La IA no és binària: les persones, la natura i el marqueting tampoc.
|
Getting your Trinity Audio player ready...
|
Entendre la naturalesa no binària de les persones, per tant de la comunicació i el màrqueting, els éssers vius i la informàtica.
La naturalesa humana i digital presenta una riquesa de formes i funcions múltiple.
Cada ésser viu és únic, des de les plantes fins als virus, exemplifica una diversitat excepcional, la qual no es pot reduir a simples classificacions.
El poder i la religió vol manipular dividint tot en dues opcions i confrontant-les!.
La IA no és binària, com cap ésser viu o res a la naturalesa, aprèn com les persones a base de pràctica.
Cada persona és única i pot esdevenir múltiples opcions, igual que qualsevol planta o virus.El binarisme per exemple genètic de diferenciar home i dona s’ha fet servir per simplificar la informació i la biologia i fer-la més accessible al coneixement humà. Així la informàtica tampoc és binària, però s’expressa així per simplificar-ho tot per una millor comunicació entre programadors. Com aplicar aquesta idea a la formació de les persones a totes les edats.
La natura, el màrqueting i la IA no son binaris.
Vivim en una era definida per la forma de pensar basada en la religió, però amb la tecnología hem aconsseguit accés a tota la informació i podem explicar com funcionem cada cop de forma més correcta.
Com a professionals del màrqueting, hem construït la nostra professió sobre la base de la segmentació binària: client vs. no client, conversió vs. rebuig, clic vs. impressió, home vs. dona, etc.
Hem cregut que el món, com els nostres ordinadors, funcionava amb zeros i uns, de forma binaria, dividint tot en dos grups, però no és veritat.
Els éssers vius en general no som binaris, la IA tampoc.
El binari és una ficció útil, no la realitat, ha sigut una manera fácil d’explicar la programación i la biología de les persones, animals, plantes, etc.
L’ADN, que sovint simplifiquem com un codi binari avançat, és en realitat un sistema dinàmic i multivariant.
Una cèl·lula no «està» viva o morta de manera instantània; hi ha un procés constant de degradació i manteniment.
La complexitat és la seva manera de ser resilient.
La IA: El gran trencament amb la lògica algorísmica.
Les eïnes digitals son com els diners, no son dolentes per naturalesa, les persones i els éssers vius tampoc, igual hem de compendre que no som binaris, son múltiples opcions, com diu la teoría de l’evolució, busquem solucions, a base de petits canvis per sobreviure, per això és imprescindible que aprenem a fer les coses bé i a fer-les saber bé (màrqueting).
El coneixement és informació + práctica.
La IA apren a base de dates que són informació i practica amb ella per apendre.
Troba patrons repetitius o no, alternatives, etc.
La IA busca noves perspectives, noves possibilitats… i no, no és binària.
Aquesta variabilitat es tradueix en una adaptabilitat significativa, permetent a les espècies desenvolupar mecanismes d’estratègia i supervivència que s’ajusten a les condicions canviants del seu entorn.
Un bon exemple d’aquesta diversitat pot ser trobat entre les plantes. Al món vegetal, hi ha espècies que poden reproduir-se de manera assexual i sexual, desafiant l’idea de dos sexes fixes. Per exemple, les plantes del gènere dioic que presenten individus amb sexes separats, així com altres que poden canviar de sexe en funció de les condicions ambientals. Aquesta habilitat no només és un testimoni de la variabilitat biològica, sinó que també il·lustra com les espècies s’adapten a les necessitats del seu entorn, aprenent a prosperar en diverses circumstàncies.
Per altra banda, en el món dels microorganismes, els virus presenten un comportament dinàmic que opera més enllà del biaix binari. La seva capacitat d’evolucionar ràpidament mitjançant la mutació i la recombinació genètica mostra com els processos d’aprenentatge en la natura poden portar a formes innovadores de funcionalitat biològica. En aquest context, és important reconèixer el paper clau del procés d’aprenentatge en la diversitat biològica; no són només les condicions externes que influeixen, sinó també les interaccions internes i les estratègies que els organismes adopten per fer front als reptes.
El binarisme en la biologia i la seva simplificació
El binarisme, entès com la divisió de les persones en dues categories opposades, ha estat una característica dominant en l’estudi de la biologia, especialment en la classificació dels gèneres. Aquesta simplificació ha contribuït a fer la biologia més comprensible i accessible, particularment en les primeres etapes d’ensenyament.
La il·lusió d’un sistema binari d’homes i dones proporciona un marc instructiu que sembla facilitar la comprensió de la diversitat biològica, tanmateix, aquesta visió no és la realitat biològica.
