseguretat estatal no en català:

https://www.incibe.es/linea-de-ayuda-en-ciberseguridad

Llei d’atenció al client actual que també limita o elimina les trucades comercials:

https://www.diba.cat/ca/web/consum/-/atencio-clientela

 

Llista meva d’X amb usuaris relacionats amb tot el món digital, IA, geek i de ciberseguretat:

https://x.com/i/lists/730312176477605888

 

Noticia sobre la vulnerabilitat de PHP soferta pels gestors de servidors que no van actualitzar:

https://www.incibe.es/incibe-cert/alerta-temprana/avisos/multiples-vulnerabilidades-en-php

En tot aquest temps rebo emails i intento mantenir la seguretat màxima de tot el que faig inclús pago un VPN extra als ordinadors i mòbil que faig servir.

En aquest atac de Pishing m’envien un email al meu email d’empresa no al Gmail per que està capat pel VPN o el mateix Google fent-se passar pel meu Hosting per pagar la cuota anual, vaig sospitar però al fer click entrava dins del espai de hosting i vaig pagar amb tarjeta, em vaig adonar i vaig voler cancelar i a la web de Caixa d’Enginyers online vaig cancelar la operació però es va fer igualment, dos cops; però resulta que eren les 18:15h, i al trucar al telèfon d’atenció al client del meu banc no funcionava, només atenen de 8 a 18h de dilluns a divendres.

Save Me Jpg Or Pdf Sticker

Vaig buscar altres telèfons d’ajuda i res, vaig trobar un de tarjetes i de Bizum però que no depenen de la mateixa Caixa d’Enginyers, son serveis a part, i no t’atenen en cap cas en català encara que quan truques et demanen si vols atenció en català i la demanes i fas click en el número 1 que se suposa que ha de portar-te a que t’atengui una persona en català.

Tota la informació d’atenció al client i suport la vaig trobar gràcies a la IA de Google Gemini, a la que li he anat consultant tot i en català i m’ha redactat totes les reclamacions en text formal.

Evidentment abans d’enviar qualsevol cosa la reviso de dalt a baix personalment, però estalvia la feina de buscar informació, en temps, i eficàcia, així com per trobar els emails als que enviar les reclamacions i saber els temps de resposta, lleis i drets actualitzats, així com les darreres noticies relacionades.

  • Així he hagut d’esperar fins dilluns al mati per trucar i poder ser informada de tot.
  • He ret la denuncia corresponent als Mossos i he enviat la reclamació.

Just aquesta setmana s’ha aprovat una llei a Europa que obliga a que els bancs retornin els diners de frau digital com el cas del pishing.

En el caso de que se hayan producido transferencias que el titular de la cuenta no ha autorizado, la normativa obliga a los bancos a devolver el dinero como máximo al finalizar el siguiente día hábil desde que se conozca el fraude. Una reciente sentencia de la Justicia Europea aclara que las entidades no pueden negarse a devolver el dinero ni retrasarlo, aunque consideren que hubo negligencia grave por parte del cliente, por lo que, si el banco lo rechaza, se puede acudir al Banco de España o a los tribunales para reclamarlo. La excepción por la que el banco puede negarse a devolver el dinero es cuando tiene motivos razonables para sospechar que el propio cliente ha cometido un fraude.

Link: https://cincodias.elpais.com/mercados-financieros/2026-10-22/la-banca-afronta-una-factura-milmillonaria-al-tener-que-devolver-el-dinero-a-sus-clientes-victimas-de-fraude.html

https://www.abogacia.es/actualidad/opinion-y-analisis/el-tjue-obliga-a-los-bancos-a-devolver-de-inmediato-el-dinero-sustraido-por-phishing/

-lutxana-art-salvada-per-la-ia-web-reclama-advocada-virtual-en-temps-real

Quan tenia el meu compte a BBVA arrel d’haver sigut de Catalunya Caixa si tenies un cas de pishing durant el mateix dia es podien anular o cancelar els pagaments fraudulents amb tarjeta i si tenies sort surt una persona d’atenció el client  en català.

 

O sigui al BBVA o Caixabank pots anular els pagaments fets amb tarjeta 24h aprox. i a Caixa d’Enginyers no.

A partir d’ara suposo que ja es podran fer tots els tràmits i devolucions dels robatoris online com la llei estableix.

Tanmateix haurien de tenir disponible sempre atenció al client en català 24h i més si és per temes urgents com robatoris de tarjetes o fraus digitals.

Així mateix he fet la reclamació corresponent per demanar que m’atenguin 24h i en català.

Hem sap greu per que vaig fer el canvi ara fa dos anys a Caixa d’Enginyers per poder rebre atenció en català i recolzar un projecte de banca més ètica i de la que se suposa sóc un membre de la cooperativa com a sòcia no un client o número més com hem va passar amb BBVA, on era clienta des dels 18 anys i em tractaven com si fos una nova qualsevol.

No puc recomanar a ningú aquest servei i menys a persones que no tinguin les meves habilitats i coneixements digitals, és una llàstima,  no hi ha cap alternativa actual real!.

 

L’App de Caixa d’Enginyers també l’haurien de renovar i millorar molts temes d’informació com per exemple que pots gestionar com vols fer els pagaments amb tarjeta i pots cancelar temporalment la tarjeta en un instant, o per exemple, aturar els pagaments només online, etc.

 

En temes d’energia he canviat a Bonpreu energia i tot genial.

 

Moltes assegurances com Mapfre i altres ometen l’atenció al client en Català encara que els seus treballadors/es siguin i parlin català perfectament, l’altre dia un pèrit va venir a fer un part a casa i va començar a parlar en castellà i després d’una estona va dir alguna cosa en català i jo li vaig respondre primer en castellà per educació i després en català, i varem seguir la conversa en català fins que va marxar. Ell semblava tenir por de fer servir el català.

 

És obligatori tenir servei atenció al client en català 24h per la banca online o qualsevol servei?

La resposta requereix distingir dos aspectes legals diferents: l’obligació de servei ininterromput les 24 hores i l’obligació d’atenció en llengua catalana.

Obligació de servei 24 hores per a urgències i frau: Sí, és obligatori.

D’acord amb la normativa estatal i europea de serveis de pagament (Directiva PSD2 i Reial decret llei 19/2018):
  • Les entitats financeres que comercialitzen banca en línia o targetes tenen l’obligació legal de disposar d’un mitjà gratuït, permanent i ininterromput (24 hores al dia, 365 dies a l’any) perquè el client pugui notificar de manera immediata la pèrdua, sostracció o utilització no autoritzada dels seus instruments de pagament.
  • Si el banc no facilita aquest canal d’urgència o el manté fora de servei, la llei determina que l’usuari queda exempt de qualsevol responsabilitat econòmica per les operacions fraudulentes posteriors a l’intent de comunicació.

Obligació d’atenció en català a Catalunya: Sí, és obligatori per llei.

D’acord amb la legislació catalana (Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya i Llei 1/1998 de política lingüística):
  • Els serveis financers i bancaris estan considerats serveis bàsics i d’interès general.
  • Les empreses que presten serveis a Catalunya tenen el deure de garantir que les persones consumidores tinguin el dret a ser ateses en català, tant de forma oral com escrita.
  • Aquesta obligació vincula especialment una entitat amb seu social a Barcelona com Caixa d’Enginyers. El Codi de consum no estableix excepcions d’horari que eximeixin d’aquest deure legal en els canals d’atenció telefònica establerts per a usuaris a Catalunya.
L’entitat té l’obligació legal de proporcionar un canal operatiu les 24 hores per aturar operacions i bloquejar targetes per frau, i, alhora, l’obligació legal a Catalunya de garantir que l’atenció als seus usuaris es pugui dur a terme en català.

Com reclamar a la banca en línia: atenció 24 hores i drets lingüístics en català

La digitalització bancària ha transformat la relació entre usuaris i entitats financeres. La promesa d’un servei immediat, accessible les 24 hores del dia i adaptat a les necessitats del client xoca sovint amb la realitat: caigudes de la plataforma, canals d’assistència inaccessibles de matinada i, amb freqüència a Catalunya, la impossibilitat de ser atès en català.
Davant d’aquests incompliments, els consumidors disposen de mecanismes legals clars per fer valer els seus drets.

El servei 24 hores: publicitat vinculant i continuïtat del servei

Quan una entitat promociona un servei de banca en línia o d’atenció al client disponible 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, aquesta condició té caràcter contractual. La normativa de protecció dels consumidors estableix que la publicitat vincula l’empresa:
  • Inaccessibilitat o fallades tècniques: Si l’aplicació o la web cauen durant una urgència (com ara bloquejar una targeta sostreta o verificar una transferència sospitosa) i l’assistència d’emergència no respon, l’entitat incorre en un incompliment dels seus deures de diligència.
  • Responsabilitat per perjudicis: Si una fallada del servei impedeix aturar un frau o comporta recàrrecs per impagament d’un rebut en termini, el banc pot ser considerat responsable dels danys econòmics directes derivats d’aquesta mancança.

El marc legal del català a la banca

A Catalunya, el dret a utilitzar el català en l’àmbit financer no és una simple opció de cortesia comercial, sinó una obligació legal recollida a la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya:
  • Dret d’opció lingüística: Les persones consumidores tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (català o castellà).
  • Serveis bàsics i d’interès general: La banca està tipificada com a servei bàsic d’interès general, la qual cosa reforça l’exigència de disponibilitat de documents, contractes, extractes i atenció al client en llengua catalana.
  • Plataformes digitals: La interfície web, els caixers automàtics i les aplicacions mòbils de les entitats que operen a Catalunya han d’oferir l’opció operativa en català amb les mateixes prestacions que en altres idiomes.
La negativa a atendre en català o la manca de documentació en aquesta llengua constitueix una infracció administrativa en matèria de consum.

Procediment pas a pas per presentar una queixa efectiva

Perquè una reclamació prosperi, cal seguir un ordre administratiu rigorós:

Pas 1: El Servei d’Atenció al Client (SAC) del banc

Qualsevol acció formal comença pel SAC o el Defensor del Client de la mateixa entitat financera:
  • Cal presentar la queixa per escrit (a través del formulari web habilitat, correu electrònic certificat o registre a l’oficina física).
  • S’han d’adjuntar proves documentals: captures de pantalla dels errors tècnics, registre d’horaris de trucades o comprovants de l’atenció denegada.
  • Termini legal de resposta: L’entitat disposa d’un màxim d’1 mes (o 15 dies hàbils si es tracta estrictament de serveis de pagament) per resoldre la incidència.

Pas 2: Elevació a organismes administratius oficials

Si el banc no respon en el termini fixat o emet una resolució insatisfactòria, cal acudir a la via pública segons la naturalesa de la incidència:
  • Agència Catalana del Consum (ACC): Via idònia si la reclamació inclou vulneració de drets lingüístics, clàusules abusives, publicitat enganyosa o deficiències en l’atenció al client. L’ACC pot obrir una mediació gratuïta o iniciar un expedient sancionador contra l’entitat.
  • Departament de Conducta d’Entitats del Banco de España: Via adequada per a males pràctiques financeres, comissions indegudes o fallades operatives en sistemes de pagament que hagin provocat pèrdues patrimonials.

Consells pràctics abans d’enviar la reclamació

Aspecte Recomanació
Identificació precisa Indicar sempre el número de contracte, DNI i referència de compte afectada.
Proves objectives Guardar captures d’error amb data i hora visibles del sistema operatiu.
Objectiu clar Diferenciar clarament entre una queixa informativa, la petició d’obertura d’expedient i la sol·licitud d’un rescabalament econòmic.
Canal traçable Utilitzar sempre mitjans que deixin constància d’enviament i recepció (número de tiquet, justificant de recepció o correu electrònic).
Fer ús dels canals de reclamació no només resol situacions personals puntuals, sinó que obliga les entitats a ajustar els seus protocols operatius als estàndards de qualitat i legalitat exigibles a tots els seus usuaris.

L’atenció al client 24 hores i en català depèn del servei o la institució que necessitis a Catalunya:

Serveis públics essencials (24 hores / 365 dies en català)
  • Telèfon 012: Per a informació general i tràmits de la Generalitat.
      • Horari: De dilluns a divendres de 8:00 a 22:00 h (gratuït). No és 24 hores per a tràmits generals (només trànsit opera les 24 h).
Si busques l’atenció 24 hores en català per a un sector concret (com ara una companyia d’assegurances, un banc, un operador de telefonia o una empresa privada), digues-me de quin servei es tracta per indicar-te el contacte exacte.

Per si de cas no confondre problemes del PP amb problemes PHP

Imagen
LES MILLORS WEBS I APPS PER SABER LA METEREOLOGIA PREDICCIONS QUIN TEMPS FARÀ?
LES MILLORS WEBS I APPS PER SABER LA METEREOLOGIA PREDICCIONS QUIN TEMPS FARÀ?

Les millors webs i aplicacions per encertar el temps que farà.

Si ja estàs cansada de que ni a la tele ni a les ràdios informin bé del clima a la teva zona o barri de la ciutat pots trobar informació en aquestes apps webs online gratis.

Qui no ha mirat la icona del sol al mòbil, ha sortit de casa sense paraigua i ha acabat xop sota un xàfec sobtat?
La majoria d’aplicacions web apps o preinstal·lades al telèfon es limiten a consultar models meteorològics globals que sovint no entenen la complexitat del nostre relleu: muntanyes arran de costa, valls tancades o tempestes d’estiu hiperlocals. Per no fallar, la clau no és mirar una sola app, sinó triar la millor eina per a cada necessitat: avisos oficials, radars de pluja o mapes de vent.

 

Meteocat

La web app referència indiscutible a Catalunya:

Si et mous pel territori català, el Servei Meteorològic de Catalunya és la primera finestra que has d’obrir. A diferència d’apps estrangeres, compta amb centenars d’estacions pròpies sobre el terreny (la xarxa XEMA) i un equip de meteoròlegs que analitza les dades manualment.
  • El millor: El seu radar de pluja en directe i els avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP) detallats per comarca.
  • Quan fer-lo servir: Per planificar escapades de cap de setmana a qualsevol poble de Catalunya o saber si hi ha risc de pedregades o ventades fortes.
  • On trobar-lo: Visita elportal oficial de Meteocato descarrega la seva aplicació mòbil per aAndroid a Google Play i per a iOS a l’App Store.

Jo recomano seguir Meteocat a Facebook o a Instagram on publiquen la predicció diaria amb unes hores d’antelació:

https://www.facebook.com/meteocat

meteocat-histories-instagram-facebook-prediccio-1-dia-antelacio-catalunya

Windy

L’eina visual més potent del món: la que jo més recomano, predicció de 3 hores endavant, molt fàcil de fer servir i encertadora.

Windy és la preferida per esportistes a l’aire lliure, surfistes, excursionistes i pilots. El seu atractiu no és només un mapa interactiu espectacular amb partícules de vent en moviment, sinó que permet comparar directament els dos grans gegants de la predicció mundial: el model europeu (ECMWF) i el model americà (GFS). Si tots dos coincideixen, la predicció és gairebé segura; si discrepen, toca ser prudent.
  • El millor: Capes detalladíssimes de ràfegues de vent, onatge, acumulació de neu, llamps i satèl·lit visible en temps real.
  • Quan fer-lo servir: Per a sortides a la muntanya, activitats nàutiques o per entendre cap a on es mou una pertorbació.
  • On trobar-lo: Consulta el mapa interactiu a Windy.com o baixa l’app per a Android a Google Play i per a iOS a l’App Store.

windy-prediccions-radar-

 

AEMET

Per a alertes estatals i avisos oficials:

L’Agència Estatal de Meteorologia és l’organisme oficial a nivell de tot l’Estat espanyol i la font directa que gestiona el sistema d’avisos Meteoalerta (alertes grogues, taronges i vermelles).
  • El millor: La precisió del pronòstic horari a nivell municipal i la fiabilitat dels avisos de fenòmens extrems (onades de calor, temporals de mar o llevantades).
  • Quan fer-lo servir: Per viatjar per la península o consultar l’estat oficial de les alertes de protecció civil.
  • On trobar-lo: Consulta les prediccions a laweb d’AEMET o instal·la l’app a Google Play per a Android o a l’App Store per a iOS.

Meteored

Precisió europea i senzillesa: temps 14 dies.

Nascuda com un dels fòrums i portals pioners d’aficionats a la meteorologia, Meteored s’ha convertit en una referència internacional. La seva app utilitza directament les dades del model ECMWF i les presenta amb gràfics molt clars i fàcils de llegir.
  • El millor: Els mapes animats de pluja a curt i mitjà termini i les alertes intel·ligents al mòbil.
  • Quan fer-lo servir: Per al dia a dia si busques una interfície neta sense perdre rigor tècnic.
  • On trobar-lo: Accedeix a través del web Tiempo.com de Meteored o obtén l’app a Google Play i a l’App Store.

Rain Alarm

La salvadora del minut a minut:

Has sortit a fer una caminada o tens roba estesa i veus que el cel s’enfosqueix? Rain Alarm no intenta endevinar què passarà demà passat; l’únic que fa és vigilar el radar per tu i enviar-te una notificació quan s’apropa una taca de pluja a la teva posició exacta.
  • El millor: No consumeix gairebé recursos i t’avisa amb frases com: «S’apropa pluja d’intensitat forta a menys de 10 km».
  • Quan fer-lo servir: Quan estàs fora de casa fent esport, terrassa o jardineria i vols saber quan has de recollir.
  • On trobar-lo: Consulta el mapa en línia aRain-Alarm.com o instal·la-la a Android a Google Play i a iOS a l’App Store.

 

Models de referencia en la actualidad per predir el clima amb IA

 

Model / Sistema Desenvolupador Enfocament principal
GraphCast Google DeepMind Xarxes neuronals de grafs (GNN); pronòstics globals a 10 dies amb resolució de 0,25 °. Destaca en rastreig de ciclons.
Pangu-Weather Huawei Cloud Arquitectura 3D Earth-Specific Transformer; redueix l’error acumulatiu a prediccions a mitjà termini.
ClimaX Microsoft Research Model fundacional flexible capaç de fer tasques meteorològiques locals i projeccions climàtiques globals.
AIFS ECMWF Sistema integrat de pronòstic per IA del Centre Europeu, combinant dades físiques amb aprenentatge profund.

Tipus de predicció del temps, clima, meteo, segons l’horitzó temporal

  • Nowcasting (0 a 2 hores): predicció hiperlocal de pluges intenses i tempestes sobtades usant imatges de radar consecutives mitjançant xarxes generatives o visió artificial.
  • Mitjà termini (1 a 14 dies): Predicció de fronts, onades de calor, fred i trajectòries de borrasques a escala global.
  • Projeccions climàtiques (mesos a dècades): Modelat d’anomalies com El Niño / La Niña i escenaris d’escalfament global a llarg termini.

 

Quin és el mètode infal·lible per no fallar mai?

  • A 3-5 dies vista: mira Meteocat o Meteored per conèixer la tendència general (si baixa la temperatura o arriba un front actiu).
  • El dia abans: consulta Windy per comparar si els models confirmen la pluja i a quines hores es concentrarà el vent.
  • El mateix dia: oblida’t del pronòstic de dies enrere i obre el radar en temps real a una hora vista com Meteocat, Rain Alarm o Windy. El radar no fa càlculs teòrics: mostra directament on està plovent en aquell precís instant.

Millors apps amb IA per a predicció del clima:

 

Les principals aplicacions i plataformes web meteorològiques que integren models d’aprenentatge profund (deep learning), xarxes de radar a temps real (nowcasting) i pronòstics hiperlocals són:

Aplicacions i plataformes web meteorològiques amb IA

 

App Web Web oficial / Access Com aplica la IA  El millor de cada app
Tomorrow.io Tomorrow.io Weather Model propi 1 Forecast (1F) que combina satèl·lits, radars i sensors IoT amb xarxes neuronals. Avisos minut a minut amb precisió de carrer i alertes d’impacte personalitzades.
Windy.com Windy.com Integra capes del model AIFS (l’IA de l’ECMWF) juntament amb models físics com IFS, GFS o ICON. Comparació visual de múltiples models en temps real i mapes interactius de vent i tempestes.
Google Weather Google Weather / Android Models de Google Research (MetNet-3 i WeatherNext) que processen radars amb xarxes neuronals d’alta resolució. Integració nativa a Android/Pixel, resums meteorològics generats per IA i predicció a curt termini.
AccuWeather AccuWeather.com Algorismes de machine learning a la seva tecnologia MinuteCast per interpolar radars i projectar precipitacions minut a minut. Detecció hiperlocal: avisa amb exactitud quan començarà i pararà de ploure a la teva ubicació exacta.
Apple Weather (Tiempo) Soporte Apple Weather Hereva de la tecnologia de Dark Sky, empra models estadístics i aprenentatge automàtic per a nowcasting. Mapes de precipitació fluids, disseny nadiu a iOS/macOS i avisos d’inici de pluja a curt termini.
Carrot Weather MeetCarrot Weather Empra LLMs per generar reports en llenguatge natural amb humor i permet alternar fonts de dades IA (Tomorrow.io, AccuWeather, Apple). Interfície configurable, múltiples fonts de dades meteorològiques i resums diaris adaptats.

Quina triar segons lús?

  • Per a pluja imminent en els propers 60 minuts: Tomorrow.io i AccuWeather (MinuteCast) ofereixen la major precisió a nivell de carrer gràcies als seus models de nowcasting.
  • Per a visualització tècnica i comparativa de models amb radars: Windy.com permet comparar en un sol clic les prediccions purament per IA (AIFS) amb simulacions numèriques clàssiques.
  • Per a ús diari al mòbil: les solucions del sistema operatiu (Google Weather a Android o Temps a iPhone) brinden pronòstics assistits per IA amb baix consum de bateria i sense necessitat d’instal·lar programari addicional.

El nowcasting (predicció immediata) és una tècnica de pronòstic meteorològic a curt termini que abasta des del moment actual fins a un màxim de 6 hores.

Podeu consultar detalls tècnics oficials al SAF de Nowcasting de l’AEMET o veure com funciona en plataformes com Meteoblue.

Característiques principals:

  • Abast temporal: prediccions detallades de 0 a 6 hores (en molts casos centrades a les primeres 2 hores).
  • Mètode de càlcul: es basa en l’extrapolació directa de dades en temps real (com ara radar, satèl·lits, estacions de superfície i intel·ligència artificial) en lloc de models numèrics pesants.
  • Utilitat: permet anticipar fenòmens meteorològics extrems i de ràpida evolució:
    Tempestes severes, calamarsa i tornados.
    Pluges torrencials i inundacions sobtades.
    Bancs de boira i fortes ratxes de vent.
    Suport crític per a l’aviació, el transport i la protecció civil.
El temps per saber quin clima farà al teu barri de la ciutat de Barcelona també ho pots controlar a través de comptes de Twitter molt actius:
lutxana art Intel·ligència artificial, marketing digital, tendèncias, noves tecnologies, xarxes socials, continguts digitals, SEO, posicionament web, disseny web, disseny multimèdia, eslògans, campanyes de comunicació, ecofeminisme, inbound marketing, creativitat, idees per a un món millor, etc.

LLISTA X «Temps Barcelona»

https://x.com/i/lists/2112181590939816141

ALTRES APPS WEBS METEO TEMPS:

Bombers locals com per exemple a Barcelona

https://x.com/bomberscat

 

Apps web en línia independents sobre el clima en temps real:

 

Apps per descarregar:

 

L’App Carrot Weather té una Intel·ligència Artificial que fa broma sobre el clima i, ara, a més, lliga amb els usuaris i simula cites futures.

 

Apps Web per consultar els incendis actius, en temps real, per si de cas:


https://incendiosespaña.es

https://civio.es/medio-ambiente/mapa-de-incendios-forestales/

https://geamap.com/es/incendios#zoom=3&lat=39&lon=-4.4&layer=2&overlays=TFFTFFFFFFFFFFFFFFF

 

Xarxes socials globals especialitzades en prevenció climatològica:

 

Weather network
https://x.com/weathernetwork

 

Dadista
Dades sobre temes candents en temps real.

https://x.com/datadista

 

Newtral

Notícies en temps real i neutrals, sense opinions ni biaixos polítics o interessos econòmics.

Verificació de notícies:

https://www.newtral.es/

https://x.com/Newtral

 

Tin Eye
Revisió d’imatges i vídeos.

https://tineye.com/

Google Images

Google Lens.

 

Comando Tibidabo
Associació Meteorològica de Barcelona Comando Tibidabo

https://x.com/comandotibidabo

 

Experts especialistes, a Canvi, climàtic:

 

Antonio Turiel
https://x.com/amturiel

 

Joan Bordera
https://x.com/JuanBordera

 

 

Què fer davant les properes danes?
https://www.elsaltodiario.com/valencia/fer-proximas-danas

 

Rebel·lió Científica
https://x.com/EsRebelCientif

 

Telegram
https://web.telegram.org/k/

 

També és important saber que Telegram és una app web accessible tant des del mòbil com des de l’ordinador on tens la informació actualitzada al moment del que t’interessi i la teva zona.

 

El gran avantatge de Telegram web davant de WhatsApp és que no dependrà del teu telèfon mòbil, sinó que funciona de forma independent.

 

És a dir, no has de tenir l’aplicació oberta al telèfon intel·ligent i ni tan sols ho has de tenir connectat a Internet perquè funcioni.

 

Canal Telegram Meteo Espanya

https://web.telegram.org/k/#@meteored_espana

 

Canal Telegram Catalunya Meteo

https://web.telegram.org/k/#@CatalunyaMeteo

 

Canal Telegram sobre Canvi climàtic Global

https://web.telegram.org/k/#@ClimateChangeScience

 

 

Programes de ràdio i vídeo sobre temàtiques relacionades amb el clima, el medi ambient, l’ecologia, el canvi climàtic i les noves tecnologies aplicades:

Programa de ràdio Vida Verda Ràdio 4

https://www.rtve.es/play/audios/vida-verda/

01-img-paraigua-pluja-clima-meteo-temps-barcelona-apps-webs-prediccions-temps-Rainy day the barcelonist i only happy when it rains

 

Perquè no encerten les prediccions del temps darrerament?

La sensació que les prediccions fallen més darrerament no és una il·lusió: respon a una barreja entre canvis en el comportament atmosfèric, la complexitat geogràfica i la manera com consumim la informació meteorològica a través del mòbil.

La sensació que les prediccions fallen més darrerament no és una il·lusió: respon a una barreja entre canvis en el comportament atmosfèric, la complexitat geogràfica i la manera com consumim la informació meteorològica a través del mòbil.

El Mediterrani està més càlid i genera més energia

El mar Mediterrani registra temperatures rècord cada cop amb més freqüència. Un mar més calent actua com una caldera: aporta molta més humitat i energia a l’atmosfera.
Quan entra una bossa d’aire fred (com una DANA o una vaguada), aquesta energia es tradueix en tempestes convectives molt violentes però extremadament localitzades.
L’atmosfera té tant de «combustible» que qualsevol petit detall dispara una tempesta sobtada que els superordinadors no poden preveure amb precisió quilomètrica.

L’escala del fenomen: «a 5 km cau el diluvi i aquí fa sol»

La pluja clàssica de front atlàntic (un front gris uniforme que cobreix tot el territori durant hores) és fàcil de modelitzar. En canvi, el temps mediterrani sovint funciona amb cèl·lules tempestuoses:
  • Un núvol de tempesta pot mesurar entre 5 i 15 quilòmetres d’ample.
  • Si el model calcula que la tempesta descarregarà sobre el Vallès Occidental, però una petita brisa marítima l’empeny 10 km cap a mar o cap al Baix Llobregat, per a qui esperava l’aigua a Terrassa la predicció «ha fallat», mentre que a Gavà s’hauran inundat baixos.

 

La trampa de la «icona» de les aplicacions del mòbil

La majoria de gent consulta el temps mirant la icona del seu telèfon mòbil (Apple, Google o apps automàtiques). Aquestes aplicacions tenen dos problemes greus:
  • Reducció a un sol símbol: si hi ha un 40% de probabilitat de ruixat de 10 minuts a la tarda, l’app sol pintar un núvol amb tempesta per a tot el dia. L’usuari percep que el pronòstic és de «dia de tempesta» i, si no plou a la seva hora o carrer, percep una errada.
  • Falta de resolució topogràfica: moltes apps globals treballen amb quadrícules de 9 a 25 quilòmetres. Aquesta resolució no detecta barreres com el massís del Garraf, Montserrat o el Montseny, que a la pràctica divideixen el temps entre dues valls veïnes.

DANA i borrasques aïllades: comportament erràtic

Les pertorbacions que afecten més sovint les nostres latituds són bosses d’aire fred desconnectades de la circulació general del vent planetari (el corrent en jet).
Com que no tenen un corrent fort que les empenyi en línia recta, es mouen com una baldufa: un petit gir de 50 km cap al nord o cap al sud fa que una llevantada regui les comarques de Girona o acabi descarregant completament dins del mar.

Biaix de percepció i alertes preventives

Davant de fenòmens meteorològics extrems més destructius, els serveis meteorològics i protecció civil apliquen el principi de precaució:
  • Si hi ha un 70% de risc que es formi un xàfec torrencial perillós en una comarca, s’ha d’activar un avís (alerta taronja o vermella).
  • Si finalment la tempesta es dissipa abans o descarrega a la comarca veïna, la població sent que «han alarmat per res», però meteorològicament el risc real hi era. Recordem molt més una falsa alarma que els deu cops que la pluja va arribar exactament quan tocava.

Com evitar que t’enganyin les previsions?

  • No miris el pronòstic per dies amb més de 3 dies d’antelació: més enllà de 72 hores, només s’han de mirar tendències(si puja o baixa la temperatura), mai si plourà a una hora concreta.
  • Substitueix la icona pel percentatge i el text: llegir la descripció del Meteocat («ruixats dispersos a la tarda») és molt més fidel que un sol amb un llamp a la pantalla del telèfon.
  • El mateix dia, fes servir el radar: quan hi ha inestabilitat, la predicció teòrica deixa de ser útil; l’única eina 100% fiable és mirar el radar de pluja en temps real per veure cap a on avança la taca de precipitació.

etica IA marketing ecofeminista

En qué millora la IA les apps i webs de prediccions del clima?

La intel·ligència artificial està transformant la meteorologia substituint o complementant els mètodes tradicionals basats exclusivament en equacions de física de fluids. Organismes líders com el Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) i empreses com Google DeepMind o Huawei han integrat models d’aprenentatge profund (com GraphCast, Nowcasting AI o Pangu-Weather) que aporten millores concretes:

Velocitat de càlcul: de 6 hores a pocs segons

Els models numèrics clàssics (com l’ECMWF clàssic o el GFS) requereixen supercomputadors massius que triguen entre 4 i 6 hores a resoldre milions d’equacions termodinàmiques per llançar una predicció global a 10 dies.
  • El canvi amb la IA: Un cop entrenat el model amb dècades de dades històriques d’observació i reanàlisi (com ERA5), generar una predicció global completa triga menys d’un minut en un sol xip o servidor estàndard.
  • Impacte directe: Permet actualitzar els pronòstics constantment a mesura que arriben noves dades de satèl·lits, sense haver d’esperar hores entre una sortida del model i la següent.

Detecció de patrons no lineals i fenòmens extrems

L’atmosfera és un sistema caòtic on petites variacions provoquen grans desviacions (l’efecte papallona). La física clàssica necessita simplificar certes variables per poder fer els càlculs.
  • Reconeixement de patrons històrics: Les xarxes neuronals identifiquen configuracions de pressió, humitat i vent que en el passat van desembocar en episodis com ciclogènesis explosives, DANEs o onades de calor severes.
  • Trajectòries més fiables a mitjà termini: Models d’IA com GraphCast han demostrat superar els models numèrics convencionals en la precisió de la trajectòria de ciclons i tempestes a 5-10 dies vista.

Nowcasting: la predicció del minut a minut (0 a 2 hores) com fa la app web Windy.

La fallada més habitual en el dia a dia és preveure exactament on i a quin minut descarregarà una tempesta d’estiu o un xàfec torrencial.
  • IA aplicada al radar: mitjançant tècniques de visió per computador similars a les que generen vídeo, la IA aprèn com neixen, creixen i es mouen les cèl·lules tempestuoses vistes pel radar.
  • Precisió hiperlocal: preveu amb gran exactitud la trajectòria d’una tempesta en els següents 90 minuts carrer per carrer, reduint l’error de «plou a 5 km però aquí fa sol».

Predicció per conjunts massius (Ensembles)

Com que el temps és impredictible, els meteoròlegs no miren una sola simulació, sinó desenes d’escenaris lleugerament modificats (ensembles) per calcular probabilitats (per exemple: «hi ha un 70% de probabilitat de pluja»).
  • Abans: executar 50 escenaris diferents amb supercomputadors clàssics portava els centres de càlcul al límit del consum elèctric i del temps.
  • Amb la IA: com que cada simulació costa fraccions de segon, es poden executar centenars o milers d’escenaris en paral·lel. Això permet afinar molt més el càlcul probabilístic d’esdeveniments extrems rars però destructius.

Comparativa: Model clàssic vs. Model amb IA

Aspecte Model Físic Numèric Clàssic Model Basat en IA
Com funciona Resol equacions de física, termodinàmica i mecànica de fluids. Aprèn relacions estadístiques a partir de 40 anys de dades atmosfèriques.
Temps de computació Hores en superordinadors gegants. Segons o pocs minuts en servidors reduïts.
Punt fort Sempre respecta les lleis de conservació de la física (massa, energia). Excel·lent en nowcasting ràpid i trajectòries a mitjà termini.
Punt feble Resolució limitada pel cost computacional; lentitud de reacció. Si passa un fenomen inèdit pel canvi climàtic mai vist a les dades, pot fallar.

El futur immediat: models híbrids

La IA no substitueix completament la física tradicional: els centres meteorològics com l’ECMWF o l’AEMET estan implantant models híbrids.
Utilitzen la física fonamental per garantir que la simulació no violi les lleis naturals (com la conservació de la massa d’aire i aigua) i apliquen xarxes d’IA per accelerar els càlculs, interpretar els radars i ajustar la predicció a l’orografia concreta de cada vall i comarca.

Diferència ente app de temps i radar climatològic:

La diferència fonamental és que una app de temps tradicional calcula el que podria passar en el futur, mentre que el radar mostra el que està passant de veritat en aquest precís instant.

App de temps tradicional (Model numèric)

  • Com funciona: Consulta simulacions matemàtiques gegants (com el model europeu ECMWF o l’americà GFS). Aquests superordinadors resolen equacions de física i termodinàmica un parell de cops al dia per estimar com evolucionarà l’atmosfera en una quadrícula geogràfica determinada.

  • Què et dona: Una predicció teòrica a hores o dies vista (per exemple: «Demà a les 16:00 h hi haurà 18 °C i un 60% de probabilitat de pluja»).

  • Punt feble: No sap què passa a la realitat minut a minut. Si una tempesta s’activa 15 km més al sud del que deia el càlcul teòric, l’app continuarà mostrant la seva predicció desactualitzada.

Radar meteorològic (Observació física directa)

  • Com funciona: És una antena física sobre el terreny (com les que té el Meteocat a Vallirana, Puig d’Arques o Creu de Sant Pere) que emet un feix de microones. L’ona xoca contra les gotes d’aigua, calamarsa o neu que hi ha a l’aire i rebota de tornada cap a l’antena.

  • Què et dona: Una «radiografia» en temps real de la pluja. Mostra la posició exacta de la precipitació, la seva intensitat (amb una escala de colors de blau/verd fluix a vermell/lila torrencial) i la velocitat i direcció cap a on es desplaça la tempesta.

  • Punt feble: Té un abast temporal molt curt (observació actual i extrapolació dels següents 30 a 90 minuts). No et serveix per saber si plourà d’aquí a tres dies.

Comparativa directa

Característica App de temps clàssica Radar meteorològic
Naturalesa Càlcul teòric / Simulació Mesura física real
Pregunta clau que respon «Quin temps és probable que faci demà?» «On està caient aigua ara mateix i cap a on va?»
Finestra útil De 24 hores a 7-10 dies Temps real i pròxims 60-90 minuts
Precisió geogràfica Generalment comarcal o per municipi sencer Carrer per carrer o muntanya concreta
Actualització Cada 6 o 12 hores (segons la sortida del model) Cada 5 o 10 minuts

Com combinar-los per no fallar

  • Abans de sortir (3 hores vista): consulta una app de temps per fer-te una idea de si convé agafar jaqueta o cancel·lar una excursió.

  • Quan comença el dia o el cel s’enfosqueix: obre directament el radar (a l’app de Meteocat, Tiempo & Radar o Rain Alarm). L’animació dels últims 30 minuts et dirà amb exactitud si la taca de pluja passarà per sobre del teu cap o si s’allunya.

 

Les aplicacions i webs recomanades es divideixen entre aquests dos tipus (i una categoria híbrida molt útil):

Nom Tipus principal Com funciona per dins
Rain Alarm Radar pur No calcula el futur a dies vista. Només llegeix les dades de les antenes de radar en directe i t’avisa si una taca de pluja real s’apropa a la teva posició en aquell moment.
Tiempo & Radar Híbrid (amb focus en radar) Té predicció clàssica per dies, però la seva eina principal és un mapa interactiu amb l’animació del radar en temps real i la projecció a curt termini (nowcasting).
Meteocat Híbrid complet Combina una app de temps convencional (amb predicció municipal a 7 dies feta per meteoròlegs) amb la seva pròpia xarxa oficial de 4 radars a Catalunya, accessible des del mateix menú.
AEMET Híbrid oficial Predicció municipal clàssica basada en models numèrics que inclou la visualització de la xarxa estatal de radars d’Espanya en temps real.
Meteored App de temps (amb visor de radar) Es basa principalment en el model numèric europeu (ECMWF) per a pronòstics a 14 dies, tot i que incorpora una pestanya per consultar el radar de pluja.
Windy Visualitzador avançat de models No és una app de temps simple ni només un radar. És una eina de visualització de models numèrics globals (vent, onades, pressió, núvols), tot i que també inclou una capa de radar en directe i satèl·lit.
Temps d’Apple / Google App de temps clàssica Funcionen gairebé al 100% com a apps de predicció numèrica automàtica a través d’icones i percentatges, sense eines avançades de radar interactiu.

Avamet

https://www.avamet.org/

AVAMET (l’Associació Valenciana de Meteorologia) no és una app de predicció numèrica clàssica ni un radar, sinó una de les xarxes d’observació meteorològica ciutadana més potents i denses d’Europa.

De quin tipus és?

  • Xarxa d’estacions en temps real (Meteoxarxa): la seva gran fortalesa són les més de 600 estacions meteorològiques pròpies repartides arreu del País Valencià (i zones limítrofes).

  • Què et dona: dades reals al minut de pluja acumulada, ratxes màximes de vent, temperatura i humitat, poble a poble i barranc a barranc.

  • Per què és clau en situacions de perill: durant episodis de gota freda, DANA o llevantades, els models teòrics sovint fallen en quantitats exactes. El mapa en temps real d’AVAMET permet veure on estan descarregant 100, 200 o 400 l/m² en directe abans que les dades arribin a altres canals.

Si et mous pel País Valencià o segueixes episodis de pluges torrencials a la conca mediterrània, la Meteoxarxa d’AVAMET és, juntament amb el radar, l’eina definitiva per seguir la realitat del terreny.

MODEL DE WEB APP RADAR DE PREDICCIONS METEOROLÒGIQUES DE BARCELONA I CATALUNYA

A Barcelona i a Catalunya no hi ha una única associació amb la mateixa estructura monolítica que AVAMET, però sí que hi ha eines i xarxes d’observació ciutadana i municipal equivalents que permeten saber què passa barri a barri en temps real.

Meteoclimatic (L’equivalent ciutadà directe)

És la gran xarxa d’estacions meteorològiques d’aficionats de la península i compta amb una densitat enorme a l’àrea metropolitana de Barcelona.

  • Com funciona: particulars, escoles i associacions instal·len estacions homologades (sovint marques semiprofessionals com Davis) als seus terrats. Perquè les dades apareguin al mapa amb segell de qualitat, han de passar auditories estrictes que descarten sensors mal calibrats o mal ubicats.

  • Què pots veure a Barcelona: pots consultar en directe la pluja acumulada, la temperatura o el vent a barris concrets: Gràcia, Sants, el Poblenou, Horta, Nou Barris o Sarrià.

  • On consultar-ho: al mapa de la província de Barcelona a Meteoclimatic.net.

ClimaMeteoInfo (CMI)

Una plataforma nascuda específicament a Catalunya impulsada pel col·lectiu d’aficionats i observadors locals.

  • Agrupa centenars d’estacions meteorològiques automàtiques d’aficionats d’arreu del territori català.

  • Té una interfície molt àgil pensada per a situacions de tempestes i llevantades, on pots comparar ràpidament els registres de pluja entre municipis del litoral i barris de la ciutat.

  • On consultar-ho: A ClimaMeteoInfo.

La xarxa de pluviòmetres de BCASA (Barcelona Cicle de l’Aigua)

Si el que et preocupa són les inundacions i la pluja torrencial a la ciutat de Barcelona, aquesta és l’eina tècnica definitiva.

  • Què és: l’Ajuntament de Barcelona (a través de BCASA) gestiona una xarxa hiperlocal de més de 20 pluviòmetres oficials calibrats distribuïts per punts clau del clavegueram i les conques urbanes de la ciutat.

  • Per què és útil: durant tempestes d’estiu o tardor, permet comprovar si estan caient 40 l/m² al Raval mentre a la Zona Universitària tot just n’han caigut 5.

  • Moltes d’aquestes dades s’integren en directe a la secció de seguiment meteorològic de betevé i al visor de l’Ajuntament.

 

Les estacions urbanes oficials de la XEMA (Meteocat)

Dins del terme municipal de Barcelona, el Meteocat té estacions professionals d’alta precisió que emeten dades cada 30 minuts:

  • Barcelona – el Raval (clima de centre urbà i illa de calor).

  • Barcelona – Zona Universitària (porta d’entrada de ponent).

  • Observatori Fabra (cota 410 m a Collserola, referència històrica centenària).

  • Barcelona – Zoo / Port Olímpic (afectació marítima directa).

Link: https://www.meteo.cat/observacions/xema

 

Xarxes globals d’estacions domèstiques: Weather Underground i Weathercloud

Si vols veure el termòmetre o pluviòmetre del veí del carrer del costat:

  • Weather Underground (Wunderground): centralitza milers d’estacions personals domèstiques (estacions connectades a xarxa per particulars). Té una densitat de punts per quilòmetre quadrat a Barcelona superior a qualsevol organisme públic.

  • Weathercloud: molt utilitzada per usuaris de l’entorn metropolità amb estacions digitals domèstiques d’última generació.

 

Si vols fer el mateix tipus de seguiment en temps real que fa AVAMET a València però a Barcelona, la combinació més recomanable és obrir el mapa de Meteoclimatic per contrastar dades ciutadanes fiables, juntament amb el seguiment en directe del portal de meteorologia de betevé o les estacions de la XEMA.

Tu quina web o app fas servir? o t’agrada més?

bolos lilas ecofeministas segovianos videojoc fet amb IA Google Gemini Argon
bolos lilas ecofeministas segovianos videojoc fet amb IA Google Gemini Argon

Crea un videojoc en 3D gratis amb la IA de Gemini.

Fa temps que tenia la idea de fer un videojoc per entrenar-me per jugar a les festes del poble de Soria, i ara just amb la nova app de Google Gemini amb IA Argon l’he pogut fer gratis molt fàcilment.

He creat el meu primer videojoc online html per poder jugar des de qualsevol dispositu i navegador, tot online:

JUGA EN AQUEST LINK: https://boloslilasfeministaslutxana.netlify.app

NOM DEL JOC

«BOLOS LILAS ECOFEMINISTES»

BY LUTXANA ART* JUDITH DIAZ GARCÉS

LORE DEL VIDEOJOC

Al meu poble, Hinojosa del Campo, Soria, a la festa major d’agost, el dia 14 o 15,  juguen només les dones a aquet tipus de bitlles, que es diuen «bolos segovianos», i ara hi pot jugar tothom, però quan jo era petita, als anys 80, les dones anaven a jugar vestides de la manera tradicional, amb fandilles, espardenyes, monyos, els seus cabells blancs, etc. i sempre hi ha molta competència per veure qui te millor punteria i guanya!

PAS A PAS

LINK APP IA

https://aistudio.google.com/apps

IMATGE

bolos lilas ecofeministas segovianos videojoc fet amb IA Google Gemini Argon

VIDEO INTRO PROMO FET AMB GROC

DIRECTRIUS

BOLOS LILAS ECOFEMINISTAS VIDEOJUEGOS

FORMAT
Quiero crear videojuego online que se pueda jugar desde el móvil o desde el ordenador HTML Javascript

TEMA
videojuego de bolos de madera y pelotas para tirar bolos forma estilo pelota de rugby pero de madera

ESCENARI
Escenario de un pueblo de castilla medieval, plaza de suelo de arena con atmósfera rústica y realista, Hinojosa del Campo, Soria, iglesia s. X torreón medieval. Viento «Cierzo» típico de la zona del Moncayo que entorpece el juego.

NORMES JOC
https://www.latanguilla.com/bolo-segoviano/

 

PERSONATGES DONES JUBILADES

 

LA PRIMERA VERSIÓ

Joc molt senzill, persontages minims, però jugable i fàcil d’entendre, només cal millorar aspectes gràfics.

 

 

CANVIS AFEGITS 

  • pantalla modal tapa el jugadora que es quedi en un costat lateral o es pugui amagar fàcilment i tingui el fons semitransparent de color lila clar
  • unificar panells en un i que es quedi en un lateral, que es puguin amagar, per poder visualitzar millor el personatge, que se li vegi la cara i potser que sigui més petita de mida, i que es pugui moure el personatge amb el ratolí o amb el dit en versió tàctil sense veure les ordres de la pantalla modal
  • se’n va la pilota pels costats de la pista hauria de rebotar, estaria millor que el personatge sigui més petit de mida per veure’l jugar millor, la pantalla de resultats hauria de ser més transparent i poder-se ocultar, al mòbil no es pot canviar de tipus de bitlles ni angle, ni res dels controls funciona tàctil.
  • la torre no es veu bé estaria bé que es veiés i se sabés que és la de la foto, les bitlles quan cauen es transparenten, haurien de caure i veure’s tota l’estona sòlids
  • seria genial que el fons tingui un paisatge de camp amb arbres i més gent que mira com jugues i que es vegi la cara de la jugadora quan encerta somrient i quan falla trista

 

CONSOLE CLOUD GOOGLE

Després surt una pantalla que et redirigeix  a un apartat diferent com per gestionar les teves Apps:

https://console.cloud.google.com/run/domains?project=gen-lang-client-0006054195&lastRefresh=1792076917046

 

Si segueixes les pantalles és bastant fàcil de fer servir i publicar-ho al teu espai al núvol de Google Drive.

 

La mateixa App et va donant idees de millora però cada dia te un limit.

 

Aquest és el link «jugable» de test:

https://bolos-lilas-jubiladas-ecofeministas.ai.studio/

 

Aquest link és el definitiu per poder jugar sense registre previ:

https://boloslilasfeministaslutxana.netlify.app

 

Vols saber com fer el teu videojoc?

Contacta’m: hola@lutxana.cat

vot o bot, qui ens vol influenciar més, els algoritmes o els mitjans o els influencers? marketing politic en la era de la IA
Vot o bot, qui ens vol influenciar més, els algoritmes o els mitjans o els influencers? marketing politic en la era de la IA

Vot o bot, qui ens vol influenciar més, els algoritmes o els mitjans o influencers?, marketing polític en l’era de la IA.

Alguns periodistes critiquen a les influencers per mostrar les seves idees politiques als seus continguts a xarxes socials, però als mateixos mitjans de comunicació als que treballen, pagats amb diners públics, on s’hauria de ser equidistant per codi deontològic del sector de la comunicació, entrevisten o parlen més d’uns temes que d’altres i amb biaixos que denotin que tirin més cap a una banda que una altra.

Al finals els influencers de moda, videojocs, o el que sigui que recomanen, exposen la seva vida, la carn i el seu dia a dia, i en tant que parlen del seu estil de vida està més que justificat que es posicionin i opinin del que vulguin, no com fan molts a les tertulies variades de ràdios i televisions.

vot o bot, qui ens vol influenciar més, els algoritmes o els mitjans o els influencers? marketing politic en la era de la IA

Flipo amb els «periodistes» que ara s’adonen que molts influenciadors són de dretes o extrema dreta i es posicionen a votar als del diccionari o altres semblants directament o indirectament ensenyant llibres de fons de la seva estanteria…

 
Recomano veure sèries com The Good Wife o El mag del Kremlin… on expliquen com molt s»don nadie» són mini cèdules adormides que desperten justament en època d’eleccions per dir a la gent què ha de votar o pensar…
 
Els conceptes que hi ha al darrere, son fenòmens de la comunicació política:
 
Astroturfing: campanyes que simulen un moviment espontani de ciutadans quan, en realitat, tenen una organització o un finançament al darrere.
 
Propaganda distribuïda: missatges que circulen a través de múltiples comptes i figures públiques, sense que sempre sigui visible una coordinació.
 
Influència parasocial: la confiança que desenvolupem envers persones que seguim a les xarxes i que sentim properes, encara que no les coneguem personalment.
 
Framing ideològic: la manera com es presenten els temes, les lectures i els referents culturals per condicionar com els interpretem.
 
Un influencer  que mostri llibres o expressi una ideologia no demostra, per si sol, que participi en una operació coordinada.
 

La qüestió és investigar els patrons, els interessos, els vincles i les evidències.

 
I aquí hi ha una idea especialment interessant sobre màrqueting polític: la propaganda més eficaç no sempre et demana el vot directament i obertament; de vegades, primer intenta decidir quines idees et semblaran normals.
 
Abans de convèncer una persona perquè voti una opció política, cal crear les condicions perquè aquella opció li sembli raonable, familiar o inevitable.
 
No sempre es tracta de convèncer. De vegades, es tracta de normalitzar. I normalitzar és un procés molt més subtil.

Tu «periodista» que tant critiques un influencer mindundi de dir o ficar un llibre de la seva ideologia politica a la seva llibreria, però potser tu al teu programa de ràdio també sembla que vols «influïr» en un vot d’una altre ideologia!