La reducció de la diversitat genètica i fenotípica a dues categories rígides ignora l’existència d’una àmplia gamma de variació que es troba tant entre individus com dins d’ells mateixos. Per exemple, en el cas de les espècies d’animals, es poden observar característiques ambdues de manera simultània, sense ajustos estrictament binaris. Errors com aquests en la interpretació biològica poden portar a una comprensió distorsionada de la realitat natural, creant una narrativa que exclou les experiències i identitats diverses, no normatives, no binaries . Aquestes percepcions es reflecteixen en la societat, perpetuant estereotips que influeixen en les relacions interpersonals i, en alguns casos, afecten fins i tot els drets humans.
Aquesta imposició social l’han aprofitat moltes doctrines religioses per aprofitar-se de la ignorància de les persones i dividir-les per sotmetre-les.
A més, la desconsideració de les variacions múltiples de gènere en la biologia ha anat associada a diverses repercussions socials, incloent-hi la discriminació i la manca de representació.
Així, l’adopció del binarisme pot generar confusions i prejudicis que afecten el benestar i la inclusió d’individus que s’identifiquen fora d’aquest esquema binari.
Més enllà de la biologia, aquesta perspectiva simplificada repercuteix en qüestions culturals i polítiques, creuant línies de gènere que poden debilitar l’acceptació i la celebració de la diversitat humana. En última instància, és crucial replantejar aquesta visió reduccionista per abraçar una comprensió més rica i completa del món dels éssers vius.
La informàtica i el binarisme: una paradoxa
La informàtica, com a disciplina fonamental en el món modern, s’expressa a través d’un sistema binari que utilitza dos valors: 0 i 1. Això reflecteix una simplificació inherent al funcionament dels ordinadors, on els circuits electrònics operen en un estat on, o tot és «apagat» (0) o «encès» (1). Aquesta estructura binària, tot i ser eficaç en la seva aplicació, també s’ha convertit en un paradògic reflex de la manera en què percebem el món digital. La realitat tecnològica, amb la seva complexitat intrínseca, va molt més enllà d’aquesta dualitat simple, és només una manera de simplificar la profunditat complexa dels diferents llenguatges de programació digitals.
En el desenvolupament de programari, l’aplicació exclusiva del binarisme pot limitar la creativitat. Els programadors sovint es troben atrapats en aquest enfocament reduccionista, cosa que pot restringir les solucions innovadores. Depenent del context, necessitem adoptar una perspectiva més matisada, abraçant la diversitat no només en el contingut del codi, sinó també en la forma en què s’apliquen les solucions tecnològiques. Això és particularment evident en les àrees de la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic, on la complexitat de les dades requereix aproximacions més sofisticades i flexibles que el mer binarisme no pot proporcionar.
Novament, comencem a veure un canvi en la manera en què es dissenyen i implementen les solucions de programació. Les noves tendències en programació inclouen paradigmes no binaris, com la programació funcional o la incorporació de l’aprenentatge no supervisat, que fomenten una millor comprensió de la diversitat de les dades i de les solucions. A mesura que el camp de la informàtica evoluciona, sorgeix la necessitat de desenvolupar una perspectiva més inclusiva que reconegui i valori la diversitat inherent a les solucions tecnològiques que són tant necessàries en l’actualitat.
Aplicar l’aprenentatge no binari a la formació
L’aprenentatge no binari representa una nova perspectiva essencial en la formació educativa, on cada individu és considerat únic, amb una varietat de necessitats d’aprenentatge. Aquest enfocament busca fugir de les estructures tradicionals que categoritzen els estudiants segons paràmetres rígids, promoguent així un ambient d’aprenentatge més divers i inclusiu. Incorporar l’aprenentatge no binari a les aules pot realment transformar com s’imparten coneixements, permetent a cada individu desenvolupar-se al seu ritme, adaptant-se millor als seus interessos i capacitats.
Una de les maneres d’aplicar l’aprenentatge no binari en l’educació és a través de mètodes d’ensenyament personalitzats. Aquestes estratègies poden incloure l’ús d’algoritmes d’ensenyament adaptatius, que ajusten el material d’estudi segons les respostes i el progrés de cada alumne. Així mateix, activitats grupals que fomentin el treball col·laboratiu poden contribuir a una major inclusió i acceptació de la diversitat dins de l’aula, permetent als alumnes d’aprendre dels uns dels altres i enriquir les seves experiències. Aquesta interacció social és fonamental per reconèixer i valorar les diferències individuals.
Integrar l’aprenentatge no binari en sistemes educatius tradicionals i digitals requereix un canvi en la formació dels docents. A través de programes formatius que incloguin la diversitat com un eix central, els educadors poden estar millor preparats per aplicar aquest enfocament a les seves pràctiques. A més, l’ús de recursos digitals que promoguin l’autoaprenentatge permet accedir a material adaptat a les necessitats de cada alumne, estimulant la seva competència adaptativa i fomentant una cultura d’aprenentatge continu.