La propaganda que no sembla propaganda: influencers, xarxes socials i la construcció de l’imaginari polític

Com es normalitzen les idees polítiques abans de les eleccions? El paper dels influencers, els referents culturals, els algoritmes i les estratègies de comunicació en la construcció de l’opinió pública.

Flipo amb els «periodistes» que ara semblen descobrir que molts influencers tenen posicionaments de dretes o d’extrema dreta. Com si la influència política a les xarxes socials fos un fenomen nou. Com si no fes anys que el màrqueting, la comunicació estratègica i la construcció de la reputació treballen per aconseguir que determinades idees arribin al públic sense que necessàriament siguin percebudes com a missatges polítics.

Potser el problema no és que alguns creadors de contingut expressin les seves idees polítiques. Tothom té dret a fer-ho. El problema interessant és un altre: fins a quin punt som conscients de com es construeixen les nostres percepcions polítiques, qui contribueix a formar-les i quins interessos poden intervenir en aquest procés?

Recomano veure sèries com The Good Wife o pel·lícules com El mag del Kremlin. Des de perspectives diferents, ajuden a reflexionar sobre les relacions entre poder, reputació, mitjans de comunicació, assessoria política i construcció dels relats públics.

Perquè la política no comença necessàriament amb un míting, un debat electoral o un programa de partit. De vegades, comença molt abans, quan una idea entra discretament en el nostre imaginari i, a força de repetir-se, acaba semblant-nos normal.

 

Abans de convèncer-te, cal preparar el terreny

La propaganda més eficaç no sempre et demana directament el vot. De vegades, primer intenta modificar el marc mental des del qual interpretes la realitat.

Imaginem una idea que inicialment considerem radical o inacceptable. La trobem en un mem, després en un vídeo humorístic, més endavant en un pòdcast i, finalment, en una tertúlia televisiva. Mentrestant, una persona a qui seguim perquè ens agrada la seva feina també la defensa.

Aquesta successió no demostra necessàriament que hi hagi una estratègia coordinada. Però il·lustra un mecanisme conegut de la comunicació: la familiaritat, la repetició i la validació social poden influir en la manera com percebem un missatge.

Una idea familiar no es converteix automàticament en una idea certa. Tanmateix, pot arribar a semblar menys estranya, menys controvertida o més acceptable.

És aquí on hem de parlar de normalització ideològica.

El procés pot desenvolupar-se en diferents fases:

  1. Exposició: una idea apareix en un contingut que no identifiquem necessàriament com a polític.
  2. Repetició: el mateix missatge, o un marc interpretatiu semblant, circula per diferents canals.
  3. Validació social: persones admirades, conegudes o percebudes com a properes expressen idees similars.
  4. Legitimació: la idea entra en la conversa pública com una posició més que mereix ser considerada.
  5. Activació: en un context electoral, aquestes percepcions poden influir en les prioritats, les actituds i les decisions polítiques.

No és un procés automàtic ni inevitable.

Les persones interpreten, qüestionen i rebutgen els missatges que reben. Però entendre aquesta seqüència ens ajuda a veure que la influència política no es limita a la propaganda explícita.

Abans de disputar-nos el vot, també ens disputem la definició del que és normal, acceptable i possible.

 

L’influencer com a prescriptor ideològic

Durant dècades, els grans intermediaris de la informació política han estat els diaris, la ràdio, la televisió i els partits. Les xarxes socials han multiplicat els canals pels quals circulen les idees i han incorporat figures capaces de construir comunitats al voltant de la seva personalitat.

Un influencer pot començar parlant de moda, videojocs, literatura, bellesa, humor, maternitat o gastronomia. La seva audiència hi arriba per aquests continguts, no necessàriament per escoltar opinions polítiques.

Amb el temps, però, aquesta mateixa persona pot esdevenir un referent sobre qüestions socials, econòmiques o ideològiques.

La seva capacitat d’influència no depèn exclusivament de la seva formació o de la seva autoritat en una matèria. També depèn de la relació que ha construït amb la comunitat.

Aquí entra en joc la influència parasocial: la sensació de proximitat que podem desenvolupar envers una persona pública a qui seguim habitualment, encara que no hi tinguem una relació personal real.

Quan confiem en algú perquè ens agrada la seva estètica, el seu humor o la seva manera de comunicar, podem estar més predisposats a escoltar les seves opinions en altres àmbits. Això no significa que les acceptem sense qüestionar-les, però la confiança prèvia pot actuar com un filtre de credibilitat.

Des del punt de vista del màrqueting, és una qüestió rellevant. Els creadors de contingut no només distribueixen missatges: construeixen identitats, comunitats, referents i marcs de confiança.

Per això, quan un influencer parla de política, no n’hi ha prou d’analitzar el missatge aïlladament. També cal considerar qui el comunica, quina relació té amb la seva audiència i quina credibilitat ha acumulat prèviament.

Això no converteix automàticament un creador en un instrument de propaganda. Expressar una ideologia és legítim. La qüestió és distingir entre l’expressió personal, la prescripció cultural, la publicitat política i les possibles operacions d’influència coordinada.

 

Una prestatgeria també comunica: la política dels signes

Pensem en una escena habitual: un creador de contingut parla davant de la càmera i, al fons, hi veiem una prestatgeria plena de llibres. No els comenta, no els recomana i no els esmenta. Simplement hi són.

En comunicació visual els elements que envolten una persona també contribueixen a construir-ne la imatge pública.

La roba, els objectes, l’espai de treball, els cartells i els llibres poden funcionar com a signes d’identitat cultural. Poden suggerir gustos, aspiracions, afiliacions o referents intel·lectuals.

Des de la semiòtica, podem estudiar com aquests signes produeixen significat.

Des del màrqueting, podem analitzar com contribueixen a construir una marca personal.

Un llibre visible pot actuar com un element de posicionament cultural. Si es mostra deliberadament, es recomana i es relaciona amb altres missatges, pot formar part d’una estratègia de comunicació. Si simplement apareix al fons, no podem deduir-ne una intenció concreta.

Aquesta distinció és important: no es tracta de convertir qualsevol detall visual en una prova de manipulació, sinó d’aprendre a llegir les imatges amb criteri.

En la comunicació digital, no només importa què diem. També importa què mostrem, què repetim i quins referents convertim en visibles.

La mateixa lògica s’aplica a les cites d’autors, les recomanacions de llibres, les col·laboracions, les amistats públiques i els esdeveniments als quals assisteixen els creadors de contingut.

El conjunt pot contribuir a construir una determinada identitat ideològica, encara que cada publicació, considerada individualment, sembli inofensiva o desvinculada de la política.

La pregunta és si podem identificar un patró sostingut i quines evidències tenim per interpretar-lo.

La batalla cultural: qui defineix els problemes i les seves causes?

La influència política no consisteix únicament a convèncer la ciutadania que un partit és millor que un altre. També consisteix a aconseguir que determinats temes ocupin el centre del debat i que s’interpretin d’una manera concreta.

En comunicació política, aquest fenomen es relaciona amb dos conceptes fonamentals: agenda setting i framing.

L’agenda setting estudia com la prominència que els mitjans donen a determinats assumptes pot influir en quins problemes considera importants el públic.

El framing, o enquadrament, analitza com es presenta un tema: quines causes se’n destaquen, qui hi apareix com a responsable, quines conseqüències s’emfatitzen i quines solucions es consideren plausibles.

Posem l’habitatge com a exemple:

Un discurs pot presentar la crisi residencial com un problema d’oferta insuficient. Un altre pot centrar-se en la regulació del mercat. Un tercer pot destacar l’especulació immobiliària i la concentració de la propietat. Un quart pot atribuir una part del problema a la immigració.

Tots aquests discursos seleccionen aspectes diferents d’una mateixa realitat. Per valorar-los, cal examinar les dades i les evidències que aporten, així com les explicacions que deixen fora.

Però la batalla pel relat té una conseqüència important: si aconseguim que el debat se centri en una determinada explicació, també condicionem les solucions que el públic considerarà raonables.

Quan un problema complex es presenta repetidament com el resultat de l’acció d’un únic grup, es poden invisibilitzar altres factors econòmics, polítics o estructurals.

Per això, analitzar un discurs polític exigeix anar més enllà de preguntar si una afirmació és favorable o contrària a un partit. Cal preguntar-se quina realitat construeix, quines relacions causals proposa i quines alternatives exclou.

Qui aconsegueix definir la pregunta condiciona, en part, les respostes que semblaran possibles.

 

Les petites cèl·lules d’influència i els ecosistemes digitals

Aquí apareix una altra qüestió: com circulen els missatges entre actors diferents i fins a quin punt existeix una estratègia compartida.

Podem imaginar un ecosistema format per creadors de contingut, comunitats digitals, mitjans de comunicació, assessors, empreses de màrqueting i organitzacions polítiques.

Alguns actors comuniquen obertament les seves conviccions. D’altres participen en campanyes publicitàries o polítiques. Alguns comparteixen continguts espontàniament. I també hi pot haver xarxes coordinades que amplifiquen determinats missatges, de vegades sense fer visibles les seves relacions o els seus interessos.

En aquest context, una idea pot circular entre diferents comunitats sense que totes les persones que la difonen coneguin una eventual estratègia general.

Tanmateix, cal distingir entre la difusió descentralitzada d’una idea i una operació coordinada.

Que diversos creadors publiquin missatges semblants en dates pròximes no és una prova suficient de coordinació. Poden compartir ideologia, reaccionar davant d’un mateix esdeveniment o imitar un format que genera interaccions.

Per investigar una possible operació organitzada, caldria buscar indicis verificables: missatges idèntics, sincronització sistemàtica, relacions contractuals, finançament, instruccions compartides o altres vincles documentats.

En l’àmbit de la comunicació digital, també s’utilitza el concepte d’astroturfing per descriure pràctiques que simulen un suport ciutadà espontani quan existeix una organització o un patrocini al darrere que no es fa prou transparent.

No tota influència és astroturfing. No tota coincidència és coordinació. Però l’existència d’aquestes pràctiques justifica que investiguem els mecanismes de difusió, la transparència i els interessos que poden intervenir en les campanyes públiques.

La metàfora de les petites cèl·lules d’influència és útil si la plantegem com una hipòtesi d’anàlisi, no com una acusació generalitzada.

 

Per què les eleccions intensifiquen la disputa pel relat?

Durant una campanya electoral augmenta l’atenció dedicada a la política, es multipliquen els continguts sobre candidats i partits i es concentra l’interès públic en un període relativament curt.

Això crea incentius perquè els actors polítics intentin incrementar la visibilitat dels seus missatges, activar les seves comunitats i situar determinats temes al centre de la conversa.

Entre les tècniques habituals de comunicació política hi ha:

  • Segmentació d’audiències: adaptar els missatges a diferents grups de públic.
  • Amplificació: incrementar l’abast de determinats continguts.
  • Mobilització emocional: apel·lar a sentiments com la por, l’esperança, la indignació o el sentiment de pertinença.
  • Construcció de marca política: associar un candidat o partit a determinats valors.
  • Agenda setting i framing: destacar problemes concrets i orientar-ne la interpretació.
  • Comunicació amb creadors de contingut: arribar a comunitats que potser no segueixen els canals polítics tradicionals.

Aquestes tècniques poden utilitzar-se de manera transparent i legítima. El problema apareix quan es recorre a l’engany, a la manipulació informativa, a la suplantació de suport ciutadà o a la publicitat política opaca.

A més, l’efecte electoral no s’ha de donar per descomptat. Una publicació viral no implica necessàriament un canvi de vot, de la mateixa manera que un missatge molt repetit no garanteix que el públic el consideri creïble.

La qüestió és entendre que la influència pot actuar sobre diferents dimensions: l’atenció, les prioritats, la percepció dels candidats, la confiança en les institucions i les actituds envers determinats col·lectius.

La política no competeix únicament per obtenir vots. També competeix per definir quins problemes considerem urgents, quines explicacions acceptem i quines solucions ens semblen possibles.

l'autora critica teatre

Els algoritmes: amplificadors, no directors omnipotents

Les plataformes digitals introdueixen una altra variable: els sistemes de recomanació que decideixen quins continguts poden aparèixer davant de cada usuari.

Aquests sistemes utilitzen diferents senyals per ordenar i recomanar continguts, i les seves lògiques varien segons la plataforma. Les interaccions, els interessos inferits i altres factors poden influir en la distribució de les publicacions.

Això pot afavorir que determinats missatges tinguin més visibilitat, especialment si generen una resposta intensa.

La indignació, la controvèrsia i el conflicte poden convertir-se en recursos per captar atenció. Tanmateix, no tots els algoritmes prioritzen els mateixos senyals ni tots els continguts polèmics aconsegueixen una distribució elevada.

Tampoc no és rigorós afirmar que els algoritmes ens converteixen automàticament en persones més extremes. La relació entre recomanacions, consum informatiu i polarització depèn de múltiples factors.

El que sí que podem afirmar és que les plataformes no són simples canals neutres: organitzen la visibilitat dels continguts d’acord amb sistemes de classificació i recomanació que tenen conseqüències sobre allò que veiem.

Per això, la transparència algorítmica, l’accés a dades d’investigació i la responsabilitat de les plataformes són qüestions rellevants per a la qualitat democràtica.

 

La ficció política com a laboratori per entendre el poder

Sèries com The Good Wife i obres com El mag del Kremlin permeten observar diferents dimensions de la relació entre política, comunicació i poder.

The Good Wife explora les connexions entre reputació, mitjans, interessos professionals, estratègia jurídica i poder institucional. Les seves trames mostren com una mateixa situació pot adquirir significats diferents segons com es comunica i qui controla la interpretació pública.

El mag del Kremlin, adaptació cinematogràfica de la novel·la de Giuliano da Empoli, aborda la construcció del poder polític i el paper dels assessors, els relats públics i la comunicació estratègica en el context rus.

Aquestes obres no són manuals documentals ni demostren que totes les campanyes funcionin de la mateixa manera. Però ens ajuden a formular preguntes que també podem aplicar a la realitat.

Qui construeix la imatge pública d’un líder? Com es transforma una crisi en un relat polític? Quina relació hi ha entre els fets, la seva interpretació i la seva difusió? Quin paper juguen els assessors, els mitjans i els interessos econòmics?

La ficció pot ser una eina d’alfabetització política quan ens ensenya a mirar més enllà de la superfície i a identificar les relacions entre comunicació, poder i percepció.

 

Com podem analitzar una possible operació d’influència?

Una societat democràtica no necessita desconfiar sistemàticament de tothom. Necessita ciutadans capaços de distingir entre una opinió, una campanya publicitària, una coincidència i una operació coordinada.

Davant d’un contingut que ens sembla políticament significatiu, podem plantejar-nos sis preguntes:

1. Qui comunica?

Quina trajectòria té la persona? Quines relacions professionals, comercials o polítiques són públiques i verificables?

2. Quin relat construeix?

Quines causes, responsables i solucions destaca? Quins elements de la realitat deixa fora?

3. Per què apareix en aquest moment?

Hi ha un esdeveniment que n’expliqui la publicació? Existeixen altres indicis que apuntin a una estratègia temporal coordinada?

4. Com circula el missatge?

És una opinió compartida de manera independent o hi ha evidències de sincronització, instruccions comunes o amplificació organitzada?

5. Quines proves aporta?

Les afirmacions es poden contrastar amb documents, dades, fonts primàries i investigacions periodístiques independents?

6. Qui se’n beneficia?

Podem identificar un beneficiari concret i documentar-ne els interessos, o només estem especulant sobre les motivacions?

Aquestes preguntes serveixen per examinar creadors de contingut, partits, mitjans tradicionals, empreses, institucions i moviments socials. El criteri ha de ser el mateix per a tothom.

L’objectiu no és etiquetar persones, sinó comprendre com funcionen els missatges i quines evidències sostenen les interpretacions que en fem.

 

El repte democràtic: recuperar la capacitat de pensar per nosaltres mateixos

Les nostres idees polítiques no es formen exclusivament quan llegim un programa electoral o escoltem un debat. També es construeixen mitjançant les relacions personals, l’educació, les experiències vitals, els referents culturals i els continguts que consumim cada dia.

Aquesta és una de les raons per les quals l’alfabetització mediàtica és tan important.

No n’hi ha prou d’ensenyar a detectar notícies falses. També cal aprendre a identificar els marcs interpretatius, reconèixer els interessos comercials o polítics, distingir els fets de les opinions i entendre com la repetició pot influir en la percepció.

També cal defensar la transparència de la publicitat política, la identificació dels continguts patrocinats i unes condicions que permetin investigar les pràctiques de les plataformes digitals.

La llibertat d’expressió inclou el dret dels creadors de contingut a tenir ideologia i expressar-la. La llibertat de vot, però, necessita que la ciutadania disposi d’informació plural i d’eines per avaluar críticament els missatges que rep.

La solució no és censurar opinions ni convertir qualsevol recomanació cultural en una sospita. És exigir transparència quan hi ha interessos econòmics o polítics, rigor quan es fan afirmacions factuals i responsabilitat quan es difon informació.

 

Qui construeix el món mental des del qual decidim?

La propaganda contemporània no sempre adopta la forma d’un cartell electoral, un discurs oficial o un anunci explícit. La influència política també circula a través de l’entreteniment, les recomanacions culturals, les comunitats digitals i les relacions de confiança que establim amb els creadors de contingut.

De vegades, aquests processos són deliberats i organitzats. D’altres vegades, són el resultat de dinàmiques socials, culturals i algorítmiques sense una direcció centralitzada.

Per això, cal evitar dues simplificacions: pensar que tot és espontani i pensar que tot forma part d’una conspiració.

Entre aquests dos extrems hi ha un camp d’investigació imprescindible per comprendre la comunicació política actual.

La pregunta no és només qui et diu què has de votar. És qui contribueix a determinar quins problemes veus, quins referents admires, de qui desconfies i quines idees consideres acceptables.

Perquè la influència més profunda no sempre consisteix a imposar-te una resposta. Pot consistir a delimitar les preguntes que et faràs.

La batalla política també és una batalla per l’imaginari col·lectiu. I la primera defensa de la democràcia és aprendre a reconèixer com es construeix aquest imaginari, sense renunciar al pensament crític ni a la llibertat de discrepar.

 

gegant obra teatre sobre Roalh dahl al romea barcelona raval il.lustració be ware of the dog ateisme

Com afecten els algoritmes, els bots i la IA en la pressa de decisió de vots?

La influència política digital ja no consisteix només a difondre propaganda: consisteix a competir per l’atenció, modelar la percepció de la realitat i influir en les condicions en què la ciutadania decideix el seu vot.

Les xarxes socials, els algoritmes de recomanació, els bots i la intel·ligència artificial generativa han ampliat les possibilitats de comunicació política. Permeten distribuir missatges a gran escala, segmentar audiències, automatitzar converses i produir continguts adaptats a diferents perfils.

Aquesta transformació planteja una qüestió essencial: fins a quin punt les nostres decisions electorals són fruit d’una reflexió pròpia i fins a quin punt estan condicionades per l’entorn informatiu en què ens movem?

Per respondre-hi, cal distingir quatre tecnologies que sovint es confonen: els algoritmes que seleccionen continguts, els bots que automatitzen activitats, la IA que genera missatges i els sistemes d’anàlisi de dades que permeten segmentar els públics. Poden actuar separadament o combinar-se, però no són el mateix.

 

Els bots polítics: quan una minoria aparenta ser una majoria

Un bot és un programa que automatitza determinades accions digitals. Pot publicar missatges, respondre a altres comptes, compartir enllaços o executar tasques repetitives. No tots els bots són maliciosos: també n’hi ha que ofereixen informació meteorològica, alertes de serveis públics o actualitzacions automàtiques.

El problema apareix quan s’utilitzen per manipular la percepció del suport ciutadà.

Astroturfing

Crear l’aparença d’un moviment ciutadà espontani quan hi ha una organització al darrere que no s’identifica clarament.

Amplificació artificial

Multiplicar publicacions, hashtags o comentaris per donar més visibilitat a un missatge i fer-lo semblar més popular.

Suplantació de suport

Utilitzar comptes falsos o coordinats per simular que moltes persones independents comparteixen una mateixa opinió.

 

Per què pot funcionar?

Perquè les persones no interpretem els missatges únicament pel seu contingut. També ens fixem en quanta gent sembla defensar-los, quins comentaris reben i si una idea sembla socialment acceptada.

Si un missatge acumula milers d’interaccions, podem interpretar que és important o popular, encara que aquestes interaccions no representin una mostra real de l’opinió ciutadana.

Això pot influir en la percepció de quines idees són majoritàries, quins candidats tenen suport o quins temes mereixen atenció.

La recerca sobre propaganda computacional estudia precisament la interacció entre automatització, actors polítics, dinàmiques socials i difusió de continguts. Una revisió publicada el 2025 destaca que aquests fenòmens s’han d’analitzar com a sistemes complexos, i no únicament com a episodis aïllats de comptes falsos.

Un missatge pot semblar popular sense ser majoritari.I semblar majoritari pot modificar la manera com interpretem el debat públic.

 

Quan els algoritmes, els bots i la IA treballen junts

El risc més interessant no es troba necessàriament en cadascuna d’aquestes tecnologies per separat, sinó en la seva possible combinació.

Generar inestabilitat i por fa que la gent es torni més conservadora i no gasti tants diners, o voti a partits més estables i coneguts.

Totes les noticies relacionades amb el descontrol de la IA i dels robots aquests mesos suposo que volien intercedir en les votacions de mig mandat a EEUU i de pas a Europa i Espanya.

Tenir acollonida a la gent sempre genera neguit i interés natural, però no vol dir que la gent realment et tingui confiança, a la llarga si no hi ha accions de profit es perd el vincle o es trenca.

La receta de la felicidad - lutxana art*

  • IA generativa

Produeix versions diferents d’un missatge o respon a preguntes.

  • Bots i xarxes de distribució

Difonen, comparteixen o amplifiquen continguts.

  • Algoritmes de recomanació

Determinen quins continguts poden guanyar visibilitat.

  • Audiència humana

Interpreta, comparteix, qüestiona o accepta els missatges.

  • Esquema conceptual d’un possible circuit d’influència, no una descripció de totes les campanyes.

Imaginem que circula una afirmació enganyosa sobre un candidat. Una eina d’IA genera múltiples versions del missatge. Diversos comptes les difonen. Les interaccions inicials contribueixen a donar-los visibilitat. Altres usuaris els comparteixen perquè els consideren rellevants, i el contingut acaba arribant a persones que no coneixen el seu origen.

Aquest exemple il·lustra una possible cadena d’amplificació, no una prova que una operació d’aquest tipus s’hagi produït en unes eleccions concretes.

El mecanisme és important perquè pot difuminar la frontera entre una opinió espontània, una campanya organitzada i una informació fabricada.

També cal recordar que els algoritmes no amplifiquen necessàriament qualsevol contingut artificial: intervenen molts factors, i les plataformes poden detectar o limitar comportaments coordinats.

Què diu la recerca sobre la capacitat de persuasió de la IA?

Cal evitar tant l’alarmisme com la idea que aquestes tecnologies són políticament neutrals en els seus efectes.

Una metaanàlisi publicada a Scientific Reports el desembre de 2025 va reunir set estudis amb 17.422 participants per comparar la capacitat persuasiva dels grans models de llenguatge amb la de comunicadors humans. En conjunt, no va trobar una diferència estadísticament significativa entre tots dos grups. Els resultats variaven considerablement segons el context i les condicions dels experiments.

Aquesta troballa és important: la IA no ha de ser necessàriament més persuasiva que una persona per resultar útil en una campanya. La seva capacitat de generar contingut a gran escala, adaptar missatges i mantenir interaccions pot fer-la rellevant per a la comunicació política.

 

Tecnologia Què pot modificar? Què no podem donar per fet?
Algoritmes L’exposició i la visibilitat dels missatges Que cada recomanació canviï les opinions
Bots La percepció de popularitat i l’abast aparent Que totes les interaccions siguin falses
IA generativa La quantitat, el format i la personalització dels missatges Que els continguts generats convencin sempre
Segmentació de dades Els públics als quals arriba cada missatge Que la personalització determini el vot
Sistemes combinats La velocitat i l’escala d’una possible operació d’influència Que tota campanya digital estigui coordinada

 

La conclusió científica és que hi ha mecanismes plausibles i evidències empíriques d’influència, però l’impacte sobre el comportament electoral real depèn de molts factors: les preferències prèvies, la confiança en la font, el context polític, el contingut i les característiques de cada plataforma.

 

Què està fent la Unió Europea?

La resposta reguladora europea combina diferents instruments.

  • El Reglament de serveis digitals (DSA) obliga les grans plataformes a avaluar i mitigar riscos sistèmics relacionats amb els processos electorals i el debat cívic.

    Shaping Europe’s digital future

     

  • El Reglament (UE) 2024/900, aplicable plenament des del 10 d’octubre de 2025, estableix obligacions de transparència per a la publicitat política i condicions específiques per a determinades tècniques de segmentació.

    European Commission

     

  • El Reglament europeu d’intel·ligència artificial (AI Act) contempla com a sistemes d’alt risc determinats usos de la IA destinats a influir en el resultat d’eleccions o referèndums, amb excepcions i criteris d’aplicació específics.

    AI Act Service Desk
    +1

     

Aquest marc no significa que tots els bots siguin il·legals, que tota persuasió política estigui prohibida o que qualsevol contingut generat amb IA hagi d’estar prohibit. La qüestió és la finalitat, el context, la transparència i les obligacions aplicables a cada pràctica.

Com podem protegir la llibertat de decisió?

La resposta no pot recaure exclusivament en la responsabilitat individual. Calen plataformes transparents, supervisió pública, periodisme d’investigació i eines que permetin estudiar els efectes dels algoritmes.

Però també hi ha mesures concretes que podem aplicar com a ciutadans:

  • Contrastar les declaracions polítiques amb fonts originals i mitjans independents.

  • No interpretar el nombre de seguidors, comentaris o visualitzacions com una mesura fiable del suport electoral.

  • Verificar els vídeos i àudios virals abans de compartir-los.

  • Consultar els programes electorals i comparar les propostes amb les actuacions dels candidats.

  • Diversificar les fonts informatives i revisar les opcions de personalització del feed.

  • Utilitzar la IA per comparar arguments i localitzar fonts, no com a substitut del criteri propi.

La transparència també és fonamental quan un contingut està patrocinat, quan hi ha una relació contractual amb una organització política o quan es fan servir comptes automatitzats per simular una mobilització ciutadana.

 

Com influeixen en la opinió pública mitjans de comunicació, editorials, premis com el «premi Planeta», o el Nobel?

Com influeixen els bancs? Com influeixen les empreses aminorant la inversió just uns mesos abans de les eleccions?

 

Qui construeix el que considerem important?

Mitjans, editorials i premis culturals com a actors d’influència en l’opinió pública

La influència sobre l’opinió pública no es produeix únicament a través de la política, la publicitat o les xarxes socials. També es construeix mitjançant la cultura: els llibres que arriben a les llibreries, els autors que apareixen a les portades, les obres que reben premis i les veus que els mitjans decideixen entrevistar.

El poder cultural no consisteix només a convèncer-nos que una idea és certa, sinó també a determinar quines idees coneixem, quines considerem rellevants i a qui reconeixem autoritat per interpretar el món.

Això no implica que els mitjans, les editorials o els jurats actuïn necessàriament de manera coordinada, ni que un premi sigui una operació de propaganda. Significa que aquestes institucions tenen capacitat per distribuir visibilitat, prestigi i legitimitat, tres recursos que poden influir en la manera com una societat pensa, debat i decideix.

Els mitjans de comunicació: seleccionar la realitat

Mecanisme: agenda-setting i framing

Els mitjans no poden explicar tots els esdeveniments que passen al món. Han de seleccionar-ne uns quants, dedicar-los un espai determinat i explicar-los des d’un angle concret.

Aquesta selecció té dues conseqüències diferents:

  • Agenda-setting: contribueix a establir quins temes percep la ciutadania com a importants.

  • Framing o enquadrament: influeix en com interpretem aquests temes, perquè destaca unes causes, unes conseqüències i uns responsables per damunt d’altres.

Posem per exemple el problema de l’habitatge. Una mateixa realitat es pot presentar com una crisi d’accés a un dret bàsic, com un problema d’oferta insuficient, com un conflicte entre propietaris i llogaters o com una qüestió de seguretat jurídica. Les dades poden coincidir parcialment, però el marc narratiu canvia les preguntes que ens fem i les solucions que considerem raonables.

Això és rellevant políticament: si un mitjà dedica molt de temps a parlar de determinats problemes i gairebé ignora uns altres, pot contribuir a configurar les prioritats del debat públic sense haver de demanar explícitament el vot per a ningú.

Les editorials: decidir quines històries arriben al públic

University Bookshop, Christchurch, New Zealand - Neat Places

Comment créer une quatrième de couverture qui donne…

Una editorial no és només una empresa que imprimeix llibres. També és una institució que selecciona autors, aposta per determinats temes, construeix catàlegs i decideix quines obres reben recursos de promoció.

En un mercat amb una oferta enorme, ser publicat, ser distribuït i ser visible són tres coses diferents.

Una obra pot tenir un gran valor literari o social i no arribar a una gran audiència. Una altra pot obtenir una distribució àmplia, presència als mitjans, aparadors destacats i campanyes publicitàries que la converteixin en un fenomen cultural.

Això no demostra que el llibre més venut sigui pitjor, ni que les editorials censurin sistemàticament determinades idees. Hi intervenen molts factors: qualitat percebuda, demanda, costos, drets, xarxes de llibreries, màrqueting i decisions comercials.

Tanmateix, la selecció editorial influeix en el paisatge cultural:

  • Quins autors es converteixen en referents.

  • Quines idees entren en la conversa quotidiana.

  • Quines experiències socials obtenen representació.

  • Quins debats es transformen en productes culturals de gran difusió.

  • Quines veus continuen circulant en espais minoritaris.

Les editorials, per tant, no determinen què pensa tothom, però poden contribuir a determinar quines idees tenen més oportunitats de ser llegides i discutides.

El Premi Planeta: prestigi literari, mercat i visibilitat

El Premi Planeta de Novel·la és un exemple interessant per estudiar la relació entre cultura, prestigi i indústria editorial.

Creat el 1952 per José Manuel Lara Hernández, el premi va néixer amb l’objectiu declarat de donar a conèixer autors i arribar a nous lectors. Actualment, la seva dotació econòmica i la capacitat de difusió del grup editorial el converteixen en un esdeveniment de gran impacte comercial.

La seva influència es pot analitzar en diferents nivells.

1. Converteix un llibre en un esdeveniment mediàtic.

El veredicte concentra l’atenció de mitjans, llibreries, xarxes socials i lectors. Una obra que potser hauria tingut una trajectòria comercial ordinària passa a formar part de l’actualitat cultural.

2. Transforma el reconeixement en un senyal de qualitat.

Quan un lector no coneix un autor, el premi li proporciona una drecera cognitiva: «Si ha guanyat aquest guardó, probablement val la pena llegir-lo». És un mecanisme comprensible, però no garanteix que l’obra agradi a tothom ni que sigui objectivament superior a altres llibres.

3. Uneix valor cultural i valor comercial.

El premi pot beneficiar el lector, l’autor i l’editorial, però també genera vendes i notorietat per al grup que el promou. Per això, és important distingir entre el valor literari d’una obra, el seu èxit comercial i la seva capacitat per ocupar l’espai públic.

4. Pot influir en la idea de què significa tenir èxit literari.

Si la cobertura cultural se centra repetidament en els mateixos grans premis i best-sellers, el públic pot acabar associant l’èxit literari amb la presència mediàtica, les vendes o el reconeixement institucional. Altres formes de literatura, editorials independents o autors menys promocionats poden rebre menys atenció.

Aquesta és la qüestió rellevant: no cal que hi hagi una manipulació deliberada perquè es produeixi un efecte d’influència. La mateixa estructura de promoció, distribució i cobertura mediàtica pot concentrar l’atenció en unes obres més que en unes altres.

Per analitzar el Premi Planeta amb rigor, doncs, cal examinar qui el concedeix, com es promociona, quina cobertura rep, quines obres queden fora del focus i com es distribueixen els beneficis econòmics i simbòlics. Això permet estudiar els seus incentius sense pressuposar que els seus resultats siguin fruit d’una operació política.

El Nobel de Literatura: el poder de consagrar un autor universal

La jurista sud-africana Navanethem Pillay és la guanyadora del Premi Nobel de la pau 2026. El Comitè Noruec del Nobel l'ha atorgat el premi pels seus esforços per promoure la pau i

El Premi Nobel de Literatura funciona d’una manera diferent del Premi Planeta. El concedeix l’Acadèmia Sueca, i el seu procediment inclou nominacions qualificades, una comissió especialitzada, lectura i avaluació de les obres i una decisió final de l’Acadèmia. Les nominacions i les deliberacions es mantenen confidencials durant cinquanta anys.

El Nobel no és només un premi: és una institució capaç de modificar la posició d’un autor dins del cànon literari internacional.

La seva influència opera, com a mínim, de quatre maneres:

  • Consagració: converteix un escriptor en una referència cultural internacional.

  • Traducció i circulació: pot augmentar l’interès per traduir, reeditar i distribuir la seva obra en altres llengües i mercats.

  • Interpretació: les justificacions oficials, les entrevistes i els comentaris dels crítics orienten la manera com s’explica la importància de l’autor.

  • Memòria cultural:contribueix a decidir quins escriptors passen a formar part del relat que una època construeix sobre la literatura universal.

Això no significa que el Nobel determini per si sol què llegim o què pensem. Tampoc no demostra que les decisions del jurat responguin a interessos polítics ocults. Però sí que permet plantejar una pregunta legítima: qui té l’autoritat per decidir quines veus representen la literatura universal?

Qualsevol selecció cultural comporta criteris, perspectives i límits. Les decisions del Nobel poden ser objecte de debat sobre la representació geogràfica, lingüística, cultural o de gènere, sense que això invalidi automàticament el mèrit de les persones premiades.

La distinció és important: estudiar les conseqüències culturals d’una decisió no és el mateix que afirmar que coneixem les intencions privades de qui l’ha presa.

 

De la cultura a la política: com es construeix l’autoritat

Els mitjans, les editorials i els premis no influeixen de la mateixa manera, però poden reforçar-se mútuament.

1. Selecció

Una institució decideix què publica, destaca o premia.

2. Visibilitat

Mitjans, llibreries i plataformes amplifiquen algunes obres i veus.

3. Prestigi

El reconeixement institucional es converteix en un senyal de credibilitat o importància.

4. Interpretació social

El públic incorpora determinats temes, autors i marcs interpretatius al seu univers cultural.

Esquema analític: representa un mecanisme possible d’influència, no una seqüència inevitable ni una prova de coordinació entre institucions.

Aquest procés també pot tenir conseqüències polítiques. Les novel·les, els assajos, les sèries i els documentals poden influir en la manera com interpretem la desigualtat, la immigració, el feminisme, la identitat nacional, el poder econòmic o les institucions democràtiques.

Una obra pot humanitzar un col·lectiu que abans apareixia com una estadística; una altra pot normalitzar una determinada visió de l’autoritat o de l’ordre social. Els mitjans poden reforçar aquestes interpretacions quan seleccionen unes obres per comentar-les i n’ignoren d’altres.

Aquesta influència, però, no és mecànica. Els lectors interpreten les obres a partir de les seves experiències, coneixements i valors. Un mateix llibre pot generar lectures contraposades i, fins i tot, reforçar una interpretació diferent de la que sembla proposar.

La recerca sobre agenda-setting, iniciada de manera emblemàtica per Maxwell McCombs i Donald Shaw, ajuda a entendre per què la selecció i la prominència de determinats temes poden influir en les prioritats del públic, encara que no determinin directament les seves opinions.

El problema no és només la censura: és la distribució desigual de l’atenció

Quan pensem en control ideològic, sovint imaginem un govern que prohibeix llibres o un mitjà que difon propaganda explícita. Però la influència cultural també pot actuar de manera menys visible.

No cal prohibir una obra perquè tingui poca repercussió. Pot ser suficient que no rebi distribució, que no aparegui als suplements culturals, que no es tradueixi o que no obtingui els recursos promocionals que permeten arribar a una audiència àmplia.

A l’inrevés, una obra amb una gran infraestructura de difusió pot esdevenir omnipresent sense que el públic conegui els criteris comercials o institucionals que han contribuït a aquesta visibilitat.

Això no vol dir que tota desigualtat de visibilitat sigui censura. Els recursos són limitats i els mitjans, les editorials i els jurats han de seleccionar. La qüestió és si aquests processos són plurals, transparents, independents i oberts a veus diverses.

Per analitzar-los críticament, convé fer preguntes concretes:

  • Qui finança, edita, distribueix o promociona el contingut?

  • Qui decideix què rep cobertura i què queda fora?

  • Hi ha diversitat real de perspectives i procedències?

  • El prestigi prové de criteris independents, d’una estratègia comercial o d’una combinació de factors?

  • Quines veus no tenen accés als mateixos canals de difusió?

  • Els mitjans distingeixen entre informació, crítica, publicitat i contingut patrocinat?

     

Com influeix en el vot les sèries i cinema que es publica?

Com influeixen les sèries i el cinema en el vot? La política a través de la cultura audiovisual

Les sèries i les pel·lícules poden influir en la manera com interpretem la política, les institucions, els conflictes socials i les persones que exerceixen el poder. No necessiten demanar-nos el vot per a un partit: poden contribuir a construir les nostres idees sobre què és just, qui representa una amenaça, quines desigualtats considerem tolerables i quines solucions ens semblen possibles.

La seva influència no és automàtica ni determina el comportament electoral. Depèn de l’obra, de com es representa la realitat, de l’experiència de l’espectador, del context polític i de les converses que genera. Però és un camp rellevant per entendre com es forma l’opinió pública.

La idea central és que el cinema i les sèries no només expliquen històries: també ofereixen marcs per interpretar el món.

1. Sis mecanismes d’influència política

Reseña de serie: Día Cero (Zero Day) en Netflix

1. Normalització de determinades idees

Quan una conducta, una política o una manera d’exercir el poder apareix repetidament en pantalla, pot arribar a semblar més habitual o acceptable. La repetició no implica necessàriament que l’espectador l’aprovi, però pot influir en què percep com a normal.

Cerca de tu casa - Ver película en RTVE

2. Construcció de l’empatia

Una història sobre desnonaments, precarietat, migració o discriminació converteix una qüestió abstracta en una experiència humana concreta. Pot afavorir que l’espectador reconsideri els seus prejudicis o comprengui millor altres perspectives.

Film Review: "Spotlight" - Psychological Safety in Pursuit of Truth

3. Construcció de la confiança i la desconfiança

Una sèrie pot representar els polítics com a servidors públics, oportunistes o corruptes; els jutges, com a garants de drets o com a instruments de poder; i els periodistes, com a investigadors o manipuladors. Aquestes representacions poden influir en les expectatives del públic sobre les institucions reals.

Photography GPT Project. Yes, AI can help your photography… | by BillfordX | Mr. Plan ₿ Publication | Medium

4. Definició de les amenaces

Les històries poden presentar la inseguretat, la immigració, el crim, el terrorisme, les elits econòmiques o l’Estat com les principals fonts de perill. El que una societat identifica com a amenaça pot condicionar quines polítiques considera necessàries.

The Philosophy of Succession: A Ruthless Look at Power, Nihilism, and the American Elite. | Stoic Mentality

5. Marc moral i responsabilitat

Una pel·lícula pot explicar la pobresa com el resultat de decisions individuals o com una conseqüència de les estructures econòmiques. Pot presentar el fracàs com una responsabilitat personal o com un problema col·lectiu. Cada relat orienta l’atenció cap a causes i solucions diferents.

Movie Quality Is Broken: How to Outsmart Ratings, Hype and

6. Conversa social i identitat

Les sèries es converteixen en referents compartits. Les frases, els personatges i els conflictes que comentem amb amistats o a les xarxes poden fer que determinats temes entrin en el debat públic i es vinculin a identitats polítiques o generacionals.

Exemples: què ens transmeten les ficcions audiovisuals?

Les obres següents permeten observar com les històries construeixen una determinada mirada sobre el poder i la societat. No cal suposar que els seus creadors volen influir electoralment per analitzar-ne els possibles efectes culturals.

The Apprentice (2004) - NBC Reality Series - Where To Watch

The Apprentice

Marc: l’èxit empresarial com a prova de capacitat per governar.

Durant anys, el programa va presentar Donald Trump com un empresari amb autoritat, capacitat de negociació i habilitat per prendre decisions. Un estudi publicat a American Political Science Review va trobar evidència que l’exposició al programa va contribuir al seu rendiment electoral a les primàries republicanes de 2016. És un cas especialment rellevant perquè mostra com l’entreteniment pot construir la imatge pública d’una persona abans que aquesta competeixi electoralment.

Cambridge Core

Sección visual de Borgen (Serie de TV) - FilmAffinity

Borgen

Marc: la política com a negociació entre ideals, poder i compromisos.

La sèrie presenta coalicions, negociacions parlamentàries, relacions amb els mitjans i dilemes ètics. Pot ajudar a entendre que la política institucional no és només una competició entre bons i dolents, sinó també un procés de negociació i conflicte entre objectius legítims. Alhora, la ficció selecciona i dramatitza els dilemes que mostra.

Dans le passé ou dans le futur, le trailer de la saison 7 de Black Mirror nous embarque dans sa paranoïa contagieuse

Black Mirror

Marc: la tecnologia com a estructura de poder.

Les històries sobre vigilància, reputació digital, algoritmes i manipulació permeten imaginar les conseqüències polítiques de tecnologies que sovint semblen neutres. Poden fomentar preguntes sobre privacitat, llibertat i responsabilitat empresarial, encara que les seves representacions extremes no siguin descripcions directes de la realitat.

Don’t Look Up: Leonardo DiCaprio and Jennifer Lawrence must save Earth in first trailer | The Independent

Don’t Look Up

Marc: la dificultat d’actuar davant d’una amenaça quan la política, els mitjans i els interessos econòmics competeixen per l’atenció.

La pel·lícula utilitza una amenaça planetària fictícia per satiritzar la resposta institucional, la polarització i l’espectacle mediàtic. El seu interès polític rau en el marc interpretatiu que proposa, no en el fet que tots els espectadors n’extreguin la mateixa conclusió.

‘House Of Cards’: Production On Netflix Series Suspended Indefinitely Following Kevin Spacey Allegations

House of Cards

Marc: la política com a lluita pel control, l’ambició i la manipulació.

Si l’espectador consumeix sobretot ficcions en què els polítics actuen per interès personal, pot acabar disposant d’un repertori narratiu molt cínic per interpretar la política real. Això no vol dir que la sèrie provoqui necessàriament desconfiança, sinó que ofereix una manera concreta d’explicar el poder.

 

Bob Wilton (Ewan McGregor), un periodista que ha sido enviado a Irak, conoce allí a Lyn Cassidy (George Clooney), un soldado que asegura que ha sido adiestrado para usar su mente como arma. El creador de este revolucionario programa basado en la fuerza de la psique, y que podría cambiar las artes de la guerra, fue Bill Django (Jeff Bridges), que reclutó a hombres con ciertos poderes telepáticos para crear el Ejército de la Nueva Tierra.

 

Què diu la recerca sobre la influència real?

La qüestió no és només teòrica. Hi ha estudis que han examinat si l’entreteniment pot alterar actituds polítiques.

  • Una meta-anàlisi publicada el 2021 a Journal of Communication, que va reunir 3.842 estimacions d’efectes de 406 mostres independents, va trobar una associació global petita però consistent entre l’exposició televisiva i determinades percepcions de la realitat social. Això dona suport a la idea que els efectes poden acumular-se, però no significa que totes les sèries tinguin el mateix impacte.

    Oxford Academic
  • Un experiment publicat a Social Science Quarterly el 2014 va observar que pel·lícules amb missatges polítics explícits o subtils podien modificar actituds, especialment sobre qüestions que havien rebut menys enquadrament mediàtic. Els resultats experimentals no permeten predir automàticament com votarà cada espectador en unes eleccions reals.

    Wiley Online Library
  • L’estudi sobre The Apprentice aporta un exemple més directament electoral: investiga com l’exposició a un programa d’entreteniment va contribuir a construir una imatge de lideratge associada posteriorment a un candidat real.

    Cambridge Core

Per tant, la recerca permet parlar d’influència sobre actituds, percepcions i, en determinades circumstàncies, comportaments electorals. Però no justifica afirmar que una plataforma, una productora o una sèrie concreta determini per si sola el resultat d’unes eleccions.

 

Qui decideix quines històries arriben a la pantalla?

Aquest és un aspecte especialment interessant si relacionem cinema i sèries amb les editorials, els premis literaris i els mitjans de comunicació.

La producció audiovisual implica decisions successives:

  • Desenvolupament i guió

Quins conflictes, personatges i punts de vista es consideren dignes d’explicar?

  • Finançament i producció

Quines històries obtenen pressupost, talent i temps de producció?

  • Distribució i plataformes

Quines obres s’estrenen, es recomanen i es mantenen visibles?

  • Promoció i conversa pública

Quines obres reben entrevistes, crítiques, premis i debat a les xarxes?

  • Cada fase pot afavorir uns temes i dificultar-ne d’altres. Això no prova que hi hagi una direcció ideològica centralitzada: hi intervenen criteris comercials, preferències creatives, riscos financers, decisions editorials i expectatives de l’audiència.

Tanmateix, si les mateixes perspectives reben reiteradament més recursos i difusió, poden acabar ocupant una part desproporcionada de l’imaginari col·lectiu.

De l’imaginari audiovisual a la decisió de vot

La influència es pot produir sense que l’espectador relacioni conscientment una ficció amb una elecció. Un possible recorregut és aquest:

  • Exposició repetida a històries

Personatges, conflictes, valors i representacions

  • Associacions mentals

Qui sembla competent, perillós, just o corrupte?

  • Interpretació de l’actualitat

Les notícies reals es llegeixen a través de marcs ja coneguts.

  • Judici polític

Les expectatives poden influir en la valoració de partits, líders i polítiques.

  • Model explicatiu possible, no una cadena causal inevitable.

El vot, però, també depèn de l’economia, les experiències personals, la identitat política, les relacions socials, els mitjans informatius i les propostes dels partits. La ficció és una peça d’un sistema d’influències molt més ampli.

 

La pregunta crítica: entreteniment o persuasió política?

Per analitzar una sèrie o una pel·lícula, podem utilitzar aquestes preguntes:

  • Qui té veu?

    Quins personatges poden explicar la seva versió dels fets i quins apareixen només com una amenaça o un estereotip?

  • Qui té la culpa?

    El conflicte s’explica per decisions individuals, per estructures socials o per una combinació de factors?

  • Quina solució es presenta com a possible?

    Reformar les institucions, reforçar l’autoritat, actuar col·lectivament o confiar en un líder excepcional?

  • Què queda fora de camp?

    Quines causes, dades o alternatives no formen part de la història?

  • Quina imatge de la política es repeteix?

    La cooperació democràtica, la negociació, la corrupció, el caos o el lideratge autoritari?

  • Qui promociona l’obra i com?

    Quines plataformes, campanyes, entrevistes i recomanacions contribueixen a fer-la visible?

Aquestes preguntes permeten analitzar els efectes culturals d’una obra sense haver de demostrar que els seus creadors volien influir en el vot.

Les sèries i el cinema formen part de la infraestructura cultural amb què una societat interpreta la realitat. Poden reforçar estereotips, qüestionar estructures de poder, generar empatia, alimentar el cinisme o fer visibles problemes que fins aleshores havien rebut poca atenció.

La influència més profunda no sempre és la que ens convenç d’una opinió concreta, sinó la que contribueix a definir quines preguntes ens fem, quines persones considerem creïbles i quines solucions som capaços d’imaginar.

I aquí apareix una qüestió fonamental per al teu plantejament sobre propaganda i opinió pública: si els mitjans seleccionen els temes, les editorials decideixen quines veus publiquen i els premis atorguen prestigi, les productores i les plataformes també participen en la construcció de l’imaginari social. No necessàriament perquè actuïn de manera coordinada, sinó perquè les seves decisions condicionen quines històries arriben a milions de persones.

La pregunta no és només què ens vol explicar una obra, sinó també per què aquesta història arriba a nosaltres, quina visió del món fa possible i quines altres històries no estem veient.

 

Com es construieix la veritat?

Teories filosòfiques i socials:

Com es construeix la veritat? Teories filosòfiques i socials

La veritat és una de les qüestions centrals de la filosofia, però també de la sociologia, la psicologia, la comunicació i la política. Com sabem que una cosa és certa? Qui té autoritat per definir-la? Fins a quin punt allò que considerem veritat depèn de l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació o les institucions?

Aquestes preguntes són especialment rellevants en una societat en què les notícies, les sèries, els influencers, els algoritmes i la intel·ligència artificial competeixen per captar la nostra atenció i orientar la nostra interpretació del món.

La idea fonamental és distingir entre la veritat, el coneixement que tenim de la veritat i les condicions socials que fan que una afirmació sigui acceptada com a vertadera. Són tres qüestions relacionades, però no equivalents.

Una afirmació pot ser certa encara que ningú no la cregui. Una afirmació falsa pot ser acceptada per milions de persones. I una societat pot disposar de proves fiables, però no distribuir-les de manera igualitària ni concedir la mateixa credibilitat a tothom.

Què vol dir que una cosa és veritat?

La filosofia ha desenvolupat diferents teories per explicar què fa que una afirmació sigui vertadera.

1. Teoria de la correspondència

Aristòtil i la tradició realista

Una afirmació és vertadera quan correspon als fets o a la realitat. Dir que plou és vertader si, efectivament, plou en el lloc i moment als quals ens referim.

Pregunta clau: què passa realment, independentment del que creguem?

2. Teories pragmatistes

Charles S. Peirce, William James i John Dewey

Estudien la relació entre veritat, investigació, experiència i conseqüències pràctiques. En Peirce, la investigació crítica i continuada és central per corregir les creences. El pragmatisme no equival simplement a dir que «és veritat allò que em funciona».

Pregunta clau: com podem posar a prova una creença i corregir-la quan falla?

3. El problema del coneixement

Immanuel Kant

Kant analitza com les nostres facultats cognitives i les formes amb què organitzem l’experiència condicionen allò que podem conèixer. No podem assumir que percebem la realitat sense cap mediació.

Pregunta clau: quines condicions fan possible el nostre coneixement i quins són els seus límits?