Hauríem d’aplicar aquestes idees ja de manera planificada a totes les àrees de l’educació i la sanitat pública i privada per millorar la formació de cada persona i potenciar el talent creatiu innat.
Hauriem de crear una IA pròpia, hi ha varis un projectes: alia.gob.es/cat, mistral.ai (falta fer un q sigui només en català… tenim l’ordinador Marenostrum 5, gigafactoria d’entrenament, persones amb coneixements, falta produïr energia suficient de forma autònoma i fer xips propis!
i si fem una Ia en català? què caldria?
ja no és una idea teòrica: a Barcelona i a Europa s’estan desplegant diversos projectes molt semblants al concepte de “IA sobirana” o “IA pública estratègica”.
Dades en català
Aquest és un punt crític.
Per fer una IA catalana bona necessites:
- corpus grans,
- dades netes,
- etiquetatge,
- qualitat lingüística,
- drets digitals.
Aquí:
- universitats,
- mitjans,
- biblioteques,
- institucions públiques
serien claus.
El més intel·ligent estratègicament no seria intentar copiar exactament ChatGPT.
Seria crear:
- una IA europea,
- multilingüe,
- oberta,
- transparent,
- interoperable,
- orientada a cultura i serveis públics.
Una mena de: “commons digital europeu”.
Escenari plausible en 5–10 anys per a la IA:
Barcelona podria convertir-se en:
- hub europeu IA,
- laboratori d’IA pública,
- centre d’IA multilingüe,
- node d’IA cultural i científica.
Sobretot amb:
- BSC,
- universitats,
- ecosistema creatiu,
- i projectes europeus de sobirania digital.
PROJECTES IA A BARCELONA
Projecte ALIA
El més proper a una “IA pública multilingüe”
ALIA és una infraestructura pública d’IA entrenada en:
- català,
- castellà,
- gallec,
- euskera,
- i altres llengües.
El projecte:
- està coordinat pel Barcelona Supercomputing Center,
- utilitza el supercomputador MareNostrum 5,
- i forma part de l’estratègia europea de sobirania digital.
La idea és:
- crear models oberts,
- recursos públics,
- datasets,
- models multimodals,
- i IA alineada amb regulació europea.
Això és probablement el projecte més proper avui a:
“ChatGPT europeu públic”.
BSC AI Factory
Una de les primeres AI Factories europees.
La European Union ha seleccionat el Barcelona Supercomputing Center com una de les primeres fàbriques europees d’IA.
Objectius:
- donar infraestructura IA a:
- startups,
- administracions,
- universitats,
- empreses,
- recerca científica.
Inclou:
- ampliació de MareNostrum 5,
- hardware IA especialitzat,
- repositoris massius de dades,
- serveis cloud + HPC,
- entrenament de models grans.
La inversió és enorme:
- centenars de milions d’euros.
Ampliació IA del MareNostrum 5
El 2026 s’ha adjudicat oficialment l’expansió IA del supercomputador.
Inclou:
- GPUs optimitzades per IA,
- més capacitat de training,
- accés per pimes i administració,
- ecosistema europeu IA.
Això és molt important perquè:
ja no és només HPC científic tradicional,
si no infraestructura específica per entrenar i executar LLMs.
Estratègia europea de “AI Factories” i “Gigafactories”
Europa està entrant en una fase molt més agressiva.
Ara mateix la EuroHPC Joint Undertaking:
- desplega AI Factories,
- parla ja d’AI Gigafactories,
- i planteja models europeus de centenars de milers de milions de paràmetres.
La idea és:
no dependre totalment de:
- OpenAI,
- Google,
- Microsoft,
- o la Xina.
Mistral AI i la via europea
Mistral AI és probablement l’actor europeu més avançat en IA fundacional privada.
Estan invertint massivament en:
- centres de dades europeus,
- models oberts,
- stack europeu complet.
Molta gent a Europa veu Mistral com:
“l’alternativa europea a OpenAI”.
Catalunya té una posició estratègica real
Això és el més interessant.
Barcelona avui ja té:
- BSC,
- MareNostrum,
- ecosistema startup,
- universitats,
- recerca IA,
- supercomputació,
- telecomunicacions,
- creativitat digital.
I ara s’hi afegeixen:
- AI Factory europea,
- ALIA,
- computació quàntica,
- projectes de sobirania digital.
Però encara hi ha límits importants
Europa encara depèn de:
- GPUs NVIDIA,
- fabricació asiàtica,
- cloud nord-americà,
- i models fundacionals dels EUA.
Per això la paraula clau és:
“sobirania tecnològica”
NOTÍCIES RELACIONADES
Un monje experto, un festival con Karol G y las inversiones vaticanas: así ha llegado el Papa a decir que “la IA debe ser desarmada”
Las extravagantes y ambiguas inversiones del Vaticano