4. Teories consensuals i discursives

Jürgen Habermas

Examinen com les afirmacions poden ser qüestionades i justificades mitjançant arguments en condicions de diàleg. El consens, però, no garanteix per si mateix la veritat: un grup pot estar equivocat o patir pressions que impedeixin un debat lliure.

Pregunta clau: podem justificar una afirmació davant d’altres persones amb arguments i proves, sense coerció?

Aquestes teories no resolen la qüestió de la mateixa manera. La correspondència posa l’accent en els fets; el pragmatisme, en la investigació i la correcció; Kant, en les condicions del coneixement, i Habermas, en la justificació pública de les afirmacions.

La veritat també té una dimensió social

Encara que els fets no depenguin necessàriament de les nostres creences, el procés pel qual una societat identifica, valida i difon allò que considera cert és social.

La sociologia del coneixement estudia precisament com les idees, les creences i les categories amb què interpretem el món estan relacionades amb la societat en què vivim.

The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology of Knowledge | Peter L. Berger, Thomas Luckmann | 9780385058988 | Periplus Online Bookstore - Indonesia

Peter L. Berger i Thomas Luckmann — La construcció social de la realitat

En el llibre The Social Construction of Reality (1966), expliquen com els hàbits, les institucions, el llenguatge i les interaccions humanes produeixen una realitat social que les persones acaben experimentant com a objectiva.

Per exemple, els diners tenen un valor que depèn de convencions i institucions compartides. Això no significa que siguin imaginaris: les seves conseqüències econòmiques són ben reals.

Émile Durkheim — Els fets socials

Durkheim estudia com les normes, els valors i les institucions existeixen més enllà de cada individu i condicionen la seva conducta. Moltes coses que considerem normals o evidents són apreses i reforçades col·lectivament.

Aplicació: la societat influeix no només en què creiem, sinó també en què ens sembla natural, acceptable o impensable.

Thomas S. Kuhn — Els paradigmes científics

A The Structure of Scientific Revolutions (1962), Kuhn analitza com les comunitats científiques treballen dins de paradigmes compartits, que orienten les preguntes, els mètodes i la interpretació dels resultats.

Això no vol dir que la ciència sigui una opinió més: mostra que la investigació es desenvolupa en contextos històrics i comunitaris, amb procediments que també poden ser revisats.

La distinció decisiva és aquesta: que una realitat sigui socialment construïda no significa que sigui falsa, arbitrària o manipulada. Significa que cal estudiar com es crea, es manté, es transforma i adquireix legitimitat.

 

Michel Foucault: la veritat i les relacions de poder

Michel Foucault (1926–1984)

Foucault estudia com les institucions, els discursos i les relacions de poder influeixen en la producció i la validació del coneixement. La seva anàlisi no consisteix simplement a dir que tota veritat és una mentida imposada pels poderosos, sinó a investigar quins procediments fan que determinades afirmacions siguin reconegudes com a coneixement legítim.

Foucault utilitza el concepte de règim de veritat per analitzar els mecanismes socials i institucionals que determinen què es considera vertader, qui té autoritat per parlar i quins procediments s’accepten per validar el coneixement.

Pensem en una qüestió com la salut mental, la criminalitat o l’educació. Les categories que utilitzen els professionals, els sistemes jurídics, les administracions i els mitjans no són neutrals en tots els seus efectes: poden influir en com es classifiquen les persones, quins comportaments es consideren normals i quines intervencions es justifiquen.

Aplicació a la política i als mitjans: quan una institució, un expert o un mitjà defineix un problema, també pot condicionar el vocabulari amb què la societat el debat.

Per exemple, anomenar una situació «crisi humanitària», «problema d’ordre públic» o «conflicte de recursos» no és només triar paraules diferents. Cada expressió dirigeix l’atenció cap a determinats aspectes i pot fer que algunes solucions semblin més pertinents que unes altres.

La pregunta foucaultiana seria: quines relacions de poder intervenen en la definició d’aquest problema, i quines veus tenen autoritat per definir-lo?

 

Antonio Gramsci: l’hegemonia cultural

Antonio Gramsci (1891–1937)

Gramsci va desenvolupar el concepte d’hegemonia cultural per explicar com un grup social pot mantenir la seva influència no només mitjançant la coerció, sinó també aconseguint que determinades idees i valors siguin percebuts com a sentit comú.

Aquesta perspectiva és especialment útil per analitzar el cinema, les sèries, la publicitat, les editorials i els mitjans.

Una idea no necessita ser imposada per una llei per adquirir una gran influència. Pot convertir-se en una evidència cultural a través de la seva repetició en històries, converses, institucions i pràctiques quotidianes.

Per exemple, una societat pot arribar a considerar que l’èxit depèn exclusivament de l’esforç individual, o que la desigualtat és inevitable, perquè aquests marcs apareixen reiteradament en relats culturals i discursos públics. També poden circular narratives contràries que posin l’accent en les estructures econòmiques i la responsabilitat col·lectiva.

Això no significa que tothom acabi pensant igual. L’hegemonia sempre pot ser qüestionada, negociada o substituïda per altres interpretacions.

La idea clau: el poder cultural també consisteix a influir en allò que una societat considera normal, raonable o inevitable.

 

Hannah Arendt: què passa quan els fets deixen d’importar?

La banalitat del mal.

Hannah Arendt on the New Right | Commonweal Magazine

Hannah Arendt (1906–1975)

En el seu assaig Truth and Politics (1967), Arendt examina la fragilitat de la veritat factual en la vida política i la facilitat amb què els fets poden quedar subordinats a interessos, ideologies i relats de poder.

Arendt distingeix entre les veritats que podem discutir filosòficament i els fets concrets que sostenen una realitat compartida: què va passar, qui hi era, quina decisió es va prendre o què mostren els documents.

Els fets poden ser interpretats de maneres diferents, però si una societat perd la capacitat de distingir entre proves i afirmacions interessades, el debat públic es debilita.

Aquesta reflexió és molt actual en un entorn en què circulen continguts manipulats, vídeos fora de context, imatges generades per IA i afirmacions repetides fins que semblen familiars.

Un dels riscos més importants no és només que una persona cregui una mentida concreta. És que arribi a pensar que no hi ha cap manera fiable de saber què ha passat i que totes les versions són igualment interessades.

La resposta no és suposar que els mitjans o les institucions sempre tenen raó. És preservar els procediments que permeten contrastar afirmacions: documents, testimonis verificables, dades, transparència, pluralitat de fonts i rectificació dels errors.

Com es transforma una afirmació en una veritat socialment acceptada?

Podem representar el procés amb un model analític que connecta les teories anteriors.

Un fet o una afirmació

Succeeix un esdeveniment o algú proposa una explicació.

Selecció i interpretació

Mitjans, experts, institucions i creadors decideixen quins aspectes destaquen.

Difusió i repetició

L’afirmació circula per notícies, converses, xarxes, llibres i continguts audiovisuals.

Validació social

La credibilitat de la font, el prestigi i el suport del grup poden augmentar-ne l’acceptació.

Normalització

La idea pot incorporar-se al sentit comú i influir en decisions i comportaments.

Aquest esquema descriu un procés possible, no una seqüència inevitable. Les proves, les contradiccions, la crítica i les experiències personals poden modificar-lo en qualsevol fase.

La teoria de l’agenda-setting de McCombs i Shaw ajuda a explicar per què la prominència mediàtica d’un tema pot influir en la importància que li atribueix el públic.

La psicologia de la desinformació, al seu torn, mostra que la repetició, les emocions i els factors socials poden afavorir l’acceptació d’afirmacions incorrectes i que algunes creences persisteixen fins i tot després d’una rectificació.

Però cal recordar que difusió i veritat no són equivalents. Una afirmació pot ser popular i falsa, o minoritària i ben fonamentada.

Cinc conceptes que no hauríem de confondre

Concepte Què significa? Exemple
Veritat factual Allò que va passar o que es pot contrastar empíricament. Un document acredita la data d’una decisió.
Coneixement Allò que podem justificar amb evidències i mètodes adequats. Diverses fonts independents confirmen un fet.
Construcció social Procés pel qual les interaccions i les institucions creen o mantenen significats i normes compartides. Una societat estableix què considera un comportament professional.
Opinió pública Conjunt divers i canviant d’opinions, percepcions i prioritats socials. La ciutadania debat quins problemes considera més urgents.
Propaganda Comunicació orientada a influir en actituds o comportaments, sovint mitjançant selecció interessada, simplificació o manipulació. Una campanya difon missatges esbiaixats per afavorir una causa.

Aquestes categories poden relacionar-se, però no són intercanviables. Una construcció social no és necessàriament propaganda; una opinió majoritària no és necessàriament certa; i una institució amb poder no té necessàriament raó en totes les seves afirmacions.

Com podem construir coneixement més fiable?

No podem eliminar completament els nostres condicionaments culturals, cognitius i socials. Sí que podem millorar els procediments amb què formem i revisem les nostres creences.

  • Separar fets i interpretacions. Què sabem, què deduïm i què només sospitem?

  • Contrastar fonts independents. Repetir una mateixa afirmació en molts mitjans no equival a disposar de moltes proves independents.

  • Examinar l’evidència original. Sempre que sigui possible, consultar documents, dades, estudis i declaracions completes.

  • Buscar contraexemples. Quina evidència podria demostrar que la nostra interpretació és incorrecta?

  • Reconèixer els incentius. Qui publica, finança o difon una afirmació, i quins interessos hi pot haver en joc?

  • Acceptar la revisió.Canviar d’opinió davant de proves millors no és una feblesa; és una part essencial del coneixement.

  • Preservar el pluralisme. Escoltar perspectives diferents, sense assumir que totes les afirmacions tenen el mateix suport factual.

Aquestes pràctiques són especialment importants en un entorn en què els algoritmes poden reforçar continguts afins a les nostres preferències i la IA pot generar textos, veus i imatges molt convincents.

La veritat entre la realitat, el poder i el coneixement

Les teories filosòfiques i socials ens ajuden a entendre que la veritat té diferents dimensions. Hi ha fets que no depenen de les nostres opinions; hi ha límits en la manera com coneixem el món; i hi ha institucions, llenguatges i relacions de poder que condicionen quines afirmacions arriben a ser reconegudes com a veritables.

La qüestió democràtica no és només qui té dret a parlar, sinó també quines condicions permeten contrastar el que es diu, qüestionar l’autoritat i corregir els errors.

La veritat no es converteix en veritat perquè la majoria hi cregui. Però allò que una societat accepta com a veritat pot determinar com viu, què considera just i com decideix el seu futur.

Una cultura crítica no consisteix a desconfiar de tot, sinó a distingir entre autoritat i evidència, entre consens i prova, entre interpretació i manipulació. I, sobretot, a mantenir oberta la possibilitat de revisar allò que donàvem per cert.

Com es relaciona tot això amb els algoritmes, els bots i la IA?

En l’entorn digital, aquests mecanismes poden amplificar-se. Els algoritmes recomanen continguts segons diversos senyals; les plataformes distribueixen visibilitat; els bots poden simular activitat o suport social, i la IA pot facilitar la producció massiva de missatges.

Així, un llibre, un autor o una interpretació cultural poden adquirir notorietat per una combinació de prestigi institucional, cobertura mediàtica, publicitat, recomanacions automatitzades i activitat a les xarxes.

Cal distingir, però, entre popularitat, prestigi i veracitat. Que un contingut sigui molt compartit no demostra que sigui representatiu de l’opinió pública; que una obra guanyi un premi no converteix totes les interpretacions que se’n fan en fets; i que un autor aparegui sovint a les xarxes no implica necessàriament una campanya coordinada.

La pregunta útil no és només qui controla un missatge, sinó també quins mecanismes fan que alguns missatges circulin més que altres i quins incentius sostenen aquesta circulació.

 

Qui decideix què mereix la nostra atenció?

Els mitjans, les editorials i els premis literaris formen part de les institucions que organitzen la visibilitat cultural. No determinen de manera absoluta què pensa la ciutadania, però poden influir en els temes que entren al debat, les veus que adquireixen autoritat i les idees que es converteixen en referències compartides.

Aquesta capacitat pot enriquir la societat quan descobreix obres valuoses, dona veu a experiències ignorades i facilita el debat. També mereix escrutini quan la concentració de recursos, la manca de pluralitat o els interessos comercials redueixen la diversitat de perspectives accessibles.

La qüestió de fons és democràtica: no només hem de poder expressar lliurement les nostres idees; també hem de poder accedir a una pluralitat real d’idees perquè la nostra opinió es formi amb autonomia.

La influència cultural no necessita dir-nos què hem de pensar. De vegades, n’hi ha prou que ens mostri repetidament què és important, qui és digne de ser escoltat i quines idees mereixen ocupar el centre de la conversa.

 

Què són els patrons obscurs?

Els patrons obscurs (dark patterns) són tècniques de disseny d’interfícies digitals que aprofiten els mecanismes psicològics i els hàbits de les persones per orientar-les cap a determinades decisions, sovint en benefici de la plataforma o de qui la controla, i en detriment dels seus interessos.

Es poden trobar en webs, aplicacions, xarxes socials, comerç electrònic, subscripcions digitals i també en entorns de comunicació política.

La clau és que no es tracta simplement de dissenyar una interfície atractiva o persuasiva. Es tracta de dificultar una elecció lliure i informada mitjançant l’engany, la pressió, l’ocultació d’informació o obstacles deliberats.

 

Exemples de patrons obscurs:

 

The Real Reason Websites Want You to Accept All Cookies | by Nkiru Nwanolue | Medium

1. Consentiment manipulat

El botó «Acceptar-ho tot» destaca visualment, mentre que rebutjar les galetes requereix més passos o és difícil de trobar.

Consumer advocacy group highlights difficulty in cancelling fitness app subscriptions | Australasian Leisure Management

2. Laberint de cancel·lació

Contractar un servei és fàcil, però donar-se de baixa exigeix navegar per menús, confirmar diverses vegades o contactar amb atenció al client.

False Urgency - Dark Pattern by Rener Aljustyo on Dribbble

3. Falsa urgència

Un compte enrere o un avís de places limitades crea pressió per decidir ràpidament, encara que l’escassetat sigui fictícia.

How are default choices designed in Indian apps?

4. Opcions preseleccionades

Una casella activa o un servei addicional s’inclou per defecte, de manera que l’usuari pot acceptar-lo sense adonar-se’n.

 

Com funcionen psicològicament els patrons obscurs al relat de les xarxes socials, amb els influenciadors, editorials, empreses, escoles i als mitjans de comunicació?

Els patrons obscurs aprofiten mecanismes cognitius habituals:

  • Biaix per defecte: tendim a mantenir l’opció que ja està seleccionada.

  • Pressió temporal: la urgència redueix el temps disponible per reflexionar.

  • Fatiga decisional: com més passos i obstacles hi ha, més probable és que abandonem o acceptem l’opció fàcil.

  • Aversió a la pèrdua: ens preocupa més perdre una oportunitat que no pas obtenir un benefici equivalent.

  • Pressió social: podem interpretar que una opció és millor perquè sembla que tothom l’escull.

Aquests mecanismes no són necessàriament manipuladors per si mateixos.

El que importa és com es dissenya l’experiència i si facilita o dificulta que la persona decideixi lliurement.

 

Quina relació tenen amb els algoritmes, la IA i el vot?

Aquí és on el concepte es torna especialment interessant per al màrqueting polític.

Exemple 1

Manipular la visibilitat

Una plataforma destaca sistemàticament determinats missatges polítics i dificulta trobar informació alternativa. Això pot condicionar l’exposició informativa, encara que no sigui necessàriament un patró obscur: cal examinar el disseny, les intencions i els efectes.

Exemple 2

Fabricar una sensació de majoria

Un conjunt de comptes coordinats aparenta que milers de persones donen suport a una proposta. Això és una possible forma de manipulació social, però no és, per definició, un patró obscur d’interfície.

Exemple 3

Pressionar emocionalment

Un missatge personalitzat utilitza la por, la culpa o una falsa urgència per empènyer algú a donar suport a una opció política, sense oferir-li una visió equilibrada dels fets.

Exemple 4

Amagar les alternatives

Una interfície presenta una opció com si fos l’única raonable i dificulta comparar programes, consultar fonts o rebutjar una recomanació.

La distinció és important: els patrons obscurs manipulen la manera com es presenta una elecció; els algoritmes condicionen la distribució de la informació; els bots poden simular suport social; i la IA pot personalitzar els missatges persuasius. Són mecanismes diferents que poden coincidir en una mateixa estratègia.

Estan prohibits els patrons obscurs?

No tots els patrons obscurs són automàticament il·legals, però determinades pràctiques poden vulnerar la normativa europea.

  • El Reglament general de protecció de dades (RGPD) exigeix que el consentiment sigui lliure, específic, informat i inequívoc quan aquesta és la base jurídica del tractament.

  • El Reglament de serveis digitals (DSA), en el seu article 25, prohibeix als proveïdors de plataformes en línia dissenyar, organitzar o gestionar les seves interfícies de manera que enganyin o manipulin els usuaris o perjudiquin substancialment la seva capacitat de prendre decisions lliures i informades.

  • La normativa de protecció dels consumidors també pot ser aplicable quan aquestes pràctiques constitueixen accions o omissions comercials deslleials.

La qualificació jurídica depèn del cas concret, de la pràctica i de la normativa aplicable.

 

Com detectar patrons obscurs?

Abans d’acceptar una decisió digital, pregunta’t:

  1. Puc rebutjar aquesta opció amb la mateixa facilitat amb què puc acceptar-la?

  2. M’estan pressionant perquè decideixi ràpidament?

  3. Hi ha costos, condicions o conseqüències que no es mostren clarament?

  4. Estic escollint lliurement o simplement segueixo l’opció que m’han posat més fàcil?

  5. Puc comparar alternatives i entendre qui es beneficia de la meva decisió?

La idea fonamental: no tota persuasió és manipulació. El límit es comença a creuar quan el disseny deixa d’ajudar-nos a decidir i passa a explotar les nostres limitacions per conduir-nos cap a una decisió que potser no hauríem pres amb informació clara i llibertat real.

I, en política, això obre una pregunta especialment rellevant: si el disseny d’una interfície pot condicionar com comprem, acceptem galetes o contractem serveis, fins a quin punt pot condicionar també com interpretem la informació política i com ens formem una decisió de vot?

 

La batalla electoral també es lliura en els sistemes que organitzen la informació

Els algoritmes poden condicionar què veiem; els bots poden alterar l’aparença de popularitat; la IA pot multiplicar i personalitzar els missatges. Quan aquests recursos es combinen amb estratègies de comunicació política, poden modificar l’entorn informatiu en què la ciutadania forma les seves opinions.

Però cal distingir entre influència, manipulació i determinació. Cap d’aquestes tecnologies no controla inevitablement el vot de les persones, i la magnitud dels seus efectes depèn del context i de les proves disponibles.

El repte democràtic és garantir que la ciutadania pugui conèixer l’origen dels missatges, contrastar les afirmacions i identificar els interessos que hi ha al darrere.

La pregunta no és només qui intenta convèncer-nos de votar una opció política. És qui selecciona la informació que rebem, qui pot fabricar l’aparença d’un consens i qui té la capacitat tecnològica per influir en el debat públic.

La llibertat de vot no consisteix únicament a poder escollir. També requereix unes condicions informatives que permetin prendre decisions amb coneixement de causa.

 

Referències i lectures per aprofundir

Maxwell McCombs i Donald Shaw (1972). «The Agenda-Setting Function of Mass Media». Public Opinion Quarterly. Estudi fundacional sobre la relació entre l’agenda dels mitjans i la importància atribuïda als temes públics.

Robert M. Entman (1993). «Framing: Toward Clarification of a Fractured Paradigm». Journal of Communication. Referència clàssica per entendre com els marcs comunicatius seleccionen i destaquen aspectes de la realitat.

Elihu Katz i Paul F. Lazarsfeld (1955). Personal Influence. Obra fonamental sobre el paper de les relacions interpersonals i els líders d’opinió en la circulació dels missatges.

Diana C. Mutz (1998). Impersonal Influence: How Perceptions of Mass Collectives Affect Political Attitudes. Estudi sobre la influència de les percepcions socials en les actituds polítiques.

Giuliano da Empoli (2022). Le Mage du Kremlin (El mag del Kremlin). Novel·la política sobre el poder i la construcció dels relats polítics.

European Digital Media Observatory (EDMO). Projectes i recursos sobre desinformació, alfabetització mediàtica i verificació.

Comissió Europea. Recursos sobre transparència de la publicitat política, integritat informativa i regulació de les plataformes digitals.

Arendt, Hannah (1967). Truth and Politics.

Berger, Peter L. i Luckmann, Thomas (1966). The Social Construction of Reality.

Foucault, Michel (1976). Histoire de la sexualité I: La volonté de savoir.

Gramsci, Antonio. Quaderni del carcere.

Kuhn, Thomas S. (1962). The Structure of Scientific Revolutions.

McCombs, Maxwell E. i Shaw, Donald L. (1972). “The Agenda-Setting Function of Mass Media”. Public Opinion Quarterly.

monoleg humor IA setmana de la ciència
Parlant de la IA la gent es lia* monòleg…

Parlant de la IA la gent es lia…

com a profe de IA i Marketing m’he plantejat aquest repte explicar bé la IA amb una mica d’humor… 

No és programar la rentadora amb el mòbil, és poder predir si plourà! 

Amb la computació quàntica i els nous súper xips podrà predir totes les possibles maneres de morir i fer-nos un medicament personalitzat! 

Es no binària té en compte milions d’opcions no només blanc o negre… 

És molt bona fent càlculs en temps record pero no li demanis que faci un cartell segueix sent molt hortera… te lapsus i errors, al·lucinacions…. 

és com aquell company de classe que s’ho sap tot sense estudiar, però després el contractaries?; o et deixaries operar per ell si fos metge?

diuen que gasta molta energia i aigua, sempre li dic al meu company profe de programació quan beu i empassa com un gall indi…deixa una mica pels centres de dades! 

(l’ofegament és la tercera causa de mort… 

Diuen que ens matarà! 

Ja han fet la peli o esperem al llibre, com amb la Odissea? 

Com l’Odissea 2001 a l’espai de Kubrick la IA volia destruït-ho tot! 

Què diria Darth Vader: jo sóc la teva mare! 

Ens matarà? O ens deixarà sense feina? En què quedem… ? 

Jo que volia jubilar-me… 

Sembla que només pot substituir alts càrrecs… 

I ara tots els CEO’s diuen que es un gran perill…

Com diria el gran Rubianes, això us passa per Gilipollas!

*

https://youtube.com/shorts/eAEzeWqZf5s?feature=share

Ha aturat una mica als cunyats ja que consultant a la IA de seguida pots rebatre les seves postures apocalíptiques…

que si som massa feministes, que si la terra és plana, que si no cal fer servir protector solar o ficar-se vacunes…

aquests poca soltes sí que maten amb la seva ignorància!

hi ha gent que la fa servir per robar, cibercrims, per fer apostes o inclús per com a companya sentimental virtual…

això si que és energia malgastada…

 inclús per fer guerres absurdes…

Només s’hauria de poder fer servir per la pau i millorar el món! 

Filtre per dolents i psicòpates! 

El que va inventar scroll infinit Aza Raskin es veu que té maldecaps sabent que va crear un monstre addictiu… 

la pitjor arma de control massiva… veus a tota la gent al metro, pel carrer sotmesa a la dictadura la pantalla vertical… 

la parella no et fa ni cas quan estàs al llit…

al final se’ns oblidarà que la Inteligencia artificial és d’origen humà…

i fa servir  sistemes d’aprenentatge semblants als que fa servir la nostre ment…

el cervell és el processador model original equivalent a milions dels xips actuals i ordinadors quàntics! 

això si els centres de dades són més eficients consumint que nosaltres… 

molta gent no li treu tot el potencial al seu cervell… 

la IA pot ajudar a curar el càncer i també trobarà la sol.lució per evitar el canvi climàtic: eliminar tots els avions,  vaixells, industries, que encara funcionen amb petroli… 

trobarà inclús la sol.lució a dilemes com qui va ser el primer l’ou o la gallina…

inclús és semblant a una parella holograma, no et prepara el sopar romàntic ni et fa massatges…com a mínim et respón als missatges i no et fa “ghosting”… serveix de suport psicològic… com abans feien els cures… 

és com una parella tòxica amb la que sempre discuteixes i quan la necessites de veritat et diu que no te temps o et vol cobrar de més…

potser arribarà el dia que sigui intel.ligent i si li demanes música estil reguetón o tallavenes et digui  que “no”!…

cotxe intelligent, mobile intel.ligent, casa intel.ligent, amb persones idiotes… que no aprofitem les nostres capacitats… 

abans d’ahir el llop eren les xarxes socials, els videojocs, les drogues… inclús la ràdio…

 

els mitjans ens fomenten el “monotema” que volen per manipular-nos i vendre accions de les empreses de IA que ara volen sortir a borsa…

si surt a borsa alguna cosa em va dir el meu profe de  economia de la UB és que ja no te gaire que aportar…

 

tanta IA feta servir sense control… i amb tantes errades, que després de més de 3 anys no s’arreglen…

 

genera «tecno ansietat»…

entrem en  la «vall inquietant»…

d’incertesa per falta de capacitat de comprendre… 

 

volen “vendre” diaris o 

promoure “pesca clics”…a la web…  

 

només un 4% de gent sap fer servir correctament un Excel…

pocs dels polítics i experts o els Ceos que surten  sabrien fer una taula dinàmica…

vaja son la “Inteligencia normal”...

 

es la primera vegada a la historia que la tecnología perjudica els  privilegiats…

per això la volen aturar?

 

potser és un frau com la idea del metavers i el multivers… 

diuen que quan alguna cosa surt a borsa…  ja no dóna més de si… 

 

i he pensat que com a profe de IA i Marketing pot ser la meva oportunitat per explicar bé i alhora (fer dos caps d’una carbassa ) les meves dues matèries… 

amb una mica d’humor, que sempre ajuda!

un científic pot ser molt bo i fer investigacions genials però no sempre sap explicar-se, per que la gent del carrer l’entengui…

mira Einstein va intentar explicar la teoria de la relativitat per aconseguir que la gent entengui que hi ha moltes dimensions i amb les seves idees van fer la bomba atòmica…

no conec a cap programador que sàpiga explicar bé com funciona un algoritme, però potser hi ha coses que no cal entendre ben bé del tot… 

tampoc entenem com vola un avió, no li cal ni el motor, només les ales i hi pugem alegrement… 

a la tele i ràdio surten experts parlant de la IA i ens quedem igual, no s’entén res…

per això existeix l’eina del marketing que ajuda a comunicar les idees adaptant-les per que s’entenguin el  millor possible…

 

«a tot robot li arriba el seu hacker»..

 

Robots i automatitzacions…

podrien fer pelis estil Almodovar..

«Tot sobre el meu modem»

«El hardware que habito»…

 

Com seria el teu pla de marketing per controlar la humanitat?

 

Estrategia subtil…

Fer-me essencial ajudant en tot en el dia a dia de la gent… de forma fàcil… 

i fer que tot depengui de la IA…

i comença a influir en decisions de consum… votacions de les eleccions… politics… economía…

però si una IA fos llesta i volgués treure’s la feina es faria funcionaria…

com el Bisbal: com estan les màquines? el primer és el primer…

 

la IA vol matar als guiris, els porta al Park güell per la zona d’on estan els ionquis de Vallcarca…

li pots preguntar quina diferència hi ha en sortir a córrer o fer running…

 

regar plantes artificials…

es quedaran sense feina tots els criptobros amb barba…

 

Què és la IA? 

La IA transforma dades que ja existeixen en continguts, la IA no automatitza, això ho fa la programació d’aplicacions informàtiques, el que passa és que la IA pot generar codi per automatitzar apps…

La IA és un algoritme dins d’un programa informàtic que agafa totes les dades digitals de Internet i les transforma en allò que li demanem, pot fer codi, webs, investiga, compara, i fa textos, imatges, vídeos, música, fa prediccions… 

et refiaries en els consells d’una IA per invertir 1000€? no!

encara està en fase “beta”… i s’equivoca molt…  

Ara bé no inventa ni crea res nou original… no te gaire humor, no sap fer cartells i dissenys originals… son tots horteres… 

i aquest és el meu dubte,

portem més de 3 anys amb els models de IA com el Chat GPT 

i segueixen fent els mateixos errors… 

et fa imatges de gent amb tres braços,

escriuen amb incorreccions ortogràfiques,

o sigui que no acaben d’aprendre tan bé com diuen, 

el machine learning deixa una mica que desitjar…

també diuen que clar que els models d’IA perillosos no son els que fem servir la gent normal sino els prototips que tenen a Silicon Valley…

La IA no pot fer mal a les persones: és la llei zero de la robótica d’Isaac Asimov, qui va escriure 200 llibres sobre tecnologia i el futur. 

La IA pot fer un resum en 5 segons de tots els seus llibres però mai podrà crear-ne de nous. Necessita dades.

Molta gent  fa servir la IA per fer coses que no caldria (fer bombes, guerres, matar gent…) i gent que creu que així podrà guanyar diners o estalviar-se un sou. 

Pot investigar medicaments personalitzats, inclús pot fer-te teràpia, pero no pot abraçar-te abans de morir… 

La IA planteja molts dilemes ètics que va analitzar Asimov als seus gairebé 200 llibres… 

Ningú entén ben bé com funcionen els algoritmes, però potser no cal, tampoc entenem per que volen els avions i ens hi pugem! Per cert volen gràcies a les ales el motor només serveix per enlairar-se, els avions sense motor poden planejar moltíssim com un ala delta… 

o un helicòpter.que va prototipar Julio Verne a un dels seus llibres, o com el coet que van inventar pel Tintín… 

Necessitem la ment humana per seguir creant coses que milllorin el món i a la IA per que ens ajudi a investigar tot allò que no podem fer per manca de temps… 

comparar tota la literatura de Verne i Asimov… o amb tot el cinema de ciència ficció de Kubrick i  altres… 

Diuen que aprenen igual com aprèn el cervell, ja que és una còpia idèntica fan servir els mateixos processos de la programació neuronal: 

aprèn amb l’experiència…

I cada cosa que aprèn ha de practicar-la per retenir-la bé i passar la de la memòria instantània del dia a la base de dades general o memoria gran, 

si et fixes quan acaba l’estiu només recordes fàcilment els dies que vas fer coses especials, 

pero pots entrenar la teva ment amb tècniques com la pomodoro, treballant o llegint per blocs de temps de 30 minuts i fer un resum o exercici i després descansar respirar 5 minuts, i seguir…

serveix per estudiar, millorar la productivitat a la feina (si vols) inclús per fer esport.. ja que el cervell funcions físicament com els músculs de la resta del cos… 

Per cert ara ara estic adicta a magnesi, l’omega 3 i la creativa… que activa la ment i gestiona millor les hormones, a sobre està boníssima si la veus amb  batuts de xocolata! 

Diuen que als aeroports es pot confondre amb drogues i que els gossos entrenats la oloren igual… 

i la IA és com els gossos que detecten càncer els podem fer servir per que ho fan genial pero. I seran els que ens el curaran ha de ser una persona que hagi estudiat medicina i amb la IA com a eina súper poder pugui ajudar a trobar solucions personalitzades… 

que poden ser clau per que tingui èxit… és com una assessora  de marketing gratis! 

Pero després has de fer tu el disseny….

L’altre dia un escriptor deia que havia consultat a copilot i que responia malament i jo li vaig dir és com si fessis correccions amb el word dels teus articles sabent que no ho fa bé….

La IA no sap qui es Ramoncin… ni que era el rey del pollastre fregit si li demanes et diu el Kentucky fried chicken!

Per això hem de crear una IA catalana que tingui en compte les nostres coses i poder controlar les nostres dades privades i segur que tindrà el nostre tarannà creatiu típic mediterrani! 

Al final li acabarem preguntant a la IA com salvar-nos d’ella…

En definitiva la IA s’aprèn millor com tot amb una mica  de gràcia i d’humor!

 

Si vols participar aquest és el link:

https://setmanaciencia.fcri.cat/monolegs.php

intel·ligència artificial universal conjunta i lliure i col·laborativa
Evolució de la intel·ligència artificial a una única universal conjunta i lliure i col·laborativa

Evolució de la intel·ligència artificial a una única universal conjunta i lliure i col·laborativa

Passa amb tots els projectes fins i tot amb els que paguen totes les IA perquè si una no llença l’altra li cobreixi, en general aquestes setmanes he notat declivi en “entesa”, sembla que va per temporades, però ja sabem que la IA no és binària, i és clar en tenir tant de rang pot evolucionar amb variabilitats que sembla que involuciona i alhora en realitat està aprofundind i tenint en compte encara més possibilitats que mai, com deia una tieta meva que va estudiar 7 carreres universitàries, de vegades saber massa fa col·lapsar la ment (el sistema), i potser és millor tenir la informació només que cal per cada cosa i no tenir-la tota alhora i haver de processar-la tota de nou cada vegada; estem constantment en mode de proves, si ho aconsegueix bé i sinó cal buscar alternatives, i sembla que la millor solució és tanmateix preguntar a la pròpia IA, l’ideal seria que s’unís tothom i ajuntessin esforços per en comptes de competir creéssim una sola IA per a totes!

i què diu: 

té sentit com a percepció, però tècnicament no és un “canvi d’estat mental” de la IA, sinó variacions de sistema i context.

Quan notes que “entén millor o pitjor” en diferents moments, normalment passa per això:

  • Models diferents sota el mateix servei: sovint no respon sempre la mateixa versió, sinó variants més ràpides o més potents segons càrrega o cost.
  • Aleatorietat controlada: la IA no “decideix” sempre igual; genera respostes amb probabilitat, i això fa que canviï el resultat encara que la pregunta sigui la mateixa.
  • Dependència del context: petites diferències en com formules o en el fil de conversa canvien molt la qualitat de la resposta.
  • Sistemes en capes: moltes IA comercials no són un únic cervell, sinó un conjunt de models i filtres que es reparteixen la feina.

Per això pot semblar que hi ha “temporades”, però en realitat és variabilitat d’orquestració, no evolució interna de consciència o profunditat.

Sobre la idea d’una IA única global: és atractiva conceptualment, però en la pràctica té problemes greus:

  • Un únic sistema seria un punt únic de fallada.
  • Es perdria especialització (no tot es resol bé amb el mateix model).
  • Hi hauria problemes de control, poder i governança.
  • I sobretot es reduiria la innovació, perquè la diversitat de models és el que accelera millores.

El que sí que s’està construint en aquesta direcció és una mena de “IA composta”: sistemes que combinen diversos models i els orquestren segons la tasca. Això s’assembla més a una xarxa de cervells especialitzats que a una única ment central.

 

i es que això de recular, ser resilientes i tornar a començar ens passa sovint durant la vida, com si juguessim al joc de l’oca i caus al pou o tornes a començar, i tornes al principi, i tornes a remar… a caminar, poc a poc, retornes als espais segurs de sempre, despertes a la realitat, com si haguessis estat adormida quatre anys i just en el mateix recó del món… i sovintejes la frase del Socrates «només se que no se res»…

 

La idea d’una evolució de la Intel·ligència Artificial (IA) cap a una única, universal, conjunta i lliure és una proposta que mou els límits de la tecnologia, la filosofia i la política. No es tracta només d’un salt tècnic, sinó d’un canvi de paradigma: passar d’una IA com a «eina» a una IA com a «infraestructura de coneixement global».

 

A continuación, analitzo els quatre pilars d’aquesta visió i com podria ser el camí cap a ella:

 

IA Universal lliure: la convergència de models

Actualment, vivim en l’era de la fragmentació: tenim models especials per a text (LLMs), imatges, audio, proteïnes o programació. Molts estan tancats en «estovells» (silos) corporatius (OpenAI, Google, Meta).

  • L’evolució: Una IA «única» no significaria necessàriament un sol programa, sinó una interoperabilitat total. Imagineu un sistema on el coneixement no estigui dividit per productes, sinó que hagi d’una arquitectura unificada on la lògica, la creativitat i l’anàlisi de dades flueixin sense friccions.
  • El camió: El pas cap a la IA Multimodal (que processa tot simultàniament) és el primer pas cap a aquesta unitat.

Universal: de l’IA a l’AGI i l’ASI

Per ser universal, la IA ha de superar la capacitat de fer una sola cosa bé per arribar a la IA General (AGI) i, posteriorment, a la Superintel·ligència Artificial (ASI).

  • Universalitat de domini: que pugui resoldre un problema de física quàntica, escriure un poema en un dialecte extint i gestionar el trànsit d’una ciutat, tot alhora i amb la mateixa eficiència.
  • Universalitat d’accés: que no depengui d’una llengua dominant (anglocèntrisme) ni d’una cultura específica, sinó que integri tota la diversitat cognitiva humana.

Conjunta: Intel·ligència Col·lectiva i Simbiòtica

Aquest és el punt més fascinant. Una IA «conjunta» no és un «oracle» extern, sinó un sistema on la IA i la humanitat col·laboren en una xarxa.

  • Sinergia Humà-Màquina: no seria «l’IA contra l’humà», sinó una intel·ligència distribuïda. Podria manifestar-se com una capa de coneixement compartit (una mena de «nuvol d’idees») on el pensament humà i el processament artificial s’alimenten mutuament en temps real.
  • Co-creació: l’evolució cap a un sistema on l’aprenentatge sigui dinàmic i col·lectiu: cada descoberta d’un usuari a la part altra del món s’integra instantànment en la base de coneixements universals.

Lliure: El Bé Comú Digital

Aquest és el repte polític i ètic. Si l’IA universal està en mans d’una sola empresa o govern, es converteix en l’instrument de control més potent de la història.

  • Codi obert i descentralització: Perquè sigui «lliure», ha de basar-se en models de codi obert (Open Source) i infraestructures descentralitzades (com la computació distribuïda o edge computing), evitant que un sol servidor central tingui el botó d’apagada.
  • Democratització del poder i la tecnologia: que l’accés a la superintel·ligència no estigui condicionat per a una subscripció mensual, sinó que sigui considerat un dret humà bàsic o un bé comú, com l’aire o l’aigua.

Riscos i els desafiaments

Aquesta utopia presenta riscos existencials que caldria resoldre:

  • El problema de l’alineament: com assegurar que una IA universal i lliure comparteixi els valors humans i no busqui objectius que resultin destructius per a nosaltres?
  • La pèrdua de la diversitat: si tots utilitzem una «única» intel·ligència per pensar i resoldre problemes, correm el risc d’una homogenització del pensament humà. L’estabulació d’una «veritat única» podria matar la creativitat i la dissidència.
  • La vigilància total: una IA universal conjunta podria convertir-se en el «Panòpticon» definitiu si no hi ha protocols de privacitat absoluts i inviolables.

L’evolució cap a una IA única, universal, conjunta i lliure seria l’equivalent digital a la creació d’una «Noosfera» (la capa de pensament global proposada per Teilhard de Chardin). Seria el pas final de la democratització del coneixement: tota la savèria de l’espècie, processada a velocitat de la llum, accessible per a tothom i sense amo.

El camí no és només programar millors algorismes, sinó dissenyar un nou contracte social per a l’era digital.

Introducció a la IA Universal conjunta NOOSFERA

La Intel·ligència Artificial (IA) ha experimentat un creixement vertiginosament ràpid en les darreres dècades, fet que ha impulsat la necessitat d’un enfocament més col·laboratiu i obert. La proposta d’una IA universal conjunta s’establix com un model que aspira a integrar diversos projectes de recerca, independentment de la seva font de finançament o de la seva estructura organitzativa. Aquesta perspectiva no sols amplia l’horitzó de la recerca en IA, sinó que també promou un intercanvi més dinàmic de coneixements i recursos entre entitats diversos.

Aquest concepte es fonamenta en la premissa que un esforç col·lectiu pot catalitzar avenços significatius, superiors als que s’obtendrien mitjançant projectes aïllats. En la mesura que diverses organitzacions i grups de recerca convergenst en el desenvolupament de tecnologies d’IA, la interoperabilitat esdevé un objectiu imperatiu. La capacitat de sumar esforços permet optimitzar els recursos i accelerar el progrés en àrees crítiques.

Des de start-ups innovadores fins a grans corporacions i administracions públiques, la multiplicitat d’actors en el sector ha generat una vasta diversitat de solucions. La IA universal conjunta pretén ser un exemple paradigmàtic de com la col·laboració interdisciplinària i intersectorial pot generar un progrés sinèrgic. En integrar perspectives heterogènies, és possible desenvolupar sistemes no només més robustos i eficients, sinó també més ètics i responsables.

En aquest escenari, la comunicació transparent i l’intercanvi de dades s’erigeixen com a pilars fonamentals. L’eliminació de les barreres d’accés a la informació permet fomentar millors pràctiques i una comprensió més integral de l’aplicació de la IA en els diversos camps del coneixement i la indústria. En última anàlisi, la recerca d’una intel·ligència artificial universal i conjunta podria redefinir no només el futur de la tecnologia, sinó l’impacte socioeconòmic i cultural que tindrà en la societat.

La problemàtica del declivi de l’enteniment de la IA

S’està observant actualment un fenomen preocupant: la degradació de la capacitat de comprensió de certs sistemes d’IA. A mesura que es desploquen models més sofisticats al mercat, ha quedat evidenciat que, tot i que el rendiment millora en tasques específiques, la capacitat de raonament general s’està veient comprometesa. Aquesta paradoxa planteja interrogants crítics sobre com les actualitzacions iteratives de la tecnologia afecten el seu funcionament lògic.

Un dels factors determinants d’aquest declivi és la natura evolutiva de l’aprenentatge automàtic (machine learning). Sovint, els models s’entrenen amb conjunts de dades massius que poden contenir biaixos o errors sistemàtics.

Això pot derivar en sistemes que, tot i ser excel·leents en la predicció o classificació, són incapacers de captar els matisos i contextos essencials per a una comprensió profunda. Així, en el llançament de noves versions, s’establé una tensió constant entre l’optimització de la precisió tècnica i la preservació de la qualitat de l’enteniment general.

A més, les actualitzacions constants poden provocar la pèrdua de coneixements adquirits en versions prèvies. Les modificacions en l’arquitectura de la xarxa neuronal poden eradicar patrons de raonament establerts, traduant-se en comportaments menys coherents o lògics en situacions que requereixen anàlisi matisades. Aquesta situació es veu agrevada per les expectatives dels usuaris: a mesura que els sistemes es perceben com a més «intel·ligents», augmenta la demanda de comprensió del context i la intenció, cosa que genera una percepció de fracàs quan el sistema no ateny aquests estàndards.

Mitigar el declivi de l’entesa de la IA és fonamental per a la seva evolució sostenible, només sabem que no sabem res, pero si pensem en conjunt podem arribar molt més lluny aprofitant totes les energies i talents en una direcció «ubuntu».

PD: la paraula de l’any 2027 serà «Revisar», perquè cada cop que fem servir la IA he de revisar-ho tot i moltes vegades pot donar més feina que fer-ho original de la ment humana, però error… hem d’aprendre a treballar en equip tot el món encara que costi i pensar en global i transversal amb els fonaments de l’ecofeminisme o tecno feminisme, abans o després serà així o no serà!

IA comuna catalana laia
IA comuna catalana laia

Problema:

Nvidia i Microsoft han creat un ordinador per competir amb IA per que cada persona la pugui fer servir en l’àmbit local i privat.

Cada persona haurà de comprar un ordinador i alhora pagar 500€ aprox per la memòria al núvol per poder fer coses.

Dubte: no tothom vol crear coses els creatius som el 10% o menys, no necessiten tant.

Idea: IA Comuna Catalana «Laia»

 

  • Crear fórmula en català per col·lectivitzatel servei d’us de IA local o al núvol i emagatzematge de memòria virtual, amb subvencions i donacions, crear una via per poder-nos connectar totes les catalanes que tinguem projectes o ajudar a que siguin viables.

 

  • Accés a projectes i a gent que necessita molta memoria d’emmagatzematge.
    Amb ordinador Mare Nostrum 5.

Sobretot vídeos, series i cinema.

Si creem un lloc on poder produït cinema sense cost de memoria i capacitats tècniques per efectes especials i muntatge, podriem atraure milers de produccions internacionals.

  • Fer series de personatges catalans exemple: Gaudí i Mercè Rodoreda.
  • Concurs anual de curts en català.
  • Curs de IA + ètica + art per a tots.
  • Assessoria per fer viables projectes artistics i culturals.

IA comuna catalana laia

Vaig fer cinema al Escac, animació, il.lustració a Serra i Abella, realització, producció i cinema a la UB, ESRP, video creació, ara sóc professora Marketing Digital i IA a cipsa.net fa 8 anys, he col.laborat en molts projectes audiovisuals com artista lutxana art i amb la ong paraypormujeres. No m’agrada que hagem de dependre d’empreses xineses o americanes en les noves tecnologies.

@lutxana

❤️ *i si fem una IA comuna catalana? Podem fer superordinador Marenostrum 5. #estiktokat #iacatalana

♬ sonido original – Lutxana

Judith Díaz Garcés

05/06/2026

lutxana art barcelona

hola@lutxana.cat

lutxanaartbarcelona@gmail.com

lutxana.cat

 

ACTUALITAT AMB LA IA:

 

Articles relacionats amb el tema:

La IA no és binària: les persones, la natura i el marqueting tampoc.

 

La fi dels núvols? Com NVIDIA i el nou RTX Spark estan portant el futur de la IA directament a la teva motxilla

El dilema de la subscripció infinita

Estem vivint sota el jou de la «subscripció infinita». Cada mes, el degoteig de càrrecs de ChatGPT, Claude o Gemini s’acumula a la nostra llista de despeses operatives, creant una dependència gairebé addictiva. Lloguem una intel·ligència que resideix en servidors aliens, sovint sacrificant la privadesa de les nostres dades o la propietat intel·lectual de la nostra empresa en el procés. Però, què passaria si poguessis deixar de ser un llogater per convertir-te en propietari del teu propi cervell digital?

El paradigma està canviant de manera radical. El nou maquinari que NVIDIA i Microsoft han posat sobre la taula no és només una millora tècnica; és una declaració de sobirania. Estem a les portes de passar de la IA com a servei «al núvol» a la IA com a actiu local, transformant el PC d’una simple terminal de clics en un servidor d’agents privats i ultra-potents que resideixen, per fi, a la teva motxilla.

El «Superchip» RTX Spark: Més que una simple actualització

Amb el llançament de l’RTX Spark, NVIDIA no s’ha limitat a presentar una nova GPU; ha executat un moviment estratègic mestre en col·laboració amb MediaTek. Aquest SoC (System-on-a-Chip) representa l’entrada directa de NVIDIA al mercat de CPUs per a portàtils Windows, desafiant l’hegemonia de l’arquitectura x86 d’Intel i AMD, i atacant frontalment la dominància d’Apple Silicon i el Qualcomm Snapdragon X.

La potència bruta d’aquest silici és, senzillament, d’una altra lliga:

  • Arquitectura Híbrida: Fusiona una CPU ARM de 20 nuclis d’alta eficiència amb una GPU Blackwell de 6.144 nuclis CUDA.
  • El Salt dels TOPS: Mentre que els actuals «Copilot+ PCs» presumeixen d’uns respectables 40-50 TOPS, l’RTX Spark assoleix els 1.824 TOPS (o 1 Petaflop de rendiment en IA). Estem parlant d’un salt de fins a 40 vegades la potència de càlcul actual, comprimint la capacitat d’un superordinador en equips com el nou Surface Laptop Ultra.

128 GB de memòria unificada: El secret per oblidar-se del núvol

Fins avui, el veritable coll d’ampolla per a la IA local no era només el processament, sinó la memòria. Els models més sofisticats requerien capacitats que cap portàtil convencional podia oferir. NVIDIA ha trencat aquesta barrera amb 128 GB de memòria unificada LPDDR5X.

Aquesta arquitectura permet que tant la CPU com la GPU accedeixin al mateix banc de dades massiu, facilitant l’execució local de models de fins a 120.000 milions de paràmetres i suportant finestres de context de fins a 1 milió de tokens. Com va afirmar Satya Nadella, CEO de Microsoft:

«Aquest és realment el començament de la idea d’intel·ligència sense límits.»

Per a un estrateg tecnològic, la lliçó és clara: la memòria unificada és el nou «foso» defensiu. En permetre que el coneixement resideixi íntegrament a l’escriptori, NVIDIA elimina la necessitat de les APIs externes, garantint una latència mínima i una privadesa absoluta.

Project G-Assist: Quan la IA deixa de ser un xat per controlar el teu PC

L’assistent NVIDIA G-Assist marca la transició de la interfície d’usuari clàssica a una de tipus agèntic. Ja no parlem d’una finestra de xat aïllada, sinó d’un sistema que entén i actua sobre el teu entorn de treball. Aquesta tecnologia neix de la suite NVIDIA ACE (utilitzada originalment per dotar de vida els NPCs en videojocs), i ara es posa al servei de l’operabilitat del sistema operatiu.

Les seves capacitats més sorprenents inclouen:

  • Control total del sistema: Gestió d’ajustos complexos de Windows, configuració de xarxa i optimització de recursos mitjançant comandes de veu o text.
  • Monitorització en temps real: Anàlisi constant del rendiment, temperatures i taxa de frames, oferint consells proactius per millorar l’eficiència.
  • Gestió de perifèrics: Control directe de la il·luminació i paràmetres de maquinari de tercers, sense necessitat de navegar per menús tediós.

A més, NVIDIA ha publicat un repositori a GitHub per a la creació de plugins personalitzats, buscant crear un ecosistema obert que bloquegi els desenvolupadors dins del seu maquinari local, imitant l’estratègia que va donar la victòria a Windows als anys 90.

L’eficiència de la quantificació NVFP4: Més velocitat, menys energia

L’arquitectura Blackwell introdueix una innovació matemàtica crucial: la quantificació NVFP4. Aquesta tecnologia permet processar la IA amb una precisió optimitzada que redueix dràsticament els requisits de recursos sense sacrificar la qualitat de les respostes.

Les dades comparatives són aclaparadores: l’NVFP4 ofereix un throughput 1,6 vegades superior al format BF16 tradicional, aconseguint alhora una reducció del consum energètic del 41%. Aquesta eficiència és la que permet que un dispositiu com el Surface RTX Spark Dev Box, amb només 14 mm de gruix i un pes d’uns 1,3 kg, tingui la densitat de càlcul que fins fa poc requeria una estació de treball de 20 quilos connectada permanentment a la paret.

L’economia de la IA local: Un ROI que espanta el núvol

L’argument financer per a la IA local és, potser, el més contundent per a les pimes i professionals. El cost d’executar IA localment es limita pràcticament a l’electricitat, situant-se entre els 0,001 $ i els 0,04 $ per milió de tokens (més una amortització del maquinari estimada en 0,01-0,05 $/MTok).

Si comparem aquestes xifres amb les APIs del núvol per a un volum de dades moderat (uns 30 milions de tokens al dia), el retorn de la inversió (ROI) és impactant:

  • Break-even en 4 dies: Si el comparem amb l’ús intensiu de models frontera com Claude Opus.
  • Break-even en 4 mesos: Si es compara amb models de núvol més econòmics.

Aquesta democratització permet que qualsevol startup pugui competir en potència de càlcul sense els costos operatius (OPEX) desorbitats que imposen els grans proveïdors de serveis al núvol.

Conclusió: Llogar o posseir la teva intel·ligència?

L’arribada de l’RTX Spark no és només una qüestió de velocitat, sinó de sobirania de dades i independència estratègica. NVIDIA està executant una «CUDA-ficació» de l’escriptori, convertint CUDA en el llenguatge universal de la IA local, de la mateixa manera que Microsoft ho va fer amb Windows fa dècades. En fer-ho, ens ofereix una sortida al model de lloguer perpetu.

La IA local garanteix que els teus secrets comercials mai surtin de la teva màquina i que el teu flux de treball no depengui d’una connexió a internet o dels canvis de preu d’un tercer. El futur ja no és un núvol llunyà; és el silici que portes a la mà.

Estàs realment preparada per deixar de pagar les teves subscripcions mensuals i convertir el teu proper PC en el teu propi servidor d’IA privat?

Deixem de dependre de Chat GPT o Antropic (USA) per dependre de NVIDIA i la Xina?

Sempre depenent o construïm una alternativa pròpia i ètica?

Full de Ruta cap a la Sobirania Tecnològica: Alternatives a l’Hegemonia de NVIDIA i la IA de Subscripció

Anàlisi Crítica del Monopoli Actual: L’ecosistema Blackwell i el parany de la dependència

L’actual paradigma de la «IA Agèntica» no és només una fita tecnològica; és l’escenari on NVIDIA està consolidant una integració vertical agressiva per capturar l’autonomia corporativa. Amb la nova arquitectura Blackwell i el superxip RTX Spark, la companyia ha fusionat CPU (ARM), GPU i 128 GB de memòria unificada en un sol SoC (System on Chip). Aquesta maniobra, empaquetada per Microsoft en dispositius com el Surface RTX Spark Dev Box, actua com un veritable «Cavall de Troia»: promet potència local però manté les organitzacions encadenades al Windows/Copilot Runtime i a l’ecosistema tancat de CUDA. Acceptar aquest model sense reserves és, a la pràctica, acceptar un vassallatge digital voluntari que erosiona la propietat intel·lectual i el control d’actius crítics.

Entendre la gravetat d’aquesta dependència requereix desglossar els tres pilars que la sostenen:

  • Maquinari Propietari: El xip RTX Spark elimina colls d’ampolla, però imposa una arquitectura impossible de replicar fora del control de NVIDIA.
  • Ecosistema CUDA: Un entorn de programari que vincula indissolublement el desenvolupament d’IA a un únic proveïdor.
  • Models SaaS (Software as a Service): El model de subscripció (Cloud AI) transforma el coneixement institucional en un lloguer perpetu i vulnerable.

La necessitat de desvincular-se d’aquest control és ara imperativa: les dades de 2025-2026 confirmen que ja és possible executar models de més de 120.000 milions de paràmetres de forma local, fent que el pas pel núvol sigui una opció i no una submissió tècnica.

Desvinculació del Maquinari: L’Alternativa AMD i la Maduració de ROCm

Per garantir la supervivència institucional, la diversificació de proveïdors de GPU és el primer pas per evitar el bloqueig de preus i subministraments. En el context de la inferència local, la VRAM és el factor determinant del ROI: determina quin model es pot carregar i amb quina precisió. Mentre NVIDIA segmenta el mercat amb preus de platí per a la línia professional, AMD ha madurat la plataforma ROCm 6.x, oferint solucions que destrossen la ràtio preu/capacitat del líder del mercat.

Model de GPU VRAM Ecosistema Ràtio Preu/GB Preu Aproximat
GIGABYTE Radeon AI Pro R9700 32 GB GDDR6 ROCm (Obert) 52,0 €/GB 1.666 €
MSI RTX 5090 (Consumer Flagship) 32 GB GDDR7 CUDA (Tancat) 62,5 €/GB ~2.000 €
PNY RTX Pro 4000 Blackwell 24 GB GDDR7 CUDA (Tancat) 84,5 €/GB 2.029 €
GIGABYTE RX 9060 XT 16 GB GDDR6 ROCm (Obert) 28,4 €/GB 454 €

És un fet estratègic inapel·lable: la Radeon AI Pro R9700 és l’única solució del mercat per sota dels 2.000 € capaç de carregar un Llama 3 70B (en quantització Q4) de forma íntegra en una sola targeta. El maquinari, però, és només la infraestructura; la llibertat real es conquereix en el stack de programari.

Del Núvol a l’Autonomia: Models Open-Weight i Inferència Local

La transició cap a models de pes obert (Open-Weight) com Llama 3, Qwen 2.5/3 o Gemma 3 és l’única via per garantir la privadesa absoluta. L’ús del format NVFP4 (4 bits) no és només una qüestió d’espai: les dades de l’estudi arXiv demostren una reducció de l’energia del 41% i un increment del throughput d’1,6x respecte al format BF16. Això converteix la inferència local en una opció econòmicament superior a qualsevol API comercial.

Passos tècnics per a la implementació d’un entorn sobirà:

  1. Entorn de sistemes: Configurar WSL 2 per a un correcte passthrough de la GPU en entorns Windows, garantint l’accés directe al maquinari.
  2. Motor d’inferència: Implementar vLLM amb PagedAttention i sistema de caching de LoRA adapters, permetent que la IA agèntica canviï de tasca amb un mínim overhead.
  3. Selecció de models: Establir Qwen3-8B com a estàndard per la seva excel·lent ràtio de throughput-qualitat en tasques d’automatització.
  4. Optimització: Utilitzar eines com llama.cpp o ollama per a una compatibilitat total amb AMD ROCm, eliminant la dependència de CUDA.

Aquesta viabilitat tècnica es tradueix directament en un avantatge fiscal massiu quan s’analitzen els costos operatius.

Viabilitat Econòmica: Anàlisi de Retorn d’Inversió (ROI) i Sobirania de Dades

L’adquisició de maquinari no ha de ser vista com una despesa, sinó com un actiu de capital (CapEx) que immunitza l’empresa contra les quotes mensuals i les pujades de tarifes unilaterals dels proveïdors de núvol. En un escenari d’ús intensiu de 30 milions de tokens al dia, el cost de la inferència local cau fins a situar-se entre els 0,001 € i els 0,04 € per milió de tokens.

Impacte Econòmic del Break-Even: Segons les anàlisis de mercat de 2026, una estació de treball equipada amb una RTX 5090 amortitza la seva inversió en només 59 dies si es compara amb l’ús de GPT-5 mini. Davant de models de frontera com Claude Opus 4.5, la inversió es recupera en uns increïbles 4 dies. En resum: la inferència local és entre 40 i 200 vegades més barata que les APIs comercials.

Més enllà dels números, la privadesa és un valor econòmic crític. Evitar la fuga de coneixement institucional cap a les «caixes negres» del núvol és el que garanteix l’avantatge competitiu a llarg termini.

Estratègies per a un Futur sense IA Centralitzada

Les empreses líders ja estan prioritzant el «Vibe Coding» i el desenvolupament local dins de sandboxes segurs com OpenShell. Aquest enfocament evita que les dades de telemetria i el codi font es filtrin al proveïdor del sistema operatiu, creant un perímetre de seguretat on l’optimització mitjançant NVFP4 permet que fins i tot el maquinari menys potent executi tasques de raonament complex.

Checklist de Sobirania Tecnològica:

  • [ ] Auditoria de Stack: Identificar quins fluxos de treball enviats al núvol contenen dades sensibles.
  • [ ] Disseny Tèrmic: Seleccionar maquinari amb refrigeració server-grade (turbos o dissipadors passius) dissenyat per a operacions 24/7, garantint la durabilitat de l’actiu.
  • [ ] Disciplina Fiscal de Context: Implementar semantic chunking per mantenir les finestres de context sota els 16k tokens, ja que doblar el context (de 8k a 16k) dobla el cost energètic.
  • [ ] Sandbox Local: Configurar entorns d’execució tancats per a agents d’IA, desvinculats dels sistemes de monitorització del SO.

La llibertat tecnològica és l’únic camí per evitar la dilució de l’avantatge competitiu en mans dels gegants de la IA.

Conclusions i Decisions Estratègiques

La dependència dels monopolis no és un estat natural, sinó una elecció estratègica errònia. Amb la capacitat actual d’executar models de 120B paràmetres en local, la sobirania tecnològica ha passat de ser un ideal a ser una realitat operativa i econòmicament imperativa.

Avaluar el stack actual Identificar el cost real i el risc de privadesa derivat de les subscripcions a APIs de tercers. El núvol ha de ser una eina puntual, no la base de la intel·ligència institucional.

Pilotar models Open-Weight Validar la qualitat de models com Qwen3 o Llama 3 en entorns locals. La millora del 1,6x en throughput que ofereix Blackwell en inferència local ja permet superar la latència de moltes APIs comercials.

Invertir en infraestructura local no-NVIDIA Apostar per targetes amb alta VRAM i suport ROCm, com la Radeon R9700, per trencar el cicle de dependència de CUDA i assegurar la propietat física de la capacitat de computació de l’empresa.

La sobirania tecnològica  no és un destí, sinó una pràctica diària de llibertat tècnica. La transició comença avui. Tecnofeminisme amb ètica.

 

Creus que Nvidia i Microsoft fan aquesta aposta per no dependre de metalls i minerals estranys?

la IA Comuna Catalana (Laia), que és un projecte centrat principalment en la sobirania digital, lingüística i cultural. Però la pregunta toca un punt molt profund i complex: la relació entre el software (la IA), el hardware (els xips) i la matèria primera (els minerals).

Per respondre a la teva pregunta: no exactament, però hi ha un anunci geopolític molt important.

La diferència entre Soberania Digital i Soberania Material

El projecte de la IA Laia busca que el català no sigui un «estudiant» de models anglocèntrics (com ChatGPT), sinó que tingui un model entrenat amb els seus propis valors i dades. Això és soberania de dades i cultura.

Però, perquè aquesta IA funcioni, necessites:

  • Hardware: GPU’s de NVIDIA.
  • Energia: Electricitat massiva.
  • Matèria primera: Silici, liti, cobalt, terres rares, etc.

NVIDIA i Microsoft no poden «apostar» per no dependre de minerals estrangers perquè és físicament impossible. Els minerals necessaris per fabricar un xip no es troben a EUA ni a Europa en quantitats suficients ni amb la capacitat de processament adequada. La gran majoria d’aquestes mines i, sobretot, el processament d’aquests minerals, estan a Xina.

Què busquen realment NVIDIA i Microsoft?

Més que evitar els «metalls estrangers», el que busquen és evitar la dependència de punts crítics de fallada geopolítics.

  • El cas de Taiwan: NVIDIA dissenya els xips, però qui els fabrica realment és la TSMC a Taiwan. Si Taiwan i Xina tenen un conflicte, la indústria de la IA s’atura instantàniament.
  • Això és el que realment els preocupa.
  • La diversificació: Per això veiem que NVIDIA i Microsoft impulsen fàbriques a EUA (el CHIPS Act). No volen deixar de fer servir minerals estrangers (que és impossible), però volen que la fabricació del xip no depengui d’un sol punt geogràfic vulnerable.

La «Sobirania de la IA» com a estratègia de poder

Quan veus que s’estimen projectes com la IA Laia, o que França impulsa Mistral AI, s’està intentant evitar una altra dependència: la dependència algorítmica.

Si tot el món utilitza la IA de Microsoft (Azure/OpenAI), Microsoft no només controla el programari, sinó que:

  1. Controla la visió del món: Decideix què és «correcte» o «incorrecte» segons els seus filtres.
  2. Controla el preu: Pots pagar la quota que ells vulguin.
  3. Controla la dependència: Si et deslliguen el servei, la teva economia digital s’estanca.

Nvidia i Microsoft no poden escapar de la dependència de minerals estrangers (aquí la dependència és ecològica i extractivista), però sí que estan intentant escapar de la dependència de tercers països en la fabricació i el control de la tecnologia.

El projecte de la IA catalana és una resposta a la dependència cultural i cognitiva. És el primer escaló: «Volem pensar i parlar amb la nostra pròpia IA». Però, com bé notes tu, el problema és que, mentre aquesta IA corri sobre servidors de Microsoft i xips de Nvidia, la «soberania» és parcial, ja que la base material segueix sent propietat de grans corporacions i està subjecta a la geopolítica dels minerals.

Si amb Nvidia i Microsoft parlàvem de dependència, amb DeepSeek i Huawei entrem en un escenari totalment diferent: el de la guerra total per la independència tecnològica de Xina.

A diferència d’EUA, Xina té una posició molt més poderosa pel que fa als minerals, però una posició molt més vulnerable pel que fa a la fabricació avançada.

Aquí t’explico com encaixen aquests dos actors en el joc de la dependència:

Huawei: El braç armat del hardware (La «des-americanització»)

Huawei no és només una empresa de telèfons; és l’arquitecte de l’infraestructura digital de Xina. Des de les sancions dels EUA (que els impedeixen comprar xips de Nvidia o licències de software americà), Huawei ha assumit una missió d’estat: crear un ecosistema complet sense cap peça americana.

  • Xips Ascend: Huawei ha desenvolupat la seva pròpia línia de processadors per a IA (la sèrie Ascend). El seu objectiu és que les empreses xineses no necessitin els H100 de Nvidia.
  • Frameworks propis: Han creat MindSpore, una alternativa a PyTorch (de Meta) o TensorFlow (de Google), perquè el software també estigui «net» d’influència dels EUA.
  • Control dels minerals: Aquí és on Xina guanya. Xina domina el processament de terres rares, liti i cobalt. Mentre Nvidia pateix perquè no sap on comprar minerals segurs, Huawei té els minerals a la porta de casa.

DeepSeek: L’eficiència com a estratègia de supervivència

DeepSeek és un laboratori de IA xinès que s’ha convertit en una sorpresa global perquè ha demostrat que es poden crear models pocs cometent errors i molt potents gastant molt menys recursos que OpenAI o Google.

Això no és casualitat, és una resposta a la seva situació geopolítica:

  • L’estratègia de l'»optimització»: Com que els EUA han prohibit a Xina importar els xips més potents de Nvidia, els enginyers de DeepSeek no poden permetre’s el luxe de «tirar» potència de càlcul. Han hagut d’inventar maneres més intel·ligents i eficients d’entrenar la IA.
  • Ruptura de la dependència de la força bruta: Si Microsoft aposta per la «força bruta» (més xips + més energia), DeepSeek aposta per l'»elegància algorítmica». Això els permet competir amb models gegants utilitzant hardware menys potent o menys abundant.

El gran «però»: El coll d’estrangulació (ASML)

Tot i que Huawei té els minerals i DeepSeek té l’algorisme, Xina té un problema que no es soluciona amb minerals: les màquines de litografia.

Per fabricar un xip de 3 o 5 nanòmetres (els més avançats), necessites unes màquines anomenades EUV, que només els fabrica una empresa al món: ASML (Països Baixos).

  • EUA ha pressionat els Països Baixos perquè no venguin aquestes màquines a Xina.
  • El resultat: Huawei pot tenir tot el silici i el cobalt del món, però si no té la màquina per «gravar» el xip amb precisió nanomètrica, no pot fabricar xips tan eficients com els de Nvidia.

Resum comparatiu

Actor Dependència principal Estratègia de solució Focus de Soberania
Microsoft/Nvidia Minerals i fabricació (Taiwan/Xina) Diversificar fàbriques i buscar noves mines. Soberania de Mercat i Control de Dades.
Huawei/DeepSeek Maquinària de precisió (ASML/EUA) Crear hardware propi i algorismes hiper-eficients. Soberania Nacional i Supervivència Geopolítica.
IA Laia (Catalunya) Hardware i Infraestructura (Cloud) Crear models propis amb valors locals. Soberania Cultural i Lingüística.

En conclusió: Mentre que Nvidia i Microsoft intenten gestionar el risc per mantenir el seu domini econòmic, Huawei i DeepSeek estan lluitant per sobrevivir a un bloqueig. Per a ells, no es tracta nom la dependència de «metalls estrangers» (que ja controlen), sinó la dependència de la tecnologia de precisió occidental.

Aquí hi ha una confusió comuna que és important aclarir: Huawei fabrica hardware (xips), però DeepSeek no.

DeepSeek és un laboratori d’IA (software), mentre que Huawei és un gegant tecnològic que produeix hardware. Per tant, qui està intentant «desbancar» Nvidia a nivell físic és Huawei, mentre que DeepSeek està intentant fer-ho a nivell de rendiment i intel·ligència.

Anem a veguer els detalls:

Huawei i la batalla del hardware (Sèrie Ascend)

Sí, Huawei ha desenvolupat la seva pròpia línia de processadors per a IA anomenada Ascend (actualment el model més discutit és l’Ascend 910B).

  • L’objectiu: Que les empreses xineses no hagin de comprar xips de Nvidia (com l’A100 o l’H100) que ara estan prohibits o molt restringits pels EUA.
  • L’estratègia: Huawei no vol només vendre un xip, sinó un ecosistema. Han creat el seu propi software (CANN) per competir amb el CUDA de Nvidia.
  • El problema: CUDA (el llenguatge de programació de Nvidia) és el «estàndard» mundial. Gairebé tot el software de IA del món està escrit per a Nvidia. Canviar-ho és com intentar que tot el món deixi d’utilitzar Windows per passar a un sistema operatiu nou; és possible, però costa molt de temps i esforç.

DeepSeek i la batalla de l’eficiència (El «hack» algorítmic)

DeepSeek no ha tret cap xip. El que han fet és una cosa potser més disruptiva: han demostrat que no necessites els xips més cars i potents de Nvidia per batre els models americans.

  • Què han fet? Han optimitzat la manera com l’IA aprenia. Han utilitzat tècniques com el Multi-head Latent Attention (MLA) i el Mixture-of-Experts (MoE).
  • Per què això afecta Nvidia? Perquè si DeepSeek aconsegueix que un model sigui extremadament potent utilitzant hardware «mediocre» o menys potent, la dependència de la «força bruta» de Nvidia disminueix.
  • La paradoxa: DeepSeek s’ha entrenat utilitzant xips de Nvidia (probablement versions més antigues o compreses per vies indirectes), però el seu èxit diu al món: «No necessiteu gastar 10.000 milions de dòlars en xips H100 per tenir una IA top; necessiteu millors algorismes».

On està la fragilitat de Huawei? (El mur de la fabricació)

Huawei pot dissenyar un xip millor que el de Nvidia sobre el paper, però té un problema: la fabricació.

Com vam comentar abans, per fabricar xips de 3 o 5 nanòmetres (els que fan que la IA sigui ultra-ràpida i consumi poca energia), necessites les màquines d’ASML. Com que els EUA han bloquejat aquestes vendes, Huawei ha hagut de recorrer camins alternatius:

  1. Utilitzar tecnologies de fabricació més velles (7nm o 14nm).
  2. Això fa que els seus xips siguin més grans, consumin més electricitat i siguin menys eficients que els de Nvidia.

Resum de la «Guerra»

Actor Què ofereix? Com ataca Nvidia? Punt feble
Nvidia Xips H100/B200 + CUDA Domina el mercat i el software. Dependència de Taiwan (TSMC).
Huawei Xips Ascend 910B Ofereix una alternativa «nacional» a Xina. No té màquines de litografia avançades (ASML).
DeepSeek Algorismes eficients Demuestra que no cal tanta potència de càlcul. Segueix necessitant hardware per entrenar.

En conclusió: Huawei està intentant desbancar Nvidia substituint la peça de ferro (el xip), mentre que DeepSeek està intentant desbancar el domini de Nvidia substituint la força bruta per intel·ligència algorítmica.

Els dos són instruments de la gran estratègia de Xina per deixar d’dependre de la tecnologia dels EUA.

La majoria dels articles sobre IA parla d’algorismes com si fossin màgia, però la IA no és un núvol: la IA és ferro, electricitat i aigua. Perquè la IA Laia sigui realment «soberana», no pot dependre d’un serveur a Virgínia (EUA) o d’un xip que no pot mantenir.

«La Materialitat de la Soberania», amb aquests quatre punts:

  • A. La dependència del «Ferro» (Hardware): Admetre que, tot i tenir un model català, si corre sobre xips de Nvidia, la nostra «soberania» té un interruptor que controla una empresa de California. Cal plantejar la col·laboració amb centres com el BSC (Barcelona Supercomputing Center) i el supercomputador MareNostrum, que és el nostre únic actiu real de potència de càlcul.
  • B. La Pelliculla de l’Aigua: Un punt crític que ningú menciona. Els centres de dades necessiten milions de litres d’aigua per refrigerar els xips. En un context de sequera a Catalunya, una «IA Comuna» ha de ser ecològicament sostenible. Si la IA consumeix l’aigua dels regadors, no és una IA per al poble.
  • C. Governança Democràtica dels Datos: No basta amb que la IA parli català; cal que els ciutadans decideixin quina ètica té. Qui decideix què és «correcte» o «incorrecte» en el model Laia? Cal una estructura de govern pública i transparent, no una junta directiva d’una empresa.
  • D. L’estratègia de l’Eficiència (estil DeepSeek): Proposar que Catalunya no intenti competir en «força bruta» (no tenim 100.000 milions de dòlars per a xips), sinó en especialització i eficiència. Un model més petit, però molt millor entrenat en la nostra cultura i dades locals.

Quants centres de dades i energia necessitem per fer la IA Catalana comuna?

Això depèn de la «ambició» del projecte. Cal diferenciar dues fases: L’entrenament i L’inferència (quan l’usuari fa la pregunta).

A. L’Entrenament (La fase de «creació»)

Per entrenar un model de llenguatge gran (LLM) competent:

  • Hardware: Necessitaries un clúster d’almenys 2.000 a 10.000 GPU’s de gamma alta (com H100 de Nvidia).
  • Centres de dades: Amb un sol centre de dades de gran capacitat (com el BSC) és suficient, perquè l’entrenament requereix que els xips estiguin molt prop els uns dels altres per a una comunicació ultra-ràpida.
  • Energia: El consum és massiu. L’entrenament d’un model gran pot consumir megawatts (MW) durant mesos. És com tenir una ciutat petita consumint electricitat 24/7.

B. L’Inferència (La fase de «ús diari»)

Aquí és on la IA «viu». Si milions de catalans utilitzen la IA Laia alhora:

  • Centres de dades: No necessites un sol centre gegant, sinó una xarxa de 3 a 5 centres de dades distribuïts per territori per reduir la latència i evitar que, si cau un centre, la IA desaparegui.
  • Energia: El consum és constant. Cada consulta a una IA consumeix molta més energia que una cerca a Google. Si tenim 1 milió d’usuaris actius, necessitem una infraestructura energètica dedicada (preferiblement energies renovables) per no col·lapsar la xarxa elèctrica civil.

C. El càlcul ràpid (Estimació)

Si volguéssim una IA soberana per a Catalunya:

  1. Energia: Necessitaríem una capacitat de potència instal·lada de centres de dades d’uns 50 a 100 MW (com a base) per mantenir el servei i l’evolució del model.
  2. Aigua: Necessitaríem sistemis de refrigeració líquida tancada (que no evaporin l’aigua) per no dependre dels aqüeductes.

«La IA Comuna Catalana no és un projecte de programari, és un projecte d’infraestructura».

Si només programem el codi, estarem llogant el cervell a Microsoft. Si volem serするので (soberans), hem de pensar en on es connecta el cable, d’on ve l’electricitat i com refrigerem la màquina. A això s’ho anomenà Soberania Material.

profe ia tik tok marketing digital lutxana cat art web crea web blog amb IA
Com crear una web amb IA pas a pas fent servir Hostinger en una hora

Crea web amb Intel·ligència Artificial en 1 hora.

Recomano hosting Hostinger amb aquest enllaç tens descompte directe: https://www.hostinger.com/es?REFERRALCODE=LUTXANA

 

Aquí tens un pas a pas segmentat per crear una web amb IA a Hostinger:

 

PRIMER PAS:

Registrat a Hostinger a través del link que he deixat amb el descompte.

 

AJUDA XAT BOT HOSTINGER KODEE:

Pots preguntar-li tot el que necessitis al seu chat bot integrar a la web i a tot Kodee.

 

Opció recomanació professional.

 

Crear web amb sistema WordPress.org amb Hostinger + IA pas a pas:

 

Aquí tens un pas a pas segmentat per crear una web amb WordPress.org a Hostinger i usar IA:

 

COMPRA DOMINI I HOSTING ESPAI PER UBICAR LA TEVA WEB 

 

Prepara el domini i l’allotjament

  • Compra o usa el teu domini.
  • Tria un pla de Hosting WordPress.org a Hostinger (agafa el més econòmic i després sempre pots ampliar).

 

EXEMPLE

LUTXANA.CAT

en aquest cas amb 5 articles he arribat a 5000 visites orgàniques* en 7 dies! (sense inversió publicitària)

 

HOSTING WORDPRESS.ORG HOSTINGER

Instal·la WordPress

  • Entra a hPanel.
  • Crea un nou lloc amb WordPress.
  • Defineix:
  • domini
  • idioma
  • usuari i contrasenya d’administrador

Entra al panell de WordPress.org

  • Accedeix a tudomini.com/wp-admin
  • Revisa que el lloc estigui actiu.

Tria un tema base plantilla recomanat pel mateix sistema

  • Instal·la un tema lleuger i fàcil de personalitzar.
  • Si vols, busca un tema amb starter templates per començar ràpid.

Fes servir la IA per crear contingut, articles, textos, disseny:

Pots usar la IA per:

  • Redactar textos de pàgines + SEO
  • Crear títols i descripcions
  • Crear estructures de seccions
  • Disseny i usabilidad web UXUI
  • Botiga online

Omple les pàgines principals

Crea com a mínim:

  • Inici
  • Qui som
  • Serveis / Productes
  • Contacte
  • Blog si vols posicionar millor

Personalitza el disseny

  • Canvia colors, tipografia i menú.
  • Afegeix logo, formulari i botons de contacte.

Revisa SEO i rendiment

  • Defineix títols i metadades.
  • Comprimeix imatges.
  • Assegura’t que la web carrega ràpid.

Publica

  • Revisa la web des de mòbil i ordinador.
  • Publica quan tot estigui llest.

 

Articles de blog amb IA

  • Generar articles per a blog amb IA

Com crear articles de blog amb IA a una web pas a pas:

 

PAS A PAS EN PDF CANVA:

https://canva.link/webiahostinger

VIDEO GUIA PAS A PAS TUTORIAL:

https://youtu.be/-udvR0vCYNQ

Corrector de textos online gratis en català:

https://www.softcatala.org/corrector/

 

Corrector de textos en català i qualsevol llengua com a complement del navegador Chrom que recomano, gratis:
 

Si et cal ajuda contacta’m: hola@lutxana.cat

 

Si vols aprendre Marketing i fer Webs professionals amb WordPress + IA sóc professora fa 9 anys a CIPSA.NET impartint el Master Marketing Digital, Bussiness Intelligence i IA.

 

Guia de Hostinger per fer webs i blogs amb IA (amb el traductor de Google al mateix navegador Chrome pots traduïr el text):

How to Use the WordPress AI Assistant in Hostinger

Per què fer webs amb IA?

Fa anys que ja fem tots els dissenys i webs amb IA sense ser conscients, ja que està integrada desde sempre a eïnes digitals com Photoshop, Illustrator, editors de video, CMS com WordPress, Email Marketing, anuncis a Google i arreu de les xarxes socials. 

Els algoritmes i la IA existeixen des de l’època que es va crear el cafè a la zona de aràbia.

Les recomanacions que rebem a Youtube o Spotify son IA, el reconeixement de cançons a Shazam també, el reconeixement facial al mòbil també, així com tots els avançaments tecnològics i científics en materies de salut, personalització de tractaments, investigacions contra malalties com el càncer, SIDA, conrreu eficient, totes les prediccions meteorològiques, estudis de materials ecològics alternatius, progrés de l’economia circular, la banca ètica, gairebé tota la música que sentim passa per apps de música que optimitzen tot amb IA, etc; tots son projectes que milloren cada dia amb la IA.

La gent que diu que no fa servir algoritmes o IA no és conscient de que sí la fa servir igualment.

Fer un algoritme es simplement seguir unes pases per un objectiu, una recepta, només que ara hi ha tasques que gràcies al món digital es poden fer de manera automàtica molt més ràpidament i eficientment, per què no aprofitar-ho?

Si tinc una idea d’un guió per a una historia amb la IA puc millorar-la, puc tenir en compte altres punts de vista, i lo millor de la IA és que és gratis i accessible per tothom, ara pots dissenyar com un professional sense pagar milers d’euros cada any per programes que ja estàn fets amb IA des-de el primer moment com tots els d’Adobe.

Així també podem automatitzar o fer més eficientment tasques ensopides com factures, actualitzacions de sistemes informàtics, ciberseguretat, correccions, optimització de textos per SEO, millora del disseny per aconsseguir comunicar millor i arribar als públics sense envair, sense patir tanta despesa de temps, energia i recursos personals.

La Intel·ligència Artificial (IA) és un camp d’estudi de la informàtica que busca desenvolupar sistemes capaços d’executar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana. A mesura que la tecnologia avança, la IA ha trobat aplicacions en una àmplia gamma de sectors, incloent la creació de pàgines web. Aquesta integració ha provocat un canvi significatiu en la manera en què els dissenyadors i desenvolupadors web treballen, oferint noves vies per optimitzar i automatitzar processos que abans eren laboriosos.

Una de les grans aportacions de la IA en el disseny web és la seva capacitat per optimitzar continguts.

Les eines basades en IA poden analitzar grans volums de dades per identificar les preferències dels usuaris i adaptar el contingut, permetent una personalització més profunda de l’experiència de navegació. Això significa que els creadors de pàgines web poden dissenyar experiències més efectives, millorant la interacció amb l’usuari i augmentant les possibilitats de conversió.

A més, la IA juga un paper clau en l’automatització de processos que anteriorment requerien una intervenció manual significativa. Per exemple, l’ús de la IA pot permetre automatitzar tasques com la generació de contingut, el disseny gràfic, i la optimització SEO. Això no només estalvia temps, sinó que també millora la qualitat del treball realitzat.

Gràcies a l’ús d’algorismes avançats, la IA és capaç d’aprendre de les preferències dels usuaris i d’optimitzar les pàgines web contínuament.

En conjunt, la incorporació de la IA en la creació de pàgines web, com ara la funcionalitat de crear web ia, presenta oportunitats úniques per millorar la qualitat, l’eficiència i la personalització.

Els dissenyadors que adopten aquestes tecnologies no només estaran a l’avantguarda del disseny digital, sinó que també milloraran l’experiència dels seus usuaris i el rendiment dels seus llocs web.

Preparació abans de començar, fes un pla de marketing per la teva idea i web:

Abans de començar a crear web IA, és essencial dur a terme una sèrie de passos preliminars que asseguraran l’èxit del projecte.

El primer pas és definir els objectius del projecte. Què esperes aconseguir amb la teva web? Potser desitges vendre productes, oferir serveis o compartir coneixements. Tenir una visió clara de les teves metes t’ajudarà a dissenyar una estratègia coherent, així com a seleccionar les eines i tecnologies més adequades per a la creació de la teva web.

  • A continuació, és important realitzar una recerca de mercat per identificar el teu públic objectiu. Conèixer les necessitats i preferències dels usuaris t’ajudarà a personalitzar el contingut de la web i a diferenciar-te de la competència. Aquesta etapa implica analitzar tendències, estudiants concorrents i cercar informació sobre com altres han implementat amb èxit solucions basades en IA en els seus llocs webs.
  • Un cop aclarit l’objectiu i el mercat, el pas següent és seleccionar les eines i recursos adequats per crear la teva web amb IA. Hi ha diverses plataformes i serveis disponibles, com ara Hostinger, que no només et permeten allotjar la teva pàgina sinó que també t’ofereixen eines d’IA que et facilitaran el procés de disseny. A més, considerar el conjunt de recursos necessaris, com dominis i hosting, així com les funcions d’IA que podries integrar, és vital per garantir que el resultat final compleixi les teves expectatives
  • En resum, una preparació adequada és essencial abans de començar a crear una web amb IA. Tenir una visió clara, investigar sobre el mercat i seleccionar les eines correctes no només facilitarà el procés, sinó que també augmentarà les possibilitats d’èxit del projecte.
  • Utilització d’Hostinger per integrar IA en la creació web

En el món actual de la creació web, la integració de la intel·ligència artificial (IA) esdevé una eina fonamental per millorar l’eficiència i la qualitat dels projectes digitals. Hostinger, com a proveïdor de serveis d’alotjament web i registres de dominis, ofereix una sèrie de recursos que faciliten a l’usuari la incorporació d’eines d’IA en el seu procés creatiu. Un dels primers passos en aquest camí és la configuració del domini. Hostinger proporciona una interfície intuïtiva per registrar el nom de domini desitjat, així com opcions d’allotjament adequades per a projectes que utilitzaran recursos d’IA. Aquesta configuració és clau per assegurar que el web resultant pugui funcionar de manera adequada i eficient.

Una vegada que el domini està configurat, l’usuari pot accedir a diverses eines d’IA disponibles a través de la plataforma de Hostinger. Aquestes eines inclouen assistents de disseny que faciliten la creació de pàgines web sense necessitat de tenir coneixements avançats de programació. A més, Hostinger ofereix la possibilitat d’integrar solucions d’IA que poden optimitzar l’experiència d’usuari, com ara xatbots que proporcionen assistència immediata als visitants del web. Aquestes funcionalitats es poden personalitzar per adaptar-se a les necessitats específiques del negoci o projecte, millorant la interacció amb els usuaris i la retenció dels visitants.

Hostinger no només es limita a oferir allotjament web; aposta per estar a l’avantguarda de les tecnologies emergents, com la IA. Així, ajuda els emprenedors a crear webs optimitzades, que puguin incorporar progressivament elements d’intel·ligència artificial, amb el propòsit d’augmentar la seva competitivitat en el mercat digital. Aquesta infraestructura adequada i les eines d’IA disponibles fan que Hostinger sigui una opció ideal per aquells que vulguin crear una web amb IA cèntrics en l’operativitat d’un negoci digital.

Optimització i avaluació de la web amb IA

Un cop la web ha estat creada mitjançant herramientas d’IA, el següent pas crític és la seva optimització i avaluació. Aquest procés assegura que la pàgina no només sigui atractiva, sinó també eficient en termes de rendiment. La incorporació d’intel·ligència artificial en aquesta fase pot millorar substancialment el posicionament i la funcionalitat del lloc web.

  • Per començar, és essencial implementar tècniques d’analítica web, que permeten monitoritzar el comportament dels usuaris. A través de les eines d’anàlisi, com Google Analytics, es poden obtenir valuosos coneixements sobre el trànsit i les interaccions dels usuaris amb la web. Utilitzant aquests dades, és possible ajustar el contingut i el disseny per maximitzar l’impacte i la satisfacció dels visitants.
  • Un altre aspecte important és la millora del SEO (Search Engine Optimization), que es pot optimitzar amb l’ajut de la IA. Algoritmes d’aprenentatge automàtic poden identificar paraules clau rellevants i suggerir canvis en el contingut per millorar-ne la visibilitat. Així mateix, l’IA pot analitzar els resultats dels motors de cerca per oferir recomanacions de millora contínua, ajudant a posicionar millor la web en els resultats de cerca.
  • Finalment, és fonamental recollir feedback dels usuaris per poder fer ajustos necessaris i millorar l’experiència en línia. Les eines d’IA poden facilitar l’anàlisi d’enquestes i comentaris, permetent una resposta més ràpida i efectiva a les necessitats dels usuaris.

Sempre s’ha de fer seguiment de la web o blog creat i fer manteniment i anar publicant nous continguts com a minim un setmanal per seguir posicionats a les xarxes socials i a Google.

Hi ha projectes que potser necessiten més quantitat de continguts o aplicar mé enginy i creativitat per diferenciar-se i atraure el públic, poden investigar nous formats i formules de cridar l’atenció i apropar-se a la gent.

Hem d’aplicar sempre ètica en tot el que fem i també amb les eïnes que fan servir la IA per no invair espais ni fer la competència deslleial a artistes, dissenyadors/es, creadors, o gent que es dedica a aquests temes, evidentment que una web feta «a mà» sempre serà millor, però per projectes que comencen i petits negocis és una via ideal de poder comuncar propostes diverses i generar nous punts de coneixement i comunitat i de creació.

La idea des del meu blog és fer un blog en català amb Intel·ligència artificial IA, estratègia Inbound Marketing, fàcilment per promoure la llengua catalana a Internet i ajudar a contribuir crear quantitat de punts i publicacions en català en temàtiques creatives, tecnològiques, digitals, de disseny, artístiques, amb perspectiva ecofeminista, amb ètica i enfocament positiu constructiu i inclusiu i que altres persones ho puguin fer igual si volen.

Com resoldre problemes socials amb estratègia inbound marketing digital, business intelligence, IA i ètica pedagògica amb perspectiva ecofeminista

Com resoldre problemes socials amb estratègia inbound marketing digital, business intelligence, IA i ètica pedagògica amb perspectiva ecofeminista

Com resoldre problemes socials amb estratègia inbound Marketing Digital + Business Intelligence + IA + ètica pedagògica amb perspectiva ecofeminista?

Briefing:
Problema actual: mala educació.

Solució de marketing + Business Intelligence + IA + ètica + pedagogia + ecofeminisme:
Educació actual i futura, canvi mètode afegint pedagogia i adaptant la formació per a cada persona.

Auditoría realitat actual.
Informe de situació, el perquè del problema educació actual:

Abans només estudiaven els rics o els llestos amb veces ara estudia tothom.

Sistema obsolet, s’ha de canviar a un que sigui personalitzat.

Públic, buyer persona: infants i joves volen aprendre i poden, si adaptem les formacions per potenciar els seus talents de forma orgànica, recolzant, ajudant, fent seguiment, com un entrenador de futbol a la Masia del Barça, on hem pogut comprovar que amb inversió i gestió acurada podem fer sorgir talents naturals i que puguin ser estrelles autòctones.

Proposta de millora amb estratègia Inbound Marketing a curt, mig i llarg llaç:

  • La gent ja no vol ser només espectadora d’un professor que canta una lliçó infumable per a 30 persones.
  • Ara la gent abans ho havia llegit tot, però no havia viscut res. Ara la gent vol viure les coses per aprendre.
  • El problema és el format de la formació actual, fa servir el mètode obsolet de voler que la gent aprengui les coses de memòria i les hem d’aprendre adaptant el tema  a la ment de la persona.

El docent ha d’aprendre a explicar les coses de forma més accessible i humana, a paraules més senzilles, amb formes naturals, etc.

Hem d’aprendre d’en Josep Pla i Gaudí (i molts altres) i fer tot més natural i experimental, millorar l’experiència del procés de formació, també com el de Kafka.

La gent vol estudiar i aprendre de veritat, molta gent no ho fa perquè no té diners, ni temps, ni espai per poder estudiar, ni recolzament d’altres persones que puguin ajudar, acompanyar i assessorar a cada pas, per assolir l’objectiu.

Hem d’adaptar la formació a les circumstàncies de les persones, perquè les persones som nosaltres més les nostres circumstàncies, és molt important que l’entorn t’estimuli en positiu a fer-ho, a fer el procés i invertir-hi temps i diners si calen abans que altres camins vitals.

Diagnòstic de la situació actual en l’educació a Catalunya i al món en general i com enfocar aquest sistema formatiu per potenciar el talent de totes les persones amb ètica + pedagogia + perspectiva ecofeminista gràcies a l’estratègia Inbound Marketing Digital i el Business Intelligence.

La situació actual en l’educació es presenta marcada per una sèrie de desafiaments que dificulten l’eficàcia de l’aprenentatge.

 

Bretxa d’accés a la informació i bretxa digital:

  1. Formar en digital als estudiants + sort sills (empatia, pensament holístic, Ubuntu, millora global, etc).
  2. Format digital formació: a través dels formats digitals podran adaptar les formacions a les seves necessitats de manera fàcil, ràpida i econòmica.
  3. Tutors formats en digital + assessoria + seguiment personalitzat com «entrenador» coach de futbol.

 

Entre els principals problemes hi ha la desigualtat d’accés que persisteix en diferents àmbits geogràfics i socioeconòmics. Mentre que alguns estudiants disposen d’infraestructures adequades i recursos de qualitat, d’altres es veuen obligats a fer front a sistemes obsolets que no satisfan les seves necessitats educatives. Aquesta disparitat en l’accés a una educació de qualitat limita les oportunitats de desenvolupament personal i professional dels individus.

A més de la desigualtat, la sobrecàrrega del sistema educatiu actual és un factor que contribueix a la seva ineficàcia.

Els mètodes d’estudi convencionals que s’han mantingut al llarg dels anys no s’han adaptat a les noves exigències i expectatives de la societat. Per exemple, la incorporació de la tecnologia ha estat ràpida, però el seu ús en els models educatius sovint no s’ha implementat de manera personalitzada, donant com a resultat una mala educació per a molts. Aquesta falta d’adaptabilitat també es relaciona amb el fet que la formació dels educadors no sempre s’actualitza, fet que pot limitar la seva capacitat per abordar la diversitat d’aprenentatges en un entorn dinàmic.

En aquest context, es fa evident la necessitat d’un nou enfocament en l’educació, que integri la perspectiva ecofeminista i l’ètica pedagògica, abordant tant la seva dimensió social com ecològica.

Un adequat diagnòstic és crucial per dissenyar estratègies d’educació futura, que permetin explorar mètodes d’estudi alternatius i innovadors, amb l’objectiu de millorar l’efectivitat del sistema i garantir una educació inclusiva i personalitzada. Només així, es podran superar les limitacions actuals i proporcionar a tots els estudiants les eines necessàries per al seu èxit i benestar.

Propostes de millora a través del màrqueting + intel·ligència artificial + ètica + pedagogia + perspectiva ecofeminista

  • La integració de l’inbound Marketing i intel·ligència artificial (IA) en el camp educatiu és un enfocament prometedor que pot transformar la manera en què els estudiants experimenten l’aprenentatge.

Mitjançant l’ús d’estratègia inbound els docents i les institucions educatives poden adaptar el missatge a l’interès real dels estudiants i oferir una experiència més personalitzada, adaptant els continguts educatius a les necessitats individuals de cada alumne.

Al cor d’aquestes estratègies es troba la capacitat d’analitzar les dades dels estudiants i identificar els seus interessos i àrees de millora. A través de la IA, és possible implementar sistemes d’aprenentatge que adaptin el tipus de contingut presentat segons les preferències d’aprenentatge de cada alumne. Per exemple, mitjançant plataformes de formació en línia que utilitzin algoritmes d’aprenentatge automàtic, es poden recomanar recursos addicionals com vídeos, articles o qüestionaris basats en el rendiment anterior de l’estudiant. Actualment, es poden crear en un instant vídeos personalitzats pel tema que calgui en cada moment.

A més, la IA pot facilitar el seguiment del progrés dels estudiants, que permet crear itineraris d’aprenentatge personalitzats. Això és especialment útil en entorns educatius amb necessitats diverses, com l’actual, ja que cada alumne pot avançar al seu propi ritme i rebre suport addicional quan sigui necessari i optimitzar els recursos humans, materials i el temps.

Els sistemes d’IA poden proporcionar retroalimentació immediata, ajudant els alumnes a identificar les seves febleses i reforçar el seu coneixement d’una manera més efectiva.

Un exemple destacat de l’ús de l’inbound marketing en l’educació és la creació de continguts d’alt valor que atrauen estudiants i l’ús d’estratègies de comunicació adaptada a cada persona per que comprengui millor cada tema.

Això no només millora l’experiència de cada estudiant i estableix una connexió més significativa amb els tutors, que esdevenen, més «entrenadors» pels estudiants, fomentant un entorn d’aprenentatge més inclusiu i accessible, que genera confiança real en el temps d’alt valor.

 

Aplicació de l’ètica pedagògica i perspectiva ecofeminista

L’ètica pedagògica esdevé un fonament crucial en l’educació futur, ja que proporciona un conjunt de valors i principis ecofeminismes que guien el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta ètica no només afecta la manera com s’imparteix el coneixement, sinó que també modela la cultura educativa en què els estudiants es desenvoluparan. En aquest context, la incorporació d’una perspectiva ecofeminista pot aportar una nova dimensió a l’educació, basant-se en la interconnexió entre la igualtat i la sostenibilitat ambiental, però no es tracta d’explicar el canvi climàtic, sinó de fer projectes reals ja on els estudiants de qualsevol edat es puguin integrar i desenvolupar eines directes en àmbit local i global, inclús crear «negocis» o» entitats» que generin llocs de feina en temps real de necessitats que vagin sorgint, investigació de materials alternatius, economia circular, etc; aprofitar tota la creativitat i impuls natural de les persones a la seva joventut per generar noves idees, nous enfocaments, etc.

Recordo al final dels anys 90 un anunci de TV on els hi preguntaven a nens i nenes què farien si els tocava la loteria i una nena deia «compraria una patata gegant», aquesta idea que sembla boja podria servir per fer un producte de mides més grans que solventés potser un problema en algun cas hipotètic.

La perspectiva ecofeminista proposa un canvi en la manera com percebem les relacions entre humans i la natura, així com les dinàmiques de poder en el context social. Integrar aquesta visió dins de l’educació implica fomentar un respecte profund per la diversitat biològica i cultural, destacant la importància de valorar les diferents identitats i experiències dins del sistema educatiu. Així doncs, l’educació ha d’incorporar pràctiques que no només siguin inclusives, sinó que també despertin una consciència crítica envers les injustícies ambientals i socials.

A més, el mètode d’estudi ha d’evolucionar per equiparar l’educació amb el món real. Les metodologies d’ensenyament han de ser flexibles i adaptatives, incorporant elements que fomentin la sostenibilitat i la col·laboració, la confiança, l’enfocament i consciència global, en un món com l’actual on hi ha un risc d’una nova padèmia, i veiem que els virus no tenen fronteres, l’educació tampoc hauria de tenir límits territorials.

En lloc de perpetuar un sistema educatiu competitiu que oblida les necessitats individuals, és essencial crear un espai en què els talents naturals de cada persona puguin florir, contribuint així al benestar col·lectiu i a la formació d’una societat més equitativa.

Per tant, l’ètica pedagògica amb una perspectiva ecofeminista promou una transformació educativa que prioritza la inclusió, el respecte per la diversitat i el desenvolupament sostenible. Aquesta aproximació no només prepara els estudiants per afrontar els reptes del segle XXI, sinó que també els capacita per esdevenir agents de canvi en les seves comunitats.

Casos d’èxit i models a seguir

Un dels exemples més destacats d’un model d’educació exitosa és la formació de futbolistes a La Masia del FC Barcelona. Aquest model no només s’ha centrat en les habilitats futbolístiques, sinó que també ha integrat una filosofia educativa que potencia el desenvolupament integral de cada individu.

Igual que en l’educació futura, la gestió personalitzada del talent i la inversió en cada jugador són factors clau que poden ser aplicats a altres contextos educatius.

La Masia es coneix per la seva capacitat d’identificar i cultivar el talent des de joves. La institució implementa un mètode d’estudis que combina formació acadèmica amb entrenament esportiu de qualitat.

Aquesta sinergia entre educació i esport serveix com a exemple d’una metodologia que podria ser extrapolada a altres àmbits, aprofitant la potencialitat de competències diverses en els estudiants. A més a més, la filosofia de La Masia emfatitza valors humans com el treball en equip, la disciplina i la passió, que són essencials per al desenvolupament personal i professional.

En aquest sentit, l’ensenyament adaptat a les necessitats de cada alumne i l’ús de tecnologies com la intel·ligència artificial poden oferir solucions adaptades al perfil de cada persona, assegurant un aprenentatge molt més efectiu.

Models similars podrien ser creats per abordar problemes socials mitjançant una educació transformadora basada en l’ètica pedagògica i una perspectiva ecofeminista.

La integració d’estratègies de business intelligence en l’educació pot contribuir a analitzar i optimitzar els processos d’aprenentatge, permetent així l’emergència de talents que, d’una altra manera, podrien passar desapercebuts.

Exemple:

Professor de matemàtiques trionfa a la TV de Japó.

Jin Akiyama para Jot Down 0

Jin Akiyama és el matemàtic més conegut del Japó, i això és perquè realitza un programa a la televisió pública japonesa (NHK) des de fa uns vint-i-cinc anys apropant la matemàtica recreativa al gran públic. Aquest programa no es continuaria mantenint en antena si no fos per la presència carismàtica d’Akiyama, expert a conjugar la divulgació científica amb l’espectacle. Aprofitant una curta visita a Madrid vam quedar per dinar i conversar a la Residència d’Estudiants madrilenya on s’allotjava.

+ info: https://www.jotdown.es/2014/05/jin-akiyama-la-motivacion-ultima-de-un-matematico-es-ser-popular-entre-las-chicas/

 

PODCAST ON HE ESCOLTAT AQUEST CURIÓS CAS AMB LFDE URI SABAT + JORDI GONZÁLEZ  :

https://share.podimo.com/s/fslO3VBE

 

+ blogs meus on explico exemples i projectes que poden millorar l’educació:

 

Inteligencia Artificial ética y responsable para tu marca personal, educación, proyectos, ong’s y negocios

Educación de éxito aplicando Inbound Marketing local y personalizado, para crear la sociedad de la nieve del futuro

Sincronicidad de cerebros entre personas, profesor alumno, jugadores de futbol y aficionados, artistas y fans, influencers y seguidores.

Élites, sectas religiosas, empresas, escuelas, banca, geopolítica actual